Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creixen, n m
- ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca caputxina, n f alt. sin.
- ca creixen bo, n m alt. sin.
- ca creixen silvestre, n m alt. sin.
- ca creixen ver, n m alt. sin.
- ca creixenera, n f alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens vers, n m pl alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca ravenell d'aigua, n m alt. sin.
- ca aixoni, n m var. ling.
- ca alxòni, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca berro, n m var. ling.
- ca clenxa, n f var. ling.
- ca clenxes, n m pl var. ling.
- ca creixec, n m var. ling.
- ca créixecs, n m pl var. ling.
- ca creixem, n m var. ling.
- ca créixem, n m var. ling.
- ca creixemera, n f var. ling.
- ca créixems, n m pl var. ling.
- ca crèixens, n m pl var. ling.
- ca creixes, n m pl var. ling.
- ca créixols, n m pl var. ling.
- ca creixons, n m pl var. ling.
- ca creixos, n m pl var. ling.
- ca crenxes, n m pl var. ling.
- ca crenxots, n m pl var. ling.
- ca cresol, n m var. ling.
- ca cressó, n m var. ling.
- ca glinxa, n f var. ling.
- ca greixa, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca gréixems, n m pl var. ling.
- ca gréixens, n m pl var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca greixoles, n f pl var. ling.
- ca gréixols, n m pl var. ling.
- ca greixos, n m pl var. ling.
- ca grella, n f var. ling.
- ca grénxol, n m var. ling.
- ca grènxol, n m var. ling.
- ca ravanell d'aigua, n m var. ling.
- nc Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
- nc Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca creixen, n m
- ca créixem, n m sin. compl.
- ca créixens, n m pl sin. compl.
- ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
- ca movitort d'aigua, n m sin. compl.
- es berro
- es mastuerzo asiático
- fr cresson
- en cress
- nc Nasturtium officinale
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca creixen de prat, n m
- es berro de los prados
- nc Cardamine pratensis
<Botànica>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desbarbar, v tr
- es desbarbar, v tr
- fr ébarber, v tr
- fr ébauvurer, v tr
- en burr, to, v tr
- en deburr, to, v tr
- en deflash, to, v tr
- en trim, to, v tr
- de abgraten, v tr
- de entgraten, v tr
<Enginyeria>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca empelt d'ull, n m
- ca empelt de borró, n m
- ca empelt de gemma, n m
- es injerto de ojo
- es injerto de yema
- en shield budding
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>, <Jardineria>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca engrapadora oficina, n f
- es grapadora oficina, n f
- fr agrafeuse bureau, n f
- en stapler office, n
- de Heftmaschine Büro, n f
<Enginyeria>
<Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca equinòcit, n m
- ca cèl·lula d'eriçó, n f sin. compl.
- en burr cell
<Hematologia i hemoteràpia>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca equivalència ricardiana, n f
- ca teorema de l'equivalència ricardiana, n m sin. compl.
- es equivalencia ricardiana, n f
- es proposición de equivalencia Barro-Ricardo, n f
- fr équivalence ricardienne, n f
- en Barro-Ricardo equivalence proposition, n
- en Ricardian equivalence, n
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
Nota
- 1. La teoria ricardiana argumenta que l'endeutament d'un govern implica un augment d'impostos en el futur, i en previsió, per tant, contràriament a la creença general, una reducció del consum i un augment de l'estalvi.
- 2. Aquesta teoria fou proposada per l'economista anglès David Ricardo (1772-1823) a principis del segle xix, i revisada posteriorment per l'economista nord-americà Robert Barro (1944).
<Economia > Teoria econòmica>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca equivalència ricardiana, n f
- ca teorema de l'equivalència ricardiana, n m sin. compl.
- es equivalencia ricardiana, n f
- es proposición de equivalencia Barro-Ricardo, n f
- fr équivalence ricardienne, n f
- en Barro-Ricardo equivalence proposition, n
- en Ricardian equivalence, n
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
Nota
- 1. La teoria ricardiana argumenta que l'endeutament d'un govern implica un augment d'impostos en el futur, i en previsió, per tant, contràriament a la creença general, una reducció del consum i un augment de l'estalvi.
- 2. Aquesta teoria fou proposada per l'economista anglès David Ricardo (1772-1823) a principis del segle xix, i revisada posteriorment per l'economista nord-americà Robert Barro (1944).
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fang, n m
- es barro
- es fango
- en sludge
<Hidrologia subterrània>
