Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca calmes subtropicals, n f pl
es calmas subtropicales
fr calmes subtropicaux
en subtropical calms

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Classificació>

Definició

Vents molt suaus que bufen al centre dels anticiclons que formen el cinturó subtropical, entre els alisis i els vents de l'oest de latituds mitjanes.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca calmes subtropicals, n f pl
es calmas subtropicales
fr calmes subtropicaux
en subtropical calms

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Vent > Classificació>

Definició

Vents molt suaus que bufen al centre dels anticiclons que formen el cinturó subtropical, entre els alisis i els vents de l'oest de latituds mitjanes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calta, n f
ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
ca viola groga, n f sin. compl.
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
ca herba centella, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca viola d'aigua, n f alt. sin.
ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
nc Caltha palustris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calta, n f
ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
ca viola groga, n f sin. compl.
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
ca herba centella, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca viola d'aigua, n f alt. sin.
ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
nc Caltha palustris L.

<Botànica > ranunculàcies>