Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "captura" dins totes les àrees temàtiques

factura factura

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  factura, n f
  • es  factura, n f
  • fr  note, n f
  • fr  note de séjour, n f
  • en  bill, n
  • en  check, n
  • de  Rechnung, n f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Document en què consten, desglossats per dies i conceptes, els diversos serveis prestats per un establiment d'allotjament a un o més clients, amb el preu corresponent.
factura factura

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  factura, n f
  • es  factura, n f
  • fr  facture, n f
  • en  bill, n
  • en  invoice, n
  • it  fattura, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Document justificatiu que un venedor adreça a un client, en el qual s'indiquen la quantitat, la naturalesa i el valor de les mercaderies lliurades o els serveis prestats, i també els lliuraments acordats i les condicions de liquidació.
factura factura

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  factura, n f
  • es  factura, n f
  • fr  facture, n f
  • en  bill, n
  • en  invoice, n
  • it  fattura, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Document justificatiu que un venedor adreça a un client, en el qual s'indiquen la quantitat, la naturalesa i el valor de les mercaderies lliurades o els serveis prestats, i també els lliuraments acordats i les condicions de liquidació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  faixa, n f
  • es  cintura, n f
  • fr  ceinture, n f
  • en  apron, n
  • en  skirt, n

<Mobles>

Definició
Part d'una taula o d'un seient on s'ajusten els petges.
filago germànica filago germànica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago germànica, n f
  • ca  filaguera piramidal, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba cotonera, n f alt. sin.
  • ca  herba del borm, n f alt. sin.
  • ca  velluts de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts de plata i or, n m pl alt. sin.
  • ca  filago germànic, n m var. ling.
  • ca  herba capcera, n f var. ling.
  • nc  Filago pyramidata L.
  • nc  Filago germanica L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

filago germànica filago germànica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  filago germànica, n f
  • ca  filaguera piramidal, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba cotonera, n f alt. sin.
  • ca  herba del borm, n f alt. sin.
  • ca  velluts de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts de plata i or, n m pl alt. sin.
  • ca  filago germànic, n m var. ling.
  • ca  herba capcera, n f var. ling.
  • nc  Filago pyramidata L.
  • nc  Filago germanica L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

filetí filetí

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  filetí, n m
  • es  filetín
  • fr  ceinture
  • fr  rondiste
  • it  cintura
  • it  orlo del taglio
  • en  girdle
  • de  Gürtel
  • de  Rondiste

<Gemmologia > Talles>

Definició
Línia d'unió entre la corona i la culata situada a la part més sobresortint d'una gemma tallada.

Nota

  • A vegades pot presentar petites facetes polides, especialment en el cas del diamant.
gratabous gratabous

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gratabous, n m
  • ca  botons de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  arrencapets, n m/f alt. sin.
  • ca  botons de gavatx, n m pl alt. sin.
  • ca  capçuda, n f alt. sin.
  • ca  capferrada, n f alt. sin.
  • ca  capferrada purpúria, n f alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de burro bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea major, n f alt. sin.
  • ca  clavells de ruc, n m pl alt. sin.
  • ca  herba d'escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba tavalera, n f alt. sin.
  • ca  jaiet, n m alt. sin.
  • ca  jaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  llepadena, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  seruc, n m alt. sin.
  • ca  tavalera, n f alt. sin.
  • ca  trencacaps, n m/f alt. sin.
  • ca  camferrada, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura major, n f var. ling.
  • ca  herba d'escapiosa, n f var. ling.
  • ca  herba escapiosa, n f var. ling.
  • ca  ratabous, n m var. ling.
  • nc  Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gratabous, n m
  • ca  botons de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  arrencapets, n m/f alt. sin.
  • ca  botons de gavatx, n m pl alt. sin.
  • ca  capçuda, n f alt. sin.
  • ca  capferrada, n f alt. sin.
  • ca  capferrada purpúria, n f alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de burro bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea major, n f alt. sin.
  • ca  clavells de ruc, n m pl alt. sin.
  • ca  herba d'escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  herba tavalera, n f alt. sin.
  • ca  jaiet, n m alt. sin.
  • ca  jaiets, n m pl alt. sin.
  • ca  llepadena, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  seruc, n m alt. sin.
  • ca  tavalera, n f alt. sin.
  • ca  trencacaps, n m/f alt. sin.
  • ca  camferrada, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura major, n f var. ling.
  • ca  herba d'escapiosa, n f var. ling.
  • ca  herba escapiosa, n f var. ling.
  • ca  ratabous, n m var. ling.
  • nc  Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar, v tr
  • ca  capturar, v tr sin. compl.
  • ca  menjar-se, v tr pron sin. compl.
  • ca  prendre, v tr sin. compl.
  • es  capturar
  • es  comerse
  • es  tomar
  • fr  prendre
  • en  capture, to
  • de  schlagen

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Eliminar una peça contrària de l'escaquer amb una peça pròpia que es desplaça fins a la casella d'aquesta peça eliminada.