Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "carrabina" dins totes les àrees temàtiques

alerç africà alerç africà

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç africà, n m
  • ca  sandàraca, n f alt. sin.
  • ca  savina articulada, n f alt. sin.
  • ca  savina de Cartagena, n f alt. sin.
  • ca  savina de moro, n f alt. sin.
  • ca  tuia articulada, n f alt. sin.
  • ca  xiprer quadrivalve, n m alt. sin.
  • ca  sandaraca, n f var. ling.
  • nc  Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.
  • nc  Callitris articulata (Vahl) Lam. sin. compl.

<Botànica > cupressàcies>

alerç africà alerç africà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç africà, n m
  • ca  sandàraca, n f alt. sin.
  • ca  savina articulada, n f alt. sin.
  • ca  savina de Cartagena, n f alt. sin.
  • ca  savina de moro, n f alt. sin.
  • ca  tuia articulada, n f alt. sin.
  • ca  xiprer quadrivalve, n m alt. sin.
  • ca  sandaraca, n f var. ling.
  • nc  Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.
  • nc  Callitris articulata (Vahl) Lam. sin. compl.

<Botànica > cupressàcies>

amanida caribenya amanida caribenya

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida caribenya
  • es  ensalada caribeña
  • fr  salade caraïbenne
  • it  insalata caraibica
  • en  Caribean salad
  • de  karibischer Salat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

antenària carpàtica antenària carpàtica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  antenària carpàtica, n f
  • nc  Antennaria carpatica (Wahlenb.) Bluff et Fingerh. subsp. carpatica

<Botànica > compostes / asteràcies>

antenària carpàtica antenària carpàtica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  antenària carpàtica, n f
  • nc  Antennaria carpatica (Wahlenb.) Bluff et Fingerh. subsp. carpatica

<Botànica > compostes / asteràcies>

arabinòsid de citosina arabinòsid de citosina

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  arabinòsid de citosina, n m
  • ca  citarabina, n f sin. compl.
  • ca  ARA-C, n m sigla
  • es  arabinósido de citosina
  • es  citarabina
  • es  ARA-C sigla
  • fr  cytarabine
  • fr  cytosine arabinoside
  • fr  ARA-C sigla
  • en  cytarabine
  • en  cytosine arabinoside
  • en  ARA-C sigla
  • CAS  147-94-4

<Immunologia > Immunointervenció > Immunomodulació>

Definició
Fàrmac immunosupressor antineoplàstic, nucleòsid sintètic, que destrueix les cèl·lules canceroses en interferir amb la síntesi d'ADN i s'empra principalment en el tractament de càncers de cèl·lules blanques de la sang com ara la leucèmia mieloide aguda (LMA) i el limfoma no hodgkinià.

Nota

  • La citarabina és el primer d'una sèrie de fàrmacs anticancerosos que altera el sucre dels nucleòsids, mentre que d'altres en modifiquen la base.
arabinòsid de citosina arabinòsid de citosina

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  arabinòsid de citosina, n m
  • ca  citarabina, n f sin. compl.
  • ca  ARA-C, n m sigla
  • es  arabinósido de citosina
  • es  citarabina
  • es  ARA-C sigla
  • fr  cytarabine
  • fr  cytosine arabinoside
  • fr  ARA-C sigla
  • en  cytarabine
  • en  cytosine arabinoside
  • en  ARA-C sigla
  • CAS  147-94-4

<Immunologia > Immunointervenció > Immunomodulació>

Definició
Fàrmac immunosupressor antineoplàstic, nucleòsid sintètic, que destrueix les cèl·lules canceroses en interferir amb la síntesi d'ADN i s'empra principalment en el tractament de càncers de cèl·lules blanques de la sang com ara la leucèmia mieloide aguda (LMA) i el limfoma no hodgkinià.

Nota

  • La citarabina és el primer d'una sèrie de fàrmacs anticancerosos que altera el sucre dels nucleòsids, mentre que d'altres en modifiquen la base.
aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

arrufat arrufat

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arrufat, n m
  • ca  abonyegat, n m sin. compl.
  • ca  butllofat, n m sin. compl.
  • ca  garrof, n m sin. compl.
  • ca  garrofat, n m sin. compl.
  • ca  garrofina, n f sin. compl.
  • ca  tiribecs, n m pl sin. compl.
  • es  abolladura
  • es  lepra
  • fr  cloque
  • en  leaf curl

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Malaltia dels arbres de pinyol causada pel fong Taphrina deformans, que afecta sobretot el presseguer i l'ametller.