Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carn�s" dins totes les àrees temàtiques

barnús barnús

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  barnús, n m
  • es  albornoz, n m
  • fr  peignoir, n m
  • pt  roupão, n m
  • en  bathrobe, n

<Grans Magatzems > Seccions > Roba blanca>

barnús barnús

<10 Esports aquàtics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  barnús, n m
  • es  albornoz, n m
  • es  bata de baño, n f
  • fr  peignoir de bain, n m
  • en  bathrobe, n

<Esport > 10 Esports aquàtics>

Definició
Peça d'abric llarga feta de rus, amb mànigues, amb caputxa o sense i amb un cinturó per a cenyir-la, que es porta a sobre el vestit de bany abans i després d'entrar en competició.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bastonera, n f
  • es  bastonera
  • fr  porte-cannes
  • en  walking stick stand

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

bastonera bastonera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bastonera, n f
  • es  bastonera, n f
  • fr  porte-cannes, n f
  • en  walking stick stand, n
  • eu  makil-altzari, n
  • eu  makil-ontzi, n

<Fusteria > Mobles>

bastons d'equilibri bastons d'equilibri

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bastons d'equilibri, n m pl
  • es  pulls
  • fr  barres
  • fr  cannes
  • it  stecche
  • en  canes
  • en  sticks

<Arts > Circ>

Definició
Aparell consistent en dues barres metàl·liques paral·leles que descansen sobre una plataforma, amb un bloc de fusta muntat al damunt de cada barra, que s'utilitza com a element de suport en números de verticals i de contorsionisme.
bastons d'equilibri bastons d'equilibri

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  bastons d'equilibri, n m pl
  • es  pulls
  • fr  barres
  • fr  cannes
  • it  trespoli
  • en  canes
  • en  sticks

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Aparell consistent en dues barres metàl·liques paral·leles que descansen verticalment sobre una plataforma, amb un bloc de fusta fixat al damunt de cada barra, que s'utilitza com a element de suport en números de verticalisme.
begut -uda de cara begut -uda de cara

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  begut -uda de cara, adj
  • ca  begut -uda de carns, adj sin. compl.
  • ca  begut -uda de galtes, adj sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Sec de cara, de poques carns.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

belleraca belleraca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  belleraca, n f
  • ca  pàmpola, n f sin. compl.
  • ca  branca, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina falsa, n f alt. sin.
  • ca  cornabassa, n f alt. sin.
  • ca  cornàs, n m alt. sin.
  • ca  cornassa, n f alt. sin.
  • ca  cornassos, n m pl alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  fals salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  fullaraca, n f alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  pampa, n f alt. sin.
  • ca  pampes, n f pl alt. sin.
  • ca  pàmpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  salsufragi, n m alt. sin.
  • ca  bellaraca, n f var. ling.
  • ca  givertassa, n f var. ling.
  • nc  Heracleum sphondylium L.
  • nc  Heracleum panaces sensu Lange, non L. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bescanvi d'instruments bescanvi d'instruments

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  bescanvi d'instruments, n m
  • ca  bescanvi de cartes, n m sin. compl.
  • ca  bescanvi de notes, n m sin. compl.
  • es  canje de cartas
  • es  canje de instrumentos
  • es  canje de notas
  • fr  échange de lettres
  • fr  échange de notes
  • fr  échange des ratifications
  • it  scambio di lettere
  • it  scambio di note
  • it  scambio di strumenti
  • en  exchange of instruments
  • en  exchange of letters
  • en  exchange of notes
  • ar  تبادل المذكرات

<Dret internacional públic > Fonts>

Definició
Acte internacional pel qual un estat o un altre subjecte de dret internacional fa constar el seu consentiment a estar obligat per un tractat internacional, generalment bilateral, que consisteix en un intercanvi de documents entre les parts.

Nota

  • El bescanvi d'instruments és una forma de manifestació del consentiment respecte a un tractat internacional, juntament amb l'acceptació, l'adhesió, la ratificació i la signatura.