Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "candidesa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

blenera blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

blenera blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Verbascum thapsus L. subsp. montanum (Schrad.) Bonnier et Layens
  • nc  Verbascum montanum Schrad. sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus L. subsp. crassifolium (Lam.) Murb. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Verbascum thapsus L. subsp. montanum (Schrad.) Bonnier et Layens
  • nc  Verbascum montanum Schrad. sin. compl.
  • nc  Verbascum thapsus L. subsp. crassifolium (Lam.) Murb. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

bufassa bufassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufassa, n f
  • ca  cardalloba, n f sin. compl.
  • ca  cardiga, n f sin. compl.
  • ca  carnera borda, n f sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  pet d'ase, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardinera borda, n f alt. sin.
  • ca  cardissa, n f alt. sin.
  • ca  cardot gros, n m alt. sin.
  • ca  escardasses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  penca borda, n f alt. sin.
  • ca  pet d'ànec, n m alt. sin.
  • ca  toves, n f pl alt. sin.
  • ca  bufasa, n f var. ling.
  • ca  cardo de burro, n m var. ling.
  • ca  tobes, n f pl var. ling.
  • nc  Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufassa, n f
  • ca  cardalloba, n f sin. compl.
  • ca  cardiga, n f sin. compl.
  • ca  carnera borda, n f sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  pet d'ase, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardinera borda, n f alt. sin.
  • ca  cardissa, n f alt. sin.
  • ca  cardot gros, n m alt. sin.
  • ca  escardasses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  penca borda, n f alt. sin.
  • ca  pet d'ànec, n m alt. sin.
  • ca  toves, n f pl alt. sin.
  • ca  bufasa, n f var. ling.
  • ca  cardo de burro, n m var. ling.
  • ca  tobes, n f pl var. ling.
  • nc  Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  càndida, n f
  • nc  Candida sp.

<Botànica>

Definició
Gènere de fongs de l'ordre dels monilials, que molt sovint formen part de la flora normal de la pell i de les mucoses bucal, faríngia, intestinal, vaginal, etc.

Nota

  • Algunes espècies poden ésser causa d'infecció.
càndida càndida

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càndida, n f
  • ca  pseudomonília, n f sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Gènere de fongs (Candida sp) de l'ordre dels monilials que molt sovint forma part de la flora normal de la pell i de les mucoses (bucal, faríngia, intestinal, vaginal, etc). Algunes espècies poden ésser causa d'infeccions: candidosis, onicomicosis, diverses tinyes, etc. L'espècie més freqüent és C. albicans. C. albicans, l'agent més freqüent de la candidosi, forma part de la flora intestinal de l'home i es converteix en agent patogen quan l'equilibri del seu medi s'ha vist alterat per un tractament antibiòtic o per condicions de debilitat de l'hoste (càncer, diabetis, etc). També li han estat donats els noms de Monilia albicans, Oidium albicans, Saccharomyces albicans i Endomyces albicans. C. mesenterica és una espècie que provoca la fermentació de les fruites àcides. C. parapsilosis és l'agent causal d'algunes otitis externes i paroníquies. C. tropicalis rarament dona candidosis. C. vini provoca la fermentació dels licors i de l'orina dels diabètics.
cànids cànids

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cànids, n m pl
  • es  cánidos
  • fr  canidés
  • en  Canidae

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Família de l'ordre dels carnívors, integrada per individus digitígrads i fissípedes, de formes esveltes, àgils i robusts, amb el cap generalment petit i el musell prolongat, que comprèn entre d'altres els gossos.
cànids cànids

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cànids, n m pl
  • es  cánidos
  • fr  canidés
  • en  Canidae

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Família de l'ordre dels carnívors, integrada per individus digitígrads i fissípedes, de formes esveltes, àgils i robusts, amb el cap generalment petit i el musell prolongat, que comprèn entre d'altres els gossos.