Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "b�rnia" dins totes les àrees temàtiques

candeles candeles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candeles, n f pl
  • ca  gasó, n m alt. sin.
  • ca  gasó al·liaci, n m alt. sin.
  • nc  Armeria alliacea (Cav.) Hoffmanns. et Link subsp. plantaginea (All.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. bilbilitana (Bernis) Nieto Fel. sin. compl.
  • nc  Armeria plantaginea (All.) Willd. sin. compl.
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. arenaria p.p. var. ling.

<Botànica > plumbaginàcies>

capa còrnia capa còrnia

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capa còrnia, n f
  • es  capa córnea

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Zona externa de l'epidermis, les cèl·lules de la qual ja estan mortes, es fonen gradualment i formen una capa queratinitzada.
capa còrnia gingival capa còrnia gingival

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capa còrnia gingival, n f
  • es  capa córnea gingival
  • fr  couche cornée gingivale
  • en  horny gingival layer

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

cistocele cistocele

<Anatomia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cistocele, n f
  • ca  hèrnia vesical, n f sin. compl.
  • ca  vesicocele, n f sin. compl.
  • es  cistocele
  • fr  cystocèle
  • en  cystocele

<Anatomia>, <Urologia>

Definició
Hèrnia de la bufeta urinària. Apareix quan una porció de la bufeta s'introdueix pels conductes inguinal, crural, etc, o bé, com és més freqüent, provoca un prolapse de la paret anterior de la vagina.
conserva càrnia conserva càrnia

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  conserva càrnia, n f
  • es  conserva de carne
  • fr  conserve de viande
  • en  canned meat [US]
  • en  tinned meat

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

corneal corneal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corneal, adj
  • ca  cornià -ana, adj sin. compl.
  • es  corneal
  • fr  cornéen
  • en  corneal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a la còrnia.

Nota

  • La denominació cornià -ana es considera obsoleta.
corner corner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

corni còrnia corni còrnia

<Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corni còrnia, adj

<Zoologia > Anatomia animal>

Definició
D'una textura semblant a la de la banya.
corni còrnia corni còrnia

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  corni còrnia, adj
  • es  córneo -a, adj
  • fr  corné -née, adj
  • en  corneous, adj

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>

Definició
De textura dura, semblant a la de la banya.

Nota

  • Per exemple, la capa més superficial de la pell rep el nom de capa còrnia perquè és més dura i rica en ceratina.