Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

ca agent de seguretat d'accés al núvol, n m
ca CASB, n m sigla
es agente de seguridad de acceso a la nube, n m
es gestor de seguridad para el acceso a la nube, n m
es CASB, n m sigla
fr agent de sécurité d'accès au nuage, n m
fr courtier de sécurité d'accès au nuage, n m
fr CASB, n m sigla
en cloud access security broker, n
en CASB, n sigla

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició

Programari que controla l'activitat i la seguretat dels serveis i les aplicacions que una organització té al núvol.

Nota

La sigla CASB prové de l'anglès cloud access security broker.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bota, n f
es bota
es tonel
fr fût
fr tonneau
en cask
en keg
en tun

<Vinificació. Enologia>

Definició

Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids (esp. la de quatre cargues per amunt).

Nota

Segons el format i la mida, hi ha diferents tipus de botes, que reben noms específics (tonell, bocoi, botell, barral, etc.)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca caduf, n f
es arcaduz, n m
es caño, n m
es caz, n m
es tubería, n f
fr conduite, n f
fr tube, n m
en trench, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calcida, n f
ca cars, n m sin. compl.
ca calcida vera, n f alt. sin.
ca calcides, n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card calcida, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carsos, n m pl alt. sin.
ca calcidium, n m var. ling.
ca calciga, n f var. ling.
ca calcigues, n f pl var. ling.
ca calcina, n f var. ling.
ca calsines, n f pl var. ling.
ca cat, n m var. ling.
nc Cirsium arvense (L.) Scop.
nc Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
nc Serratula arvensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calcida, n f
ca cars, n m sin. compl.
ca calcida vera, n f alt. sin.
ca calcides, n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card calcida, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carsos, n m pl alt. sin.
ca calcidium, n m var. ling.
ca calciga, n f var. ling.
ca calcigues, n f pl var. ling.
ca calcina, n f var. ling.
ca calsines, n f pl var. ling.
ca cat, n m var. ling.
nc Cirsium arvense (L.) Scop.
nc Cnicus arvensis (L.) Roth sin. compl.
nc Serratula arvensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

ca captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, n f
ca captura i emmagatzematge de CO₂, n f sin. compl.
ca CEDC, n f sigla
es captura y almacenaje de carbono, n f
es captura y almacenaje de dióxido de carbono, n f
es captura y almacenamiento de carbono, n f
es captura y almacenamiento de dióxido de carbono, n f
es CAC, n f sigla
fr captage et stockage de carbone, n m
fr captage et stockage de CO₂, n m
fr captage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr capture et séquestration de carbone, n f
fr capture et séquestration de CO₂, n f
fr capture et stockage de carbone, n f
fr capture et stockage de CO₂, n f
fr capture et stockage de dioxyde de carbone, n f
fr piégeage et stockage de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de CO₂, n m
fr CSC, n m/f sigla
en carbon capture and sequestration, n
en carbon capture and storage, n
en carbon dioxide capture and sequestration, n
en carbon dioxide capture and storage, n
en CO₂ capture and sequestration, n
en CO₂ _{capture and storage}, n
en CCS, n sigla

<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>

Definició

Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d'acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Nota

Segons alguns experts, la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni podria ser una solució a curt o mitjà termini per a la mitigació del canvi climàtic, sempre que a llarg termini es combinés aquesta estratègia amb altres mesures d'acció climàtica, com ara la transició energètica o la transició ecològica. Ara bé, no se n'ha demostrat la viabilitat i el cost econòmic que suposaria és molt elevat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

ca captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, n f
ca captura i emmagatzematge de CO₂, n f sin. compl.
ca CEDC, n f sigla
es captura y almacenaje de carbono, n f
es captura y almacenaje de dióxido de carbono, n f
es captura y almacenamiento de carbono, n f
es captura y almacenamiento de dióxido de carbono, n f
es CAC, n f sigla
fr captage et stockage de carbone, n m
fr captage et stockage de CO₂, n m
fr captage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr capture et séquestration de carbone, n f
fr capture et séquestration de CO₂, n f
fr capture et stockage de carbone, n f
fr capture et stockage de CO₂, n f
fr capture et stockage de dioxyde de carbone, n f
fr piégeage et stockage de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de CO₂, n m
fr CSC, n m/f sigla
en carbon capture and sequestration, n
en carbon capture and storage, n
en carbon dioxide capture and sequestration, n
en carbon dioxide capture and storage, n
en CO₂ capture and sequestration, n
en CO₂ _{capture and storage}, n
en CCS, n sigla

<Emergència climàtica > Mitigació i adaptació al canvi climàtic>

Definició

Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d'acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Nota

Segons alguns experts, la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni podria ser una solució a curt o mitjà termini per a la mitigació del canvi climàtic, sempre que a llarg termini es combinés aquesta estratègia amb altres mesures d'acció climàtica, com ara la transició energètica o la transició ecològica. Ara bé, no se n'ha demostrat la viabilitat i el cost econòmic que suposaria és molt elevat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, n f
ca captura i emmagatzematge de CO₂, n f sin. compl.
ca CEDC, n f sigla
es captura y almacenaje de carbono, n f
es captura y almacenaje de dióxido de carbono, n f
es captura y almacenamiento de carbono, n f
es captura y almacenamiento de dióxido de carbono, n f
es CAC, n f sigla
fr captage et stockage de carbone, n m
fr captage et stockage de CO₂, n m
fr captage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr capture et séquestration de carbone, n f
fr capture et séquestration de CO₂, n f
fr capture et stockage de carbone, n f
fr capture et stockage de CO₂, n f
fr capture et stockage de dioxyde de carbone, n f
fr piégeage et stockage de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de carbone, n m
fr piégeage et stockage de dioxyde de CO₂, n m
fr CSC, n m/f sigla
en carbon capture and sequestration, n
en carbon capture and storage, n
en carbon dioxide capture and sequestration, n
en carbon dioxide capture and storage, n
en CO₂ capture and sequestration, n
en CO₂ _{capture and storage}, n
en CCS, n sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició

Acció de separar el diòxid de carboni de la resta de gasos resultants de la combustió industrial i d'acumular-lo en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Nota

Segons alguns experts, la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni podria ser una solució a curt o mitjà termini per a la mitigació del canvi climàtic, sempre que a llarg termini es combinés aquesta estratègia amb altres mesures d'acció climàtica, com ara la transició energètica o la transició ecològica. Ara bé, no se n'ha demostrat la viabilitat i el cost econòmic que suposaria és molt elevat.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cas" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota