Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ballesta, n f
ca bot, n m sin. compl.
ca castanyola, n f sin. compl.
ca peix ballesta, n m sin. compl.
ca peix bot, n m sin. compl.
ca pistola, n f sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porcell, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca reputa, n f sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca surer, n m sin. compl.
ca pex ballesta, n m var. ling.
ca pez ballesta, n m var. ling.
ca tocinet, n m var. ling.
nc Balistes capriscus
nc Balistes carolinensis var. ling.
nc Balistes forcipatus var. ling.
es cabrio
es pejepuerco blanco
es pez ballesta
fr baliste commun
fr baliste gris
fr balistes-cabri
en clown triggerfish
en grey triggerfish
en triggerfish

<Peixos > Balístids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ballesta, n f
ca bot, n m sin. compl.
ca castanyola, n f sin. compl.
ca peix ballesta, n m sin. compl.
ca peix bot, n m sin. compl.
ca pistola, n f sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porcell, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca reputa, n f sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca surer, n m sin. compl.
ca pex ballesta, n m var. ling.
ca pez ballesta, n m var. ling.
ca tocinet, n m var. ling.
nc Balistes capriscus
nc Balistes carolinensis var. ling.
nc Balistes forcipatus var. ling.
es cabrio
es pejepuerco blanco
es pez ballesta
fr baliste commun
fr baliste gris
fr balistes-cabri
en clown triggerfish
en grey triggerfish
en triggerfish

<Peixos > Balístids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca salsifí (arrel), n m alt. sin.
ca salsifí blanc, n m alt. sin.
ca salsifí blanca, n f var. ling.
nc Tragopogon porrifolius L. subsp. australis (Jord.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca salsifí (arrel), n m alt. sin.
ca salsifí blanc, n m alt. sin.
ca salsifí blanca, n f var. ling.
nc Tragopogon porrifolius L. subsp. australis (Jord.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barba de frare, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca barbeta de prat, n f alt. sin.
ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca herba de cabra, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca repunxons, n m pl alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca escorçonera blanca, n f var. ling.
ca salsifia, n f var. ling.
nc Tragopogon pratensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barba de frare, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca barbeta de prat, n f alt. sin.
ca escurçonera blanca, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca herba de cabra, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca repunxons, n m pl alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca escorçonera blanca, n f var. ling.
ca salsifia, n f var. ling.
nc Tragopogon pratensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions barba cabruna, barba de cabra, barba de frare, barbeta, escurçonera blanca, herba barbuda, herba de cabra i inflabou per a Tragopogon pratensis i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca barbut verd capbrú, n m
es barbudo corvino
fr barbu corbin
en brown-throated barbet
de Braunkehl-Bartvogel
nc Psilopogon corvinus
nc Megalaima corvina alt. sin.

<32.06 Ocells > Piciformes > Megalàimids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca barbut verd capbrú, n m
es barbudo corvino
fr barbu corbin
en brown-throated barbet
de Braunkehl-Bartvogel
nc Psilopogon corvinus
nc Megalaima corvina alt. sin.

<32.06 Ocells > Piciformes > Megalàimids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cabrum" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota