Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "capsigrany" dins totes les àrees temàtiques

capisgrany cua-roig capisgrany cua-roig

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  capisgrany cua-roig, n m
  • es  alcaudón colirrojo
  • fr  pie-grièche du Turkestan
  • en  red-tailed shrike
  • de  Rotschwanzwürger
  • nc  Lanius phoenicuroides
  • nc  Lanius isabellinus phoenicuroides alt. sin.

<36.054 Ocells > Passeriformes > Lànids>

dumagat (casiguran) dumagat (casiguran)

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dumagat (casiguran)
  • ca  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • ca  casiguran dumaget sin. compl.
  • ar  دوماغاتية (كاسيغوران)
  • cy  Dumagat (Casiguran)
  • cy  Agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • cy  Casiguran dumaget sin. compl.
  • de  Casiguran-Dumagat
  • de  Casiguran Dumaget sin. compl.
  • de  Casiguran-Dumagat-Agta sin. compl.
  • en  Casiguran Dumagat
  • en  Casiguran Dumagat Agta sin. compl.
  • es  dumagat (casiguran)
  • es  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • es  casiguran dumaget sin. compl.
  • eu  casigurango dumagatera
  • eu  casiguran dumaget sin. compl.
  • eu  casigurango agta dumagatera sin. compl.
  • fr  dumagat (casiguran)
  • fr  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • fr  casiguran dumaget sin. compl.
  • gl  dumagat (casiguran)
  • gl  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • gl  casiguran dumaget sin. compl.
  • gn  dumagat (kasiguran)
  • gn  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • gn  kasiguran dumaget sin. compl.
  • it  dumagat (casiguran)
  • it  agta (dumagat casiguran) sin. compl.
  • it  casiguran dumaget sin. compl.
  • pt  dumagat (casigurano)
  • pt  agta (dumagat casigurano) sin. compl.
  • pt  casigurano dumaget sin. compl.
  • zh  多马嘉特语 (卡西古兰)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El grup etnolingüistic dumagat (casiguran) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.

Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.
kasiguranin kasiguranin

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kasiguranin
  • ca  casiguran sin. compl.
  • ca  casiguranin sin. compl.
  • ar  كاسيغورانينية
  • cy  Kasiguranin
  • cy  Casiguran sin. compl.
  • cy  Casiguranin sin. compl.
  • de  Kasiguranin
  • de  Casiguran sin. compl.
  • de  Casiguranin sin. compl.
  • en  Kasiguranin
  • en  Casiguran sin. compl.
  • en  Casiguranin sin. compl.
  • es  kasiguranin
  • es  casiguran sin. compl.
  • es  casiguranin sin. compl.
  • eu  kasiguraninera
  • eu  casiguran sin. compl.
  • eu  casiguranin sin. compl.
  • eu  kasiguranin sin. compl.
  • fr  casiguran
  • fr  casiguranin sin. compl.
  • fr  kasiguran sin. compl.
  • gl  kasiguranin
  • gl  casiguran sin. compl.
  • gl  casiguranin sin. compl.
  • gn  kasiguranin
  • gn  casiguranin sin. compl.
  • gn  kasiguran sin. compl.
  • it  kasiguranin
  • it  casiguran sin. compl.
  • it  casiguranin sin. compl.
  • pt  kasiguranino
  • pt  casiguran sin. compl.
  • pt  casiguranin sin. compl.
  • zh  卡西古兰语
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició
El kasiguranin s'inclou dins les llengües dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.

Aquesta llengua és parlada principalment al municipi de Casiguran, població que no s'inclou dins els grups que els colonitzadors espanyols van anomenar negritos (per a les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-).

Sembla que el kasiguranin està estretament relacionat amb el dumagat (casiguran), el paranan i el negrito (cagayan oriental). Totes quatre constitueixen les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paraan formin un contínuum dialectal.
sempreviva borda sempreviva borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de l'era, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roca, n f alt. sin.
  • ca  camamil·ló, n m alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  flor viva, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la capça groga, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba del Corpus, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  herba florida tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  maçanella de penyal, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  perpètua, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  perpètues bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  perpetuïna, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  salpassa, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  sempreviure, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva boscana, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de mont, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
  • ca  viveta, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  botja femetera, n f var. ling.
  • ca  caçanella, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  escaçanella, n f var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  herba de la capsa groga, n f var. ling.
  • ca  herba femetera, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  jocaperdius, n m/f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla amarga, n f var. ling.
  • ca  mançanilla bastarda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borde, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de muntanya, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de pastor, n f var. ling.
  • ca  mançanilla fina, n f var. ling.
  • ca  mançanilla gorda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  mançanilleta, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • ca  mansanilla borda, n f var. ling.
  • ca  siemprevive, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
timó llanut timó llanut

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  timó llanut, n m
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigrallera, n f var. ling.
  • nc  Teucrium polium L. subsp. gnaphalodes (L'Hér.) O. Bolòs et Vigo

<Botànica > labiades / lamiàcies>