Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cansat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca causant, n m, f
- es causante, n m, f
<Dret processal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca causant, n m, f
- es causante
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca causant, n m, f
- es causante, n m, f
- en bequeather, n
<Fiscalitat>
Definició
<Botànica > Palinologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caveat -ada, adj
- es cavado, adj
- es caveado, adj sin. compl.
- en caveate, adj
<Palinologia>
Definició
Nota
- Adjectiu derivat del substantiu càvea.
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca censal, n m
- es censal
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca censal, n m
- es censal
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal, n m
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, adj
- es censal, adj
<Dret civil>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: País Valencià
-
La documentació dels segles XII i XIII atribueix el nom de censal a qualsevol tipus de pensió dinerària anual, de caràcter emfitèutic o feudal. Arcadi Garcia Sanz el considerava una institució arribada als territoris de la Corona d'Aragó en la primera meitat del segle XIV, un dret garantit amb hipoteca a percebre una pensió dinerària anual, adquirit per compra amb pacte de retrovenda. És un contracte sense antecedents en el dret romà que apareix com a resultat de l'evolució del mercat del crèdit durant la baixa edat mitjana.
El censal es constituïa per mitjà d'un document de compravenda, el carregament de censal, que tenia quatre elements necessaris: una part compradora (l'adquirent de la pensió), una part venedora (la deutora d'aquesta pensió), una cosa venuda (la pensió) i un preu (el capital pagat).
La part venedora podia tornar el preu rebut quan volgués, i amb aquest acte s'extingia l'obligació de pagar la pensió. En canvi, la part compradora no podia exigir a la part venedora la restitució del capital, raó per la qual es parlava de censal mort. La retrovenda també s'anomenava quitament de censal, redempció i lluïció.
El capital del censal i la pensió es pagaven en diners, i el pacte era sotmès a un interès que variava molt segons l'època. La pensió es fixava per anys, però moltes vegades es pagava en dues meitats, aproximadament cada mig any.
La hipoteca que garantia el censal es podia constituir amb caràcter general sobre tots els béns de la part deutora o bé sobre alguns de concrets, però en tots dos casos només es garantia l'import de la pensió que s'havia de pagar i no el del capital. Això feia que, en cas d'execució de la hipoteca per impagament de la pensió, la hipoteca subsistís per a garantir els venciments futurs de la pensió.
Una modalitat del censal era el violari, que es diferenciava del censal mort en la durada del dret a percebre la pensió, que no era indefinida com en el primer, sinó limitada a la vida d'una persona o de dues, la mort de les quals comportava l'extinció del violari. Això va fer que l'interès pel violari fos sempre molt superior al del censal mort, perquè es considerava que la meitat de la pensió es referia a l'interès i l'altra meitat, a la quota d'amortització.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
A mitjan segle XIII ja es coneix l'existència d'un contracte conegut com a censal, una institució típicament catalana utilitzada al llarg dels segles com un instrument de crèdit. El censal, com altres institucions que es veuran tot seguit, era de fet un contracte creditici creat per a evitar la prohibició canònica de concertar préstecs a interès. La licitud d'aquest contracte va ser molt discutida pels canonistes, però finalment el papa Martí V el va aprovar per butlla del 1420. El censal (préstec) era un contracte en virtut del qual una persona venia a una altra el dret a percebre perpètuament una pensió o «cens» anual (interessos) a canvi d'un preu. Aquest preu era una suma de diners que es destinava a cobrir necessitats econòmiques del censaler o per a poder adquirir un immoble (una casa o una heretat); en tots dos casos, el censatari rebia el preu fixat en diner, i s'obligava perpètuament fins al seu reintegrament, a abonar la pensió anual o cens que era de valor proporcional al del censal (normalment era d'un sou per lliura, però podia arribar a ser d'un 3,5 %, un 5 % o un 7,5 %, com succeïa a Tortosa) amb la fórmula «vench y per causa de venda concedeix».
Les classes de censals que es practicaven eren a) l'anomenat mort sense lluïsme, en què no es pagava el dret al censaler si el censatari alienava la seva obligació, i b) el conegut com de nuda propietat, pel qual el dret a percebre una pensió anual i la liquidació del censal quedaven garantits amb la hipoteca d'un immoble i concedia al censaler la firma i la fadiga (dret de tanteig i retracte) sobre aquesta hipoteca. El pagament de la pensió es garantia normalment amb penyora de tots els béns mobles i immobles, drets o accions; és a dir, s'atorgava una garantia general per a respondre del pagament de la pensió sobre tot el patrimoni del censatari. Però sovint aquesta garantia es constituïa per mitjà d'una hipoteca sobre un bé immoble determinat, de fet, era així si més no en la segona classe de censal. A més, s'hi solia afegir la referida escriptura de terç i, en alguns casos, la clàusula penal.
En el cas del censal constituït per a atendre la compra d'un immoble determinat, podia existir una doble relació contractual entre el censaler i el censatari. El primer, a més de censaler, era el venedor de la finca en qüestió, i el censatari, com a tal també era el comprador d'aquell immoble. Per aquesta raó, el diner objecte del censal restava en poder del venedor i censaler, i s'obligava el comprador a abonar una pensió anual o cens, fins que l'import prestat no fos restituït. Òbviament, en aquest tipus de censal, la finca objecte del censal restava gravada o afectada en garantia del compliment de les prestacions referides i de la restitució final del censal («carregada»), amb el pacte de retornar-lo al venedor si en un termini determinat no s'havia «quitat» o per l'impagament de la pensió en un període prefixat. Era potser l'únic cas en què se solia limitar temporalment la restitució del censal.
En qualsevol cas, atenent el caràcter generalment perpetu del censal, el censaler no en podia exigir la restitució total o parcial. En el contracte de constitució es pactava generalment la manera com s'havia de restituir («quitar»), però no els terminis en què s'havia de fer; si de cas, es podia recollir la voluntat o el compromís genèric que seria al més aviat possible, i mai no es fixava un termini concret, però sí que es podia disposar que la restitució fos fraccionada. El censatari podia transmetre el seu crèdit a tercers, amb les obligacions inherents. De la mateixa manera també ho podia fer el censaler, fins i tot a «carta de gràcia», o cedir-lo compensant deutes, donar-lo o disposar-ne per causa de mort.
Quant a la «quitació» o extinció del censal, es produïa quan es restituïa, totalment o parcialment, el capital rebut, i era necessari que el censaler lliurés al censatari l'escriptura de constitució perquè, amb aquesta, s'anul·lés o s'actualitzés amb un altre document públic.
