Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cap�alera" dins totes les àrees temàtiques
<Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca àrea captadora bruta, n f
- es área captadora bruta
- fr superficie hors-tout
- en gross area
<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia solar>
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrea captadora bruta, n f
- es área captadora bruta
- fr superficie de captation brute
- en gross collector area
<Energia solar>
Definició
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a l'eixarranca, adv
- ca a l'oberta, adv
- ca a la cavallera, adv
- ca a la ganxa, adv
- es a horcajadas
- fr à califourchon
- en astride
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
- ca al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
- es alergia a caña común (Phragmites australis), n f
<Al·lergologia>
Nota
- 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
- 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
- ca balladores, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís mitjà, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca bellugues, n f pl alt. sin.
- ca belluguet mitjà, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca gram menut, n m alt. sin.
- ca herba bellugadissa, n f alt. sin.
- ca herba de l'aire, n f alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pastura caparrera, n f alt. sin.
- ca puça de capellà, n f alt. sin.
- ca puces de capellà, n f pl alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca bailarins, n m pl var. ling.
- nc Briza media L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Construcció > Edificis. Espais de construcció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aula prefabricada, n f
- ca barracó, n m
- ca cargolera, n f
- ca mòdul prefabricat, n m
- es aula prefabricada
- es caracola
<Construcció > Edificis. Espais de construcció>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam menut, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca catxalanda, n f alt. sin.
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca cala guala, n f var. ling.
- ca unya de gat, n f var. ling.
- ca xorrosa, n f var. ling.
- nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
- nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.
<Botànica > aizoàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam menut, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca calaguala, n f alt. sin.
- ca catxalanda, n f alt. sin.
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca cala guala, n f var. ling.
- ca unya de gat, n f var. ling.
- ca xorrosa, n f var. ling.
- nc Carpobrotus acinaciformis (L.) Bolus
- nc Mesembryanthemum acinaciforme L. sin. compl.
<Botànica > aizoàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
- ca curacalls, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca dàtil de mar, n m alt. sin.
- ca ditets, n m pl alt. sin.
- ca dits, n m pl alt. sin.
- ca herba de calls, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca platanera de mar, n f alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca ungla de mar, n f alt. sin.
- ca curalotodo, n m var. ling.
- ca plàtano de mar, n m var. ling.
- nc Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
- nc Mesembryanthemum edule L. sin. compl.
- nc Mesembryanthemum acinaciforme auct. catal., non L. var. ling.
<Botànica > aizoàcies>