Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cap" dins totes les àrees temàtiques

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  caproll, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  caproll, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cama-roja del capoll, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja del capollet, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-rojot, n m alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  cap roll, n m var. ling.
  • ca  cap-roll, n m var. ling.
  • ca  capa-roig, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • ca  herba amarganta, n f var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  • nc  Barkhausia taraxicifolia (Thuill.) DC. sin. compl.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss. ex DC.) P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cama-roja del capoll, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja del capollet, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-rojot, n m alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  cap roll, n m var. ling.
  • ca  cap-roll, n m var. ling.
  • ca  capa-roig, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • ca  herba amarganta, n f var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  • nc  Barkhausia taraxicifolia (Thuill.) DC. sin. compl.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss. ex DC.) P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cap-roig cap-roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

capçal magnètic capçal magnètic

<Informàtica > Maquinari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  capçal magnètic, n m
  • ca  cap magnètic, n m sin. compl.
  • es  cabeza magnética
  • fr  tête magnétique
  • en  magnetic head

<Informàtica > Maquinari>

Definició
Dispositiu electromagnètic que permet d'enregistrar, reproduir o eliminar dades d'un suport magnètic, generalment en moviment.
capçal magnètic capçal magnètic

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capçal magnètic, n m
  • ca  cap magnètic, n m sin. compl.
  • es  cabeza magnética
  • fr  tête magnétique
  • en  magnetic head

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Dispositiu electromagnètic que permet d'enregistrar, de reproduir o d'eliminar dades d'un suport magnètic, generalment en moviment.

Nota

  • Sovint s'utilitza la forma abreujada capçal per tal de referir-se a un capçal magnètic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capblau, n m
  • ca  clavell de penyal, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de penyal, n f alt. sin.
  • ca  col de penya, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa crètica, n f alt. sin.
  • ca  flor seca, n f alt. sin.
  • ca  herba penyalera, n f alt. sin.
  • ca  cap blau, n m var. ling.
  • nc  Scabiosa cretica L. subsp. cretica

<Botànica > dipsacàcies>

capblau capblau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capblau, n m
  • ca  clavell de penyal, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de penyal, n f alt. sin.
  • ca  col de penya, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa crètica, n f alt. sin.
  • ca  flor seca, n f alt. sin.
  • ca  herba penyalera, n f alt. sin.
  • ca  cap blau, n m var. ling.
  • nc  Scabiosa cretica L. subsp. cretica

<Botànica > dipsacàcies>