Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calavera" dins totes les àrees temàtiques

aixecament de cadàver aixecament de cadàver

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  aixecament de cadàver, n m
  • es  levantamiento de cadáver, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern aladern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  alavern de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
aladern de fulla ampla aladern de fulla ampla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla ampla, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern fals, n m alt. sin.
  • ca  aladern mitjà, n m alt. sin.
  • ca  coscó mascle, n m alt. sin.
  • ca  fals aladern, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  alavern de fulla ampla, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea latifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
al·lèrgia al canyís (Phragmites australis) al·lèrgia al canyís (Phragmites australis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
  • ca  al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • es  alergia a caña común (Phragmites australis), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
  • 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>

arraià arraià

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arraià, n m
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  boixera, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit taronja, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de riu, n m alt. sin.
  • ca  ginestó valencià, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • nc  Osyris lanceolata Steud. et Hochst.
  • nc  Osyris quadripartita Salzm. ex Decne. var. ling.

<Botànica > santalàcies>