Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "caganera" dins totes les àrees temàtiques

campaneta de mar

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca campaneta de mar, n f
ca corretjola marina, n f sin. compl.
ca campanera de mar, n f alt. sin.
ca campanera de platja, n f alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta d'arenal, n f alt. sin.
ca campaneta de la mar, n f alt. sin.
ca campaneta marina, n f alt. sin.
ca col marina, n f alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca coleta de mar, n f alt. sin.
ca coleta marina, n f alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola de platja, n f alt. sin.
ca corriola de platja, n f alt. sin.
ca lletugueta, n f alt. sin.
ca lletugueta de mar, n f alt. sin.
ca lletugueta marina, n f alt. sin.
ca soldanella de mar, n f alt. sin.
ca corritjola de platja, n f var. ling.
ca corritjola marina, n f var. ling.
nc Calystegia soldanella (L.) R. Br.
nc Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

campaneta de mar

<Botànica>

ca campaneta de mar, n f
ca corretjola marina, n f sin. compl.
ca campanera de mar, n f alt. sin.
ca campanera de platja, n f alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta d'arenal, n f alt. sin.
ca campaneta de la mar, n f alt. sin.
ca campaneta marina, n f alt. sin.
ca col marina, n f alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca coleta de mar, n f alt. sin.
ca coleta marina, n f alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola de platja, n f alt. sin.
ca corriola de platja, n f alt. sin.
ca lletugueta, n f alt. sin.
ca lletugueta de mar, n f alt. sin.
ca lletugueta marina, n f alt. sin.
ca soldanella de mar, n f alt. sin.
ca corritjola de platja, n f var. ling.
ca corritjola marina, n f var. ling.
nc Calystegia soldanella (L.) R. Br.
nc Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

canera

<Protecció civil > Policia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca canera, n f
es perrera
en kennel

<Policia > Infraestructura > Dependències>

Definició

Dependència coberta on s'allotgen els gossos policia que pertanyen a un cos policial.

canoner | canonera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca canoner | canonera, n m, f
es bobinador
fr bobineur
en bobbin winder

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició

Persona que enrotlla el fil de trama per teixir als canons amb la màquina de fer canons o bitlles.

caponera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca caponera, n f
es caponera
fr épinette
fr mue
en fattening for capons

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Gàbia on s'engreixen els capons.

caponera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca caponera, n f
es caponera
fr épinette
fr mue
en fattening for capons

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Gàbia on s'engreixen els capons.

captinyós

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca captinyós, n m
ca cadernera, n f sin. compl.
ca cap vermellós, n m sin. compl.
ca escorpinyola, n f sin. compl.
ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca tiraguisó, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca cadarnera, n f var. ling.
ca cap tinyós, n m var. ling.
ca cap vermellos, n m var. ling.
ca cap-tinyos, n m var. ling.
ca cap-tinyós, n m var. ling.
ca escorpa de fang, n f var. ling.
ca escorpora de roques, n f var. ling.
ca rascaso, n m var. ling.
ca resclot, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
nc Scorpaena notata
nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
nc Scorpaena ustulata var. ling.
es escorpaena
es escorpora
es escórpora
es rascacio
es raya bramante
es raya pintada
fr petite rascasse
fr rascasse pustuleuse
en small grooper
en small red scorpion fish
en small red scorpionfish
de kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

captinyós

<Zoologia > Peixos>

ca captinyós, n m
ca cadernera, n f sin. compl.
ca cap vermellós, n m sin. compl.
ca escorpinyola, n f sin. compl.
ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca tiraguisó, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca cadarnera, n f var. ling.
ca cap tinyós, n m var. ling.
ca cap vermellos, n m var. ling.
ca cap-tinyos, n m var. ling.
ca cap-tinyós, n m var. ling.
ca escorpa de fang, n f var. ling.
ca escorpora de roques, n f var. ling.
ca rascaso, n m var. ling.
ca resclot, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
nc Scorpaena notata
nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
nc Scorpaena ustulata var. ling.
es escorpaena
es escorpora
es escórpora
es rascacio
es raya bramante
es raya pintada
fr petite rascasse
fr rascasse pustuleuse
en small grooper
en small red scorpion fish
en small red scorpionfish
de kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

carajà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca carajà
ca inã sin. compl.
ca ini sin. compl.
ca javaé sin. compl.
ca karajá sin. compl.
ca xambioà sin. compl.
cod ini ribé
ar الكاراجية
cy Carajá
cy Inã sin. compl.
cy Ini sin. compl.
cy Javaé sin. compl.
cy Karajá sin. compl.
cy Xambioá sin. compl.
de Carajá
de Inã sin. compl.
de Ini sin. compl.
de Javaé sin. compl.
de Karajá sin. compl.
de Xambioà sin. compl.
en Carajá
en Chamboa sin. compl.
en Ini sin. compl.
en Iny sin. compl.
en Javaé sin. compl.
en Javahé sin. compl.
en Karaja sin. compl.
en Karajá sin. compl.
en Shambioá sin. compl.
en Xambioá sin. compl.
en Ynã sin. compl.
es carajá
es ini sin. compl.
es iña sin. compl.
es javaé sin. compl.
es karajá sin. compl.
es xambioà sin. compl.
eu carajera
eu inã sin. compl.
eu ini sin. compl.
eu javaé sin. compl.
eu karajá sin. compl.
eu xambioà sin. compl.
fr karaja
fr caraja sin. compl.
fr inã sin. compl.
fr ini sin. compl.
fr javaé sin. compl.
fr xambioà sin. compl.
gn karaja
gn inã sin. compl.
gn ini sin. compl.
gn javaé sin. compl.
gn karajá sin. compl.
gn xambioà sin. compl.
it carajà
it inã sin. compl.
it ini sin. compl.
it javaé sin. compl.
it karajá sin. compl.
it xambioà sin. compl.
ja カラジャ語
ja サンビオワ語 sin. compl.
ja ジャヴァエ語 sin. compl.
ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
nl Carajá
nl Inã sin. compl.
nl Ini sin. compl.
nl Javaé sin. compl.
nl Karajá sin. compl.
nl Xambioá sin. compl.
pt carajá
pt inã sin. compl.
pt ini sin. compl.
pt javaé sin. compl.
pt karajá sin. compl.
pt xambioà sin. compl.
ru Каража
ru Ини sin. compl.
ru Инья sin. compl.
ru Явае sin. compl.
ru Жовоэ sin. compl.
ru Шамбиоа sin. compl.
ru Шимбиоа sin. compl.
zh 卡拉加语
zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.

El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).

Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.

Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.

El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.

Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.

card del dimoni

<Ciències de la vida>

ca card del dimoni, n m
ca bufassa, n f alt. sin.
ca bufassa il·lírica, n f alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card vaqueta, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardiga, n f alt. sin.
ca cardissa, n f alt. sin.
ca cardot il·líric, n m alt. sin.
ca carnera borda, n f alt. sin.
ca espina blanca, n f alt. sin.
ca pet d'ase, n m alt. sin.
ca tova, n f alt. sin.
ca toba, n f var. ling.
nc Onopordum illyricum L. subsp. illyricum

<Botànica > compostes / asteràcies>