Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "caganera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola emmascarada caranegra, n f
- es mascarita transvolcánica
- fr paruline à face noire
- en black-polled yellowthroat
- de Ockerbrust-Gelbkehlchen
- nc Geothlypis speciosa
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola emmascarada caranegra, n f
- es mascarita transvolcánica
- fr paruline à face noire
- en black-polled yellowthroat
- de Ockerbrust-Gelbkehlchen
- nc Geothlypis speciosa
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca cardalloba, n f sin. compl.
- ca cardiga, n f sin. compl.
- ca carnera borda, n f sin. compl.
- ca espina blanca, n f sin. compl.
- ca pet d'ase, n m sin. compl.
- ca card, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardinera borda, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot gros, n m alt. sin.
- ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
- ca penca borda, n f alt. sin.
- ca pet d'ànec, n m alt. sin.
- ca toves, n f pl alt. sin.
- ca bufasa, n f var. ling.
- ca cardo de burro, n m var. ling.
- ca tobes, n f pl var. ling.
- nc Onopordum acanthium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca cardalloba, n f sin. compl.
- ca cardiga, n f sin. compl.
- ca carnera borda, n f sin. compl.
- ca espina blanca, n f sin. compl.
- ca pet d'ase, n m sin. compl.
- ca card, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardinera borda, n f alt. sin.
- ca cardissa, n f alt. sin.
- ca cardot gros, n m alt. sin.
- ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
- ca penca borda, n f alt. sin.
- ca pet d'ànec, n m alt. sin.
- ca toves, n f pl alt. sin.
- ca bufasa, n f var. ling.
- ca cardo de burro, n m var. ling.
- ca tobes, n f pl var. ling.
- nc Onopordum acanthium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardot macracant, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca cardo, n m var. ling.
- nc Onopordum macracanthum Schousb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa, n f
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card del dimoni, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardiga, n f alt. sin.
- ca cardot macracant, n m alt. sin.
- ca carnera borda, n f alt. sin.
- ca espina blanca, n f alt. sin.
- ca pet d'ase, n m alt. sin.
- ca cardo, n m var. ling.
- nc Onopordum macracanthum Schousb.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabalera, n f
- es segundogénita
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabanera, n f
- ca carrerada, n f
- ca assegador, n m sin. compl.
- ca camí ramader, n m sin. compl.
- ca lligall, n m sin. compl.
- ca lligallo, n m sin. compl.
- es camino de cabaña
- es cañada
- es galiana
- es vía pecuaria
- fr chemin de transhumance
- fr draille
- en cattle track
<Ramaderia > Explotació animal>
Definició
Nota
- La cañada té una amplada de 90 vares o el cordel de 45.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cacauet, n m
- ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
- ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
- ca cacau, n m alt. sin.
- ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
- ca cacauer, n m alt. sin.
- ca cacauera, n f alt. sin.
- ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
- ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
- nc Arachis hypogaea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cacauet, n m
- ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
- ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
- ca cacau, n m alt. sin.
- ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
- ca cacauer, n m alt. sin.
- ca cacauera, n f alt. sin.
- ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
- ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
- nc Arachis hypogaea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.