Cercaterm

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca defecte qualitatiu de les plaquetes
en qualitative platelet defect

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca derivatiu, n m
es derivativo
fr dérivatif
en derivative

<Lingüística>

Definició

En glossemàtica, plerema marginal, això és, afix que afegit a un radical (o plerema central) dona lloc a una nova unitat lèxica.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca document dubitatiu, n m
es documento dubitado
en questioned document

<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>

Definició

Document que és objecte d'investigació per a identificar-ne l'autor, la procedència, la cronologia o per descobrir-ne possibles alteracions o falsificacions.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca enunciat constatiu, n m
es enunciado constativo
fr énoncé constatif
en constative utterance

<Lingüística > Pragmàtica>

Definició

En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca escórpora ocel·lada, n f
es rascacio ocelado, n m
fr rascasse ocellée, n f
en ocellated waspfish, n
nc Apistus carinatus

<Zoologia > Peixos>

Nota

Peix de la família dels apístids, de l'ordre dels escorpeniformes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca exceptio veritatis, n f
es exceptio veritatis, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Nota

Locució llatina que significa, literalment, 'excepció de veritat'.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca exceptio veritatis [la], n f

Definició

Possibilitat legal de què disposa qui calumnia per a provar la veritat de les seves paraules i així quedar lliure de pena.

Nota

Àmbit: Espanya
('excepció de la veritat')
Qui prova la veritat de les imputacions calumnioses realitzades queda exempt de responsabilitat penal. L'article 207 del Codi penal (CP) estableix la rellevància de la prova de l'exceptio veritatis en els delictes de calúmnia. En canvi, en el delicte d'injúria, només es dona rellevància a l'exceptio veritatis quan les imputacions «es dirigeixin contra funcionaris públics sobre fets que concerneixin l'exercici de llurs càrrecs o que es refereixin a la comissió de faltes penals o d'infraccions administratives» (art. 210 CP). A la resta de casos, la prova de la veritat no exclou la responsabilitat penal. D'altra banda, l'article 214 del CP estableix una rebaixa de la pena per als casos en què l'acusat «reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o la falta de certesa de les imputacions». Tot plegat porta a la conclusió que les imputacions de fets vertaders poden constituir un delicte d'injúria.
Un sector de la doctrina discuteix aquesta conclusió de manera global, és a dir, considerant que, si les imputacions són certes, mai no hi pot haver responsabilitat penal, i un altre sector ho fa de manera parcial, considerant que només es pot donar el delicte si es tracta de fets relatius a la vida privada d'una persona. La primera posició s'argumenta a partir de la consideració que només constitueix delicte d'injúria la imputació de fets falsos duta a terme amb coneixement de la falsedat o amb menyspreu temerari vers la veritat. Aquesta posició planteja alguns problemes, com succeeix en el sentit de l'article 210 del CP, o el significat de la falta de certesa de l'article 214 del CP. L'article 210 és difícil d'explicar des d'aquest plantejament perquè, literalment, limita la rellevància de l'exceptio veritatis a les imputacions dirigides contra funcionaris. En canvi, l'article 214 és perfectament compatible amb la consideració que les imputacions han de ser falses, ja que reflecteix les dues modalitats de la part subjectiva del delicte: quan el subjecte actua amb coneixement de la falsedat ha de reconèixer que les imputacions són falses, i quan actua amb menyspreu temerari vers la veritat, és a dir, sense saber si són vertaderes o falses, ha de reconèixer la falta de certesa, ja que no se li pot exigir que reconegui quelcom que no sabia, és a dir, que els fets eren falsos.
La segona opció admet la possibilitat d'injúria quan es divulguen fets vertaders relatius a la vida privada d'una persona. Però es pot defensar el contrari i mantenir l'exigència general de falsedat de les imputacions a partir de la consideració que la intimitat de les persones està prou protegida per altres preceptes del Codi. És important determinar com han arribat al coneixement del subjecte els fets que divulga. Si la persona afectada no ha adoptat prou precaucions per tal d'evitar que els fets transcendeixin, llavors ha d'assumir els costos, ja que és ella mateixa qui delimita l'àmbit de la pròpia privacitat. En canvi, quan els fets s'han conegut perquè s'han utilitzat procediments que atempten contra la intimitat, llavors s'han d'aplicar els preceptes penals relatius a la protecció de la intimitat que estableixen, com a tipus agreujat, la difusió de les dades o dels fets descoberts per les imatges captades.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca filtre capacitatiu, n m
es filtro capacitivo
fr filtre capacitif
en capacitive filter

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "caritatiu" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota