Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cap�ada" dins totes les àrees temàtiques
<Electrònica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca amplificador en cascada, n m
- ca amplificador multietapa, n m sin. compl.
- es amplificador en cascada
- es amplificador multietapa
- fr amplificateur à plusieurs étages
- fr amplificateur en cascade
- en cascade amplifier
- en multistage amplifier
<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aracnoïditis causada per microorganismes diferents dels bacteris
- en arachnoiditis due to organisms other than bacteria
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aranyó, n m
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- es escorpión
- es salvariego
- fr petite vive
- en lesser weever
- nc Echiichthys vipera
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranyó, n m
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de sorra, n f sin. compl.
- ca aranya petita, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- nc Echiichthys vipera
- nc Trachinus vipera var. ling.
- es araña
- es escorpion
- es escorpión
- es salvariego
- fr petite vive
- en lesser weever
<Peixos > Traquíctids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí
- aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- aranya (EMMDENIA): Dénia
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyó (DCVB-E): Blanes
- aranyó (DELC2): Blanes
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranyó, n m
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de sorra, n f sin. compl.
- ca aranya petita, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- nc Echiichthys vipera
- nc Trachinus vipera var. ling.
- es araña
- es escorpion
- es escorpión
- es salvariego
- fr petite vive
- en lesser weever
<Peixos > Traquíctids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí
- aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- aranya (EMMDENIA): Dénia
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyó (DCVB-E): Blanes
- aranyó (DELC2): Blanes
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- es araña de cabeza negra
- es víbora
- fr vive rayée
- en streaked weever
- nc Trachinus radiatus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
