Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cabrit" dins totes les àrees temàtiques

canó

<Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>, <Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca canó, n m
es cafetera [patinatge sobre gel]
es carrito
fr tir au canard
fr tir au lapin
en shoot the duck

<Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>, <Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

Definició

Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d'esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estesos.

canó

<14 Patinatge > 01 Patinatge sobre rodes > 01 Patinatge artístic>, <14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca canó, n m
es cafetera [PATINATGE ART GEL]
es carrito
fr tir au canard
fr tir au lapin
en shoot the duck

<Esport > 14 Patinatge > 01 Patinatge sobre rodes > 01 Patinatge artístic>, <Esport > 14 Patinatge > 02 Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

Definició

Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d'esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista de patinatge, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estirats.

canó

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca canó, n m
es cafetera
es carrito
fr tir au canard
fr tir au lapin
en shoot the duck

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic>

Definició

candita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca candita, n f
es candita
fr candite
it candite
en candite
de Candit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Òxids>

Definició

Varietat d'espinel·la de color blau molt intens.

Nota

Denominació obsoleta. El nom prové de la ciutat de Kandy (Sri Lanka), on va ser trobada per primera vegada. En les primeres anàlisis que es van fer, s'havia identificat equivocadament com a safirina. També s'havia usat incorrectament el terme candita per a denominar l'almandina.

canyís

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

canyís

<Ciències de la vida>

ca canyís, n m
ca canya borda, n f sin. compl.
ca canya-xiula, n f sin. compl.
ca canyavera, n f sin. compl.
ca canyeta, n f sin. compl.
ca canyissa, n f sin. compl.
ca canyot, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca senill, n m sin. compl.
ca senís, n m sin. compl.
ca canutella, n f alt. sin.
ca canya d'aigua, n f alt. sin.
ca canya d'escombres, n f alt. sin.
ca canya-sisca, n f alt. sin.
ca canya-xisca, n f alt. sin.
ca canyella, n f alt. sin.
ca canyet, n m alt. sin.
ca canyissos, n m pl alt. sin.
ca canyissot, n m alt. sin.
ca canyiula, n f alt. sin.
ca canyota, n f alt. sin.
ca canyota de rec, n f alt. sin.
ca càrritx, n m alt. sin.
ca carritxera, n f alt. sin.
ca falles, n f pl alt. sin.
ca gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
ca plomall (inflorescència), n m alt. sin.
ca senilló, n m alt. sin.
ca senissos, n m pl alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca sisques, n f pl alt. sin.
ca xisca, n f alt. sin.
ca canijoni, n m var. ling.
ca cannijòni, n m var. ling.
ca canya xisca, n f var. ling.
ca canya xiula, n f var. ling.
ca canya-siula, n f var. ling.
ca canyapita, n f var. ling.
ca canyis, n m var. ling.
ca canyisa, n f var. ling.
ca canyisiula, n f var. ling.
ca càrric, n m var. ling.
ca carris, n m var. ling.
ca carrís, n m var. ling.
ca carrissos, n m pl var. ling.
ca carritx, n m var. ling.
ca cenisos, n m pl var. ling.
ca ciscla, n f var. ling.
ca faies, n f pl var. ling.
ca senyís, n m var. ling.
nc Phragmites australis (Cav.) Trin.
nc Arundo phragmites L. sin. compl.
nc Phragmites communis Trin. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.

capbreu

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca capbreu, n m
es cabreo

<Història del dret>

Definició

Escriptura de confessió o reconeixement de drets i rendes que feien els emfiteutes a llurs senyors.

Nota

Àmbit: Inespecífic
L'emfiteuta era un pagès vinculat a un senyor per mitjà d'un contracte d'emfiteusi, segons el qual el pagès podia disposar indefinidament de l'ús de la terra a canvi del pagament d'unes rendes fixes.
L'escrit era abreujat i estructurat en períodes cronològics espaiats, i tenia com a finalitat conservar memòria o provar la subsistència dels drets dominicals. Molt sovint es presentava com una tira d'escriptures cosides, una darrere l'altra i enrotllades, tot i que, normalment, tenia forma de llibre.
El capbreu es convertí en instrument bàsic d'administració del domini senyorial en plena edat mitjana, quan passà a ser un instrument necessari per a dilucidar periòdicament què tenia cadascú i què es devia al senyor. Quan el senyor titular d'un domini volia conèixer l'extensió de les seves terres i la quantia de les rendes degudes, personals o agràries, encarregava a un notari la redacció del capbreu de tots els propietaris.
Les declaracions seguien aproximadament l'estructura següent: qui declarava donava el seu nom i reconeixia, o no, la seva condició de vassall. Si la reconeixia, havia de retre homenatge al senyor, i declarar-se, tant ell com la dona i els fills, homes i dones «propis» i «sòlids». A continuació, havia d'enumerar totes les propietats útils que tenia: mas, casa, terra, entre altres, i, com a complement, havia de retre compte de les rendes que havia de pagar al senyor (com ara prestacions personals i deutes dineraris). Finalment, hi figurava el jurament que tot el que havia declarat era cert. El notari rubricava la declaració en presència de testimonis.
El capbreu és una eina molt important per al coneixement d'un determinat territori, a l'edat mitjana, ja que recull la relació dels masos i on es localitzaven, els tipus de cultiu, com també l'evolució que van tenir, i la situació dels camins i dels cursos fluvials. De la mateixa manera, permet tenir coneixement sobre l'existència d'esglésies, ermites, monestirs i, fins i tot, torres de vigilància, fonts, pous i molins

capfoguer

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca capfoguer, n m
ca ander, n m sin. compl.
ca banquet, n m sin. compl.
ca cabreta, n f sin. compl.
ca capçal, n m sin. compl.
ca cavall, n m sin. compl.
ca cavall de foc, n m sin. compl.
ca forroll, n m sin. compl.
ca moret, n m sin. compl.
ca mossa, n f sin. compl.
ca mosso, n m sin. compl.
es morillo
fr chenet
fr landier
en andiron
en firedog

Definició

Cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions en una llar de foc.

caprí -ina

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca caprí -ina, adj
es cabruno
es caprino
fr caprin
en caprine
en goatish

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Relatiu o pertanyent a la cabra.

caprí -ina

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca caprí -ina, adj
es cabruno
es caprino
fr caprin
en caprine
en goatish

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Relatiu o pertanyent a la cabra.