Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "capitost" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frígola, n f
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca frígola capitada, n f alt. sin.
- ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca frígola vera, n f alt. sin.
- ca pebrella, n f alt. sin.
- ca senyorida, n f alt. sin.
- ca timó africà, n m alt. sin.
- ca timó capitat, n m alt. sin.
- ca faigola, n f var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- nc Thymbra capitata (L.) Cav.
- nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
- nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Anatomia > Embriologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gàlea del cap, n f
- ca gàlea capitis, n f sin. compl.
<Anatomia > Embriologia>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca granota gòfer, n f
- es rana excavadora, n f
- es rana gopher, n f
- en gopher frog, n
- nc Lithobates capito
- nc Rana aesopus
- nc Rana capito
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Nota
- Amfibi de la família dels rànids.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca inclou el número de capítol
- en include chapter number
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca lligament costovertebral, n m
- es ligamento radiado de la cabeza de la costilla
- en radiate ligament of head of rib
- TA ligamentum capitis costae radiatum
<Anatomia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca lligament del cap del fèmur, n m
- ca lligament rodó del fèmur, n m sin. compl.
- es ligamento de la cabeza del fémur
- es ligamento redondo del fémur
- en ligament of the head of the femur
- en round ligament of femur
- TA ligamentum capitis femoris
<Anatomia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa fusany, n f
- ca agut petit, n m sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa de cap xiquet, n f sin. compl.
- ca llissa lleposa, n f sin. compl.
- ca llíssera fusany, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca lisa fusany, n f var. ling.
- ca lliça de cap giquet, n f var. ling.
- ca llise llepose, n f var. ling.
- ca llissa fussany, n f var. ling.
- ca llíssera fussany, n f var. ling.
- nc Liza saliens
- nc Liza (Protomugil) saliens var. ling.
- nc Mugil saliens var. ling.
- es capitón
- es galua
- es galúa
- fr mulet sauter
- fr mulet sauteur
- en leaping mullet
<Peixos > Mugílids>
