Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "capítol" dins totes les àrees temàtiques

calacabot calacabot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calacabot, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  gobi de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de bassa, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc de fang, n m sin. compl.
  • ca  bobi, n m var. ling.
  • ca  bobí, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabót, n m var. ling.
  • ca  cabôt, n m var. ling.
  • ca  cabôt inglés, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius paganellus
  • nc  Gobius capito var. ling.
  • nc  Gobius mediterraneus var. ling.
  • es  bobí
  • es  góbido de fango
  • es  paganel
  • fr  gobie paganel
  • en  rock goby

<Peixos > Gòbids>

calacabot calacabot

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calacabot, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  gobi de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de bassa, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc de fang, n m sin. compl.
  • ca  bobi, n m var. ling.
  • ca  bobí, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabót, n m var. ling.
  • ca  cabôt, n m var. ling.
  • ca  cabôt inglés, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius paganellus
  • nc  Gobius capito var. ling.
  • nc  Gobius mediterraneus var. ling.
  • es  bobí
  • es  góbido de fango
  • es  paganel
  • fr  gobie paganel
  • en  rock goby

<Peixos > Gòbids>

cap cap

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cap, n m
  • es  capital, n m
  • fr  chef-lieu, n m
  • en  capital, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capítols, n m pl
  • es  capítulos

<Dret>

Definició
Estipulacions, relacions o disposicions que són el resultat d'un acord o pacte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal llegir amb atenció tots els capítols del document acordat abans de signar-lo.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capítols, n m pl
  • es  capítulos

<Dret>

Definició
Articulat d'una estipulació, d'una relació o d'una disposició.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Fer capítols.
capítols matrimonials capítols matrimonials

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  capítols matrimonials, n m pl
  • ca  espòlits, n m pl sin. compl.
  • es  capitulaciones matrimoniales
  • fr  contrat de mariage
  • it  convenzioni marimoniali

<Notaria > Tipologia documental > Actes d'estat civil>

Definició
Negoci jurídic que s'atorga davant de notari en relació amb el matrimoni o per la seva causa, que permet als cònjuges pactar, modificar o cessar el règim econòmic matrimonial.

Nota

  • La denominació espòlits és pròpia d'Eivissa i Formentera.
capítols matrimonials capítols matrimonials

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  capítols matrimonials, n m pl
  • ca  espòlits, n m pl sin. compl.
  • es  capitulaciones matrimoniales
  • fr  contrat de mariage

<Notaria > Tipologia documental > Actes d'estat civil>

Definició
Escriptura en la qual els cònjuges pacten, modifiquen o cessen el règim econòmic matrimonial i, en alguns ordenaments jurídics, convenen pactes successoris.

Nota

  • La denominació espòlits és pròpia d'Eivissa i Formentera.
capítols matrimonials capítols matrimonials

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  capítols matrimonials, n m pl
  • es  capitulaciones matrimoniales
  • es  capítulos matrimoniales

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Negoci jurídic accessori del matrimoni que permet als cònjuges pactar el règim econòmic conjugal i instituir hereu.
capítols matrimonials capítols matrimonials

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capítols matrimonials, n m pl
  • es  capitulaciones matrimoniales, n f pl
  • es  capítulos matrimoniales, n m pl sin. compl.

<Dret civil>

Nota

  • A la RAE: capitulaciones
capítols matrimonials capítols matrimonials

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capítols matrimonials, n m pl
  • es  capítulos matrimoniales

<Història del dret>

Definició
Contracte amb què els cònjuges o els futurs esposos, sols o amb els pares o els hereus de llurs progenitors, pactaven el règim econòmic pel qual s'havia de regir el matrimoni.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Per bé que el dret comú no exigia cap formalitat escrita per a fixar el règim econòmic matrimonial que s'establís, sí que ho feia el dret territorial. Així, el dret català exigia escriptura notarial, en què es podien acordar determinades formes de comunitat de béns, excloure o modificar sistemes vigents localment i establir el dot i altres drets.
    Tanmateix, també s'hi solien incloure pactes successoris sobre l'herència dels béns dels cònjuges o de la dels pares (l'heretament a favor de llurs fills comuns o dels cònjuges), o l'usdefruit vidual o un dret d'ús i habitació en la casa del marit a favor de l'esposa si sobrevivia al marit. Aquests pactes rebien la denominació de capítols matrimonials (els juristes ja els incloïen sota la denominació de pacta dotalia), i es podien efectuar abans de la celebració del matrimoni (era el cas més habitual i llur eficàcia depenia del fet que se celebrés) o bé després.
    A més a més, d'acord amb la jurisprudència catalana, els capítols matrimonials concertats eren irrevocables, sempre que no s'hagués fet alguna reserva a l'efecte. Tan sols en el règim de separació de béns no calia concertar capítols matrimonials, ja que no hi havia cap tipus de comunitat de béns; tanmateix, res no impedia que es recollissin per escrit altres institucions com l'heretament o la designació d'hereus de confiança si els cònjuges morien sense haver fet testament, entre d'altres.