Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cabrit" dins totes les àrees temàtiques
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carret, n m
- es carrito
- fr table mobile
- en trolley
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca carret, n m
- ca rodet, n m
- es carrete
- fr bobine
- en reel
- en roll
- en spool
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics>
<Mobles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca carret bar, n m
- es carrito bar
- fr bar portatif
- en bar-cabinet
<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>
<Indumentària > Roba de carrer>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carric, n m
- es carric
- en loose overcoat with cape
<Indumentària > Roba de carrer>
Definició
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carriot, n m
- es carro
- fr chariot de dessous
- it carretto per le quinte
- en wing carriage
- de Kulissenwagen
<Arts > Teatre>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carroll, n m
- ca agrassot, n m sin. compl.
- ca bagot, n m sin. compl.
- ca cabrer, n m sin. compl.
- ca gatoll, n m sin. compl.
- ca gotlla, n f sin. compl.
- ca parrell, n m sin. compl.
- ca verderol, n m sin. compl.
- es agracejo
- es agrazón
- es cencerrón
- es redrojo
- es redruejo
- fr raisin vert
- en late cluster
- en verjuice grape
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca carrota, n f
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- es zanahoria, n f
- fr carotte, n f
- pt cenoura, n f
- en carrot, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carvit, n m
- es alcaravea, n f
- fr anis des Vosges, n m
- fr carvi, n m
- en caraway, n
- nc Carum carvi
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cesquera, n f
- ca canya, n f alt. sin.
- ca canyamel senill, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sesca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisquerot, n m alt. sin.
- ca cesca de rambla, n f var. ling.
- ca cesguera, n f var. ling.
- ca cisca de rambla, n f var. ling.
- ca sicsa, n f var. ling.
- ca xesca de rambla, n f var. ling.
- nc Saccharum ravennae (L.) Murray
- nc Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cesquera, n f
- ca canya, n f alt. sin.
- ca canyamel senill, n f alt. sin.
- ca càrritx, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sesca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisca, n f alt. sin.
- ca sisca de rambla, n f alt. sin.
- ca sisquerot, n m alt. sin.
- ca cesca de rambla, n f var. ling.
- ca cesguera, n f var. ling.
- ca cisca de rambla, n f var. ling.
- ca sicsa, n f var. ling.
- ca xesca de rambla, n f var. ling.
- nc Saccharum ravennae (L.) Murray
- nc Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
