Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca civadilla, n f var. ling.
ca coa d'ego, n f var. ling.
ca coa d'egu, n f var. ling.
ca espiga trencat, n m var. ling.
ca forment areste, n m var. ling.
ca maragall, n m var. ling.
ca novios, n m pl var. ling.
ca novios (fruit), n m pl var. ling.
ca retorets, n m pl var. ling.
ca rumpisac, n m var. ling.
ca trapassacs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
ca troca-sac, n m var. ling.
nc Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca civadilla, n f var. ling.
ca coa d'ego, n f var. ling.
ca coa d'egu, n f var. ling.
ca espiga trencat, n m var. ling.
ca forment areste, n m var. ling.
ca maragall, n m var. ling.
ca novios, n m pl var. ling.
ca novios (fruit), n m pl var. ling.
ca retorets, n m pl var. ling.
ca rumpisac, n m var. ling.
ca trapassacs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
ca troca-sac, n m var. ling.
nc Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca mero amb avellanes i vinagre agredolç
es mero con avellanas y vinagre agridulce
fr mérou aux noisettes et à la vinaigrette aigre-douce
it cernia con nocciole all'aceto agrodolce
en grouper with hazelnuts and bittersweet vinegar
de Zackenbarsch mit Haselnüssen und süßsaurem Essig

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca mousse de llimona amb salsa d'avellanes
es mousse de limón con salsa de avellanas
fr mousse de citron à la sauce de noisettes
it mousse di limone con salsa di nocciole
en lemon mousse with hazelnuts sauce
de Zitronenmousse mit Haselnusssauce

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca olivarda, n f
ca herba de mosca, n f sin. compl.
ca matavinya, n m sin. compl.
ca apagafocs, n m alt. sin.
ca apegamosques, n m/f alt. sin.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja melosa, n f alt. sin.
ca botja olivarda, n f alt. sin.
ca bufarrell, n m alt. sin.
ca herba alada, n f alt. sin.
ca herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba dels mosquits, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca herba mosquitera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mataceps, n m alt. sin.
ca matapuces, n m alt. sin.
ca matavinyes, n m alt. sin.
ca olivardes, n f pl alt. sin.
ca planta d'olivera, n f alt. sin.
ca viscosa, n f alt. sin.
ca alivardo, n m var. ling.
ca arnica, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca ginovarda, n f var. ling.
ca guinovarda, n f var. ling.
ca herba de matar mosquitos, n f var. ling.
ca jolivarda, n f var. ling.
ca joliverda, n f var. ling.
ca joliverde, n f var. ling.
ca julivarda, n f var. ling.
ca juliverda, n f var. ling.
ca livardo, n m var. ling.
ca olivarada, n f var. ling.
ca olivardo, n m var. ling.
ca oliverda, n f var. ling.
ca volivarda, n f var. ling.
nc Inula viscosa (L.) Aiton
nc Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca olivarda, n f
ca herba de mosca, n f sin. compl.
ca matavinya, n m sin. compl.
ca apagafocs, n m alt. sin.
ca apegamosques, n m/f alt. sin.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja melosa, n f alt. sin.
ca botja olivarda, n f alt. sin.
ca bufarrell, n m alt. sin.
ca herba alada, n f alt. sin.
ca herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba dels mosquits, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca herba mosquitera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mataceps, n m alt. sin.
ca matapuces, n m alt. sin.
ca matavinyes, n m alt. sin.
ca olivardes, n f pl alt. sin.
ca planta d'olivera, n f alt. sin.
ca viscosa, n f alt. sin.
ca alivardo, n m var. ling.
ca arnica, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca ginovarda, n f var. ling.
ca guinovarda, n f var. ling.
ca herba de matar mosquitos, n f var. ling.
ca jolivarda, n f var. ling.
ca joliverda, n f var. ling.
ca joliverde, n f var. ling.
ca julivarda, n f var. ling.
ca juliverda, n f var. ling.
ca livardo, n m var. ling.
ca olivarada, n f var. ling.
ca olivardo, n m var. ling.
ca oliverda, n f var. ling.
ca volivarda, n f var. ling.
nc Inula viscosa (L.) Aiton
nc Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca pastís d'avellanes amb xocolata amb ametlles
es pastel de avellanas con chocolate con almendras
fr gâteau de noisettes au chocolat aux amandes
it torta alle nocciole con cioccolato e mandorle
en hazelnut cake with almonds chocolate
de Haselnusskuchen mit Schokolade und Mandeln

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca plantadora de motes, n f
es plantadora de cepellones
fr planteuse de mottes
it piantatrice di piante in vaso
it piantatrice per contenitori alveolati
it piantatrice per vase di terra
en soil block planting machine
de Ballenpflanzmaschine
de Erdtopfpflanzmaschine

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Plantadora manual o automàtica que diposita a terra les plàntules amb la seva mota.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca plantadora de motes, n f
es plantadora de cepellones
fr planteuse de mottes
it piantatrice di piante in vaso
it piantatrice per contenitori alveolati
it piantatrice per vase di terra
en soil block planter
de Ballenpflanzmaschine
de Erdtopfpflanzmaschine

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca premsa de motes, n m
es formadora de cepellones
es prensa de moldear cepellones
fr machine presse-mottes
fr presse-mottes
it pressa per contenitori alveolati
it pressatrice per vasetti di terra
en soil block making machine
en soil block presse
de Erdtopfmaschine
de Erdtopfpresse

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Màquina agrícola, manual o mecànica, destinada a preparar motes.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "capellanesc" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Definició