Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca conflicte armat intern, n m
ca guerra civil, n f sin. compl.
es conflicto armado interno
es conflicto armado no internacional
es guerra civil
es CANI sigla
fr conflit armé intérieur
fr conflit armé interne
fr conflit armé non international
fr guerre civile
fr CANI sigla
it conflitto armato interno
it conflitto armato non internazionale
it guerra civile
it CANI sigla
en civil war
en internal armed conflict
en non-international armed conflict
en NIAC sigla
ar نزاع مسلح غير دولي
ar حرب أهلية
ar نزاع داخلي مسلح

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició

Conflicte armat que té lloc dins els límits territorials d'un estat, en què s'enfronten les forces armades de l'Estat i grups armats organitzats dissidents o altres grups armats organitzats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca conillets, n m pl
ca boca de conill, n f sin. compl.
ca boca de drac, n f sin. compl.
ca boca de dragó, n f sin. compl.
ca boca de lleó, n f sin. compl.
ca botons de gat, n m pl sin. compl.
ca gatets, n m pl sin. compl.
ca gatolins, n m pl sin. compl.
ca gola, n f sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca llops, n m pl sin. compl.
ca morro de vedell, n m sin. compl.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl sin. compl.
ca sabatetes del Nen Jesús, n f pl sin. compl.
ca vedells, n m pl sin. compl.
ca boques, n f pl alt. sin.
ca boques de conill, n f pl alt. sin.
ca boques de dragó, n f pl alt. sin.
ca boques de lleó, n f pl alt. sin.
ca boques de llop, n f pl alt. sin.
ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
ca cans, n m pl alt. sin.
ca cara de vedella, n f alt. sin.
ca cluques, n f pl alt. sin.
ca conillers, n m pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gola de llop, n f alt. sin.
ca gorja de llop, n f alt. sin.
ca gossos grocs, n m pl alt. sin.
ca mamaconill, n m alt. sin.
ca mamaconillet, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
nc Antirrhinum majus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca conillets, n m pl
ca boca de conill, n f sin. compl.
ca boca de drac, n f sin. compl.
ca boca de dragó, n f sin. compl.
ca boca de lleó, n f sin. compl.
ca botons de gat, n m pl sin. compl.
ca gatets, n m pl sin. compl.
ca gatolins, n m pl sin. compl.
ca gola, n f sin. compl.
ca gossets, n m pl sin. compl.
ca gossos, n m pl sin. compl.
ca llops, n m pl sin. compl.
ca morro de vedell, n m sin. compl.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl sin. compl.
ca sabatetes del Nen Jesús, n f pl sin. compl.
ca vedells, n m pl sin. compl.
ca boques, n f pl alt. sin.
ca boques de conill, n f pl alt. sin.
ca boques de dragó, n f pl alt. sin.
ca boques de lleó, n f pl alt. sin.
ca boques de llop, n f pl alt. sin.
ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
ca cans, n m pl alt. sin.
ca cara de vedella, n f alt. sin.
ca cluques, n f pl alt. sin.
ca conillers, n m pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gola de llop, n f alt. sin.
ca gorja de llop, n f alt. sin.
ca gossos grocs, n m pl alt. sin.
ca mamaconill, n m alt. sin.
ca mamaconillet, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
nc Antirrhinum majus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca dron, n m
ca vehicle aeri no tripulat, n m
ca UAV, n m sigla
es drone, n m
es vehículo aéreo no tripulado
es VANT sigla
en drone
en unmanned aerial vehicle
en UAV sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Aeronau sense pilot a bord manejada per control remot o que vola d'acord amb un programa de vol.

Nota

Un vehicle aeri no tripulat té certa autonomia en relació amb el control d'altura, la velocitat de vol i la trajectòria, la qual cosa és útil per a la fotogrametria. Pot disposar d'un sistema de comunicacions que transmet les variables del vol, i alguns disposen d'autonomia per a prendre certes decisions. La reducció de pes comporta més autonomia de vol.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca dron, n m
ca vehicle aeri no tripulat, n m
ca UAV, n m sigla
es drone, n m
es vehículo aéreo no tripulado
es VANT sigla
en drone
en unmanned aerial vehicle
en UAV sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Aeronau sense pilot a bord manejada per control remot o que vola d'acord amb un programa de vol.

Nota

Un vehicle aeri no tripulat té certa autonomia en relació amb el control d'altura, la velocitat de vol i la trajectòria, la qual cosa és útil per a la fotogrametria. Pot disposar d'un sistema de comunicacions que transmet les variables del vol, i alguns disposen d'autonomia per a prendre certes decisions. La reducció de pes comporta més autonomia de vol.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca dron, n m
ca vehicle aeri no tripulat, n m
ca UAV, n m sigla
es drone, n m
es vehículo aéreo no tripulado
es VANT sigla
en drone
en unmanned aerial vehicle
en UAV sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició

Aeronau sense pilot a bord manejada per control remot o que vola d'acord amb un programa de vol.

Nota

Un vehicle aeri no tripulat té certa autonomia en relació amb el control d'altura, la velocitat de vol i la trajectòria, la qual cosa és útil per a la fotogrametria. Pot disposar d'un sistema de comunicacions que transmet les variables del vol, i alguns disposen d'autonomia per a prendre certes decisions. La reducció de pes comporta més autonomia de vol.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca dron, n m
ca vehicle aeri no tripulat, n m
ca UAV, n m sigla
es aeronave no tripulada, n f
es dron, n m
es vehículo aéreo no tripulado, n m
es UAV, n m sigla
es VANT, n m sigla
fr drone, n m
fr véhicule aérien sans pilote, n m
fr UAV, n m sigla
it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
it drone, n m
it velivolo non pilotato, n m
it APR, n m sigla
it UAV, n m sigla
pt aeronave não tripulada, n f
pt drone, n m
pt veículo aéreo não tripulado, n m
pt UAV, n m sigla
pt VANT, n m sigla
en drone, n
en unmanned aerial vehicle, n
en unmanned aircraft, n
en RPA, n sigla
en UA, n sigla
en UAV, n sigla

<Transports > Transport aeri > Aeronaus>

Definició

Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o bé la programació introduïda.

Nota

1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.
2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

ca embenat inamovible, n m
es escayola, n f
es vendaje enyesado, n m
es vendaje escayolado, n m
es yeso, n m
en cast, n

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Procediments>

Definició

Embenat fix i rígid, fet amb benes impregnades d'una substància, sovint guix, que en assecar-se agafa una consistència dura.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cant" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició