Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "carr�s" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbó del blat, n m
- ca blat orb, n m sin. compl.
- ca càries, n f sin. compl.
<Malalties de les plantes>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card blau, n m
- ca escanyaboc, n m alt. sin.
- ca escanyabocs, n m alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca escanya cabres, n m var. ling.
- nc Carduncellus monspelliensium All.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card blau, n m
- ca escanyaboc, n m alt. sin.
- ca escanyabocs, n m alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca escanya cabres, n m var. ling.
- nc Carduncellus monspelliensium All.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardigassa, n f
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca calcida, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca caps de lloba, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassa vera, n f alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca lloba, n f alt. sin.
- nc Cirsium eriophorum (L.) Scop.
- nc Cirsium ferox auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardigassa, n f
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca calcida, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca caps de lloba, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassa vera, n f alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca lloba, n f alt. sin.
- nc Cirsium eriophorum (L.) Scop.
- nc Cirsium ferox auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca caribs negres, n m pl
- ca garífunes, n m pl
- es caribes negros
- es garífunas
- fr garifunas
- en black caribs
- en garifuna
- en garifune
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>