Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabot" dins totes les àrees temàtiques

escatós escatós

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escatós, n m
  • ca  cabet, n m sin. compl.
  • ca  cabet d'escata, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cabutilla, n f sin. compl.
  • ca  capet, n m sin. compl.
  • ca  capet d'escata, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb escata, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escata, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escates, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  cabet de escata, n m var. ling.
  • ca  cabet de scat, n m var. ling.
  • ca  cabete, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  pelut de escata, n m var. ling.
  • nc  Lepidotrigla cavillone
  • nc  Trigla aspera var. ling.
  • es  cabete
  • es  gallina de mar
  • fr  cavillone
  • fr  cavillone commun
  • en  large-scaled gurnard

<Peixos > Tríglids>

forcadella forcadella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

forcadella forcadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

gobi d'alga gobi d'alga

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gobi d'alga, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòmbit, n m sin. compl.
  • ca  gòmit, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • fr  gobie noir
  • en  black goby
  • nc  Gobiius niger jozo
  • nc  Gobius niger

<Peixos>

gobi de fang gobi de fang

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gobi de fang, n m
  • ca  bobi, n m sin. compl.
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòmbit, n m sin. compl.
  • ca  gòmit, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc de fang, n m sin. compl.
  • es  góbido de fango
  • fr  gobie paganel
  • en  rock goby
  • nc  Gobius paganellus

<Peixos>

gobi de quatre taques gobi de quatre taques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gobi de quatre taques, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • es  góbido de cuatro manchas
  • fr  gobie à quatre taches
  • en  four-spotted goby
  • nc  Deltentosteus quadrimaculatus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

llissa llobarrera llissa llobarrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabuda, n f sin. compl.
  • ca  cap d'ase, n m sin. compl.
  • ca  cap planer, n m sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa petroliera, n f sin. compl.
  • ca  llissa taverner, n f sin. compl.
  • ca  llissa testona, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera testona, n f sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  mújola, n f sin. compl.
  • ca  retallat [jove], n m sin. compl.
  • ca  taverner, n m sin. compl.
  • ca  billa, n f var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  cap gros, n m var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap plané, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  lisa, n f var. ling.
  • ca  lliça cabuda, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap gros, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera, n f var. ling.
  • ca  llísera, n f var. ling.
  • ca  llissa llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llissa petrolera, n f var. ling.
  • ca  llissa tastona, n f var. ling.
  • ca  llissara llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llíssera tastona, n f var. ling.
  • ca  maxón, n m var. ling.
  • ca  muiol, n m var. ling.
  • ca  muixol, n m var. ling.
  • ca  mujil, n m var. ling.
  • ca  mujol, n m var. ling.
  • ca  mujol blanco, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sando, n m var. ling.
  • ca  taberner, n m var. ling.
  • ca  trilla, n f var. ling.
  • nc  Mugil cephalus
  • nc  Mugil cephalus cephalus var. ling.
  • es  budión
  • es  cabezuda
  • es  capitón
  • es  liza
  • es  matajudío
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  mujín
  • es  mujol
  • es  mújol
  • es  pardete
  • es  róbalo
  • fr  carido
  • fr  muge cabot
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet à grosse tete
  • fr  mulet cabot
  • pt  kabo
  • pt  moetchu
  • pt  testoe
  • en  flathead grey mullet
  • en  grey mullet

<Peixos > Mugílids>

Nota

  • Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
    Denominació: (codi obra) localitats

    cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
    cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
    cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
    cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
    cap-plá: (RPCE3) Menorca
    llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
    llissa: (3037) Cambrils, Palamós
    llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
    llissa de cap gros: (DCVB-E) València
    llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
    llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
    llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
    llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
    llissa petrolera: (3037) Roses
    llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
    llissa: (FAUNAICT) Menorca
    llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
    llíssera: (3037) Vilanova
    mújol: (AGUILO) Mallorca, València
    mújol: (DCVB-E) Balears
    retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    taberner: (FAUNAICT) Menorca
    taverner: (DCVB-E) Maó
llissa llobarrera llissa llobarrera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabuda, n f sin. compl.
  • ca  cap d'ase, n m sin. compl.
  • ca  cap planer, n m sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa petroliera, n f sin. compl.
  • ca  llissa taverner, n f sin. compl.
  • ca  llissa testona, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera testona, n f sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  mújola, n f sin. compl.
  • ca  retallat [jove], n m sin. compl.
  • ca  taverner, n m sin. compl.
  • ca  billa, n f var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  cap gros, n m var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap plané, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  lisa, n f var. ling.
  • ca  lliça cabuda, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap gros, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera, n f var. ling.
  • ca  llísera, n f var. ling.
  • ca  llissa llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llissa petrolera, n f var. ling.
  • ca  llissa tastona, n f var. ling.
  • ca  llissara llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llíssera tastona, n f var. ling.
  • ca  maxón, n m var. ling.
  • ca  muiol, n m var. ling.
  • ca  muixol, n m var. ling.
  • ca  mujil, n m var. ling.
  • ca  mujol, n m var. ling.
  • ca  mujol blanco, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sando, n m var. ling.
  • ca  taberner, n m var. ling.
  • ca  trilla, n f var. ling.
  • nc  Mugil cephalus
  • nc  Mugil cephalus cephalus var. ling.
  • es  budión
  • es  cabezuda
  • es  capitón
  • es  liza
  • es  matajudío
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  mujín
  • es  mujol
  • es  mújol
  • es  pardete
  • es  róbalo
  • fr  carido
  • fr  muge cabot
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet à grosse tete
  • fr  mulet cabot
  • pt  kabo
  • pt  moetchu
  • pt  testoe
  • en  flathead grey mullet
  • en  grey mullet

<Peixos > Mugílids>

Nota

  • Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
    Denominació: (codi obra) localitats

    cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
    cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
    cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
    cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
    cap-plá: (RPCE3) Menorca
    llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
    llissa: (3037) Cambrils, Palamós
    llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
    llissa de cap gros: (DCVB-E) València
    llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
    llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
    llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
    llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
    llissa petrolera: (3037) Roses
    llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
    llissa: (FAUNAICT) Menorca
    llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
    llíssera: (3037) Vilanova
    mújol: (AGUILO) Mallorca, València
    mújol: (DCVB-E) Balears
    retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    taberner: (FAUNAICT) Menorca
    taverner: (DCVB-E) Maó