Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "casa" dins totes les àrees temàtiques

roure reboll

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca roure reboll, n m
ca reboll, n m sin. compl.
ca cassa, n f alt. sin.
ca reboll de fulla ampla, n m alt. sin.
ca roure, n m alt. sin.
ca roure d'aglans dolces, n m alt. sin.
ca reure, n m var. ling.
ca rouri, n m var. ling.
ca rure, n m var. ling.
nc Quercus pyrenaica Willd.
nc Quercus toza Bosc var. ling.

<Botànica > fagàcies>

roure reboll

<Ciències de la vida>

ca roure reboll, n m
ca reboll, n m sin. compl.
ca cassa, n f alt. sin.
ca reboll de fulla ampla, n m alt. sin.
ca roure, n m alt. sin.
ca roure d'aglans dolces, n m alt. sin.
ca reure, n m var. ling.
ca rouri, n m var. ling.
ca rure, n m var. ling.
nc Quercus pyrenaica Willd.
nc Quercus toza Bosc var. ling.

<Botànica > fagàcies>

tona

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca tona, n f
ca tonell, n m
es tonel
en barrel
en cask
en keg

Definició

Bota grossa, de més de 500 litres de capacitat.

xucla vera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca xucla vera, n f
ca caua, n f sin. compl.
ca gerla, n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
es chucla
fr mendole
en blotched picarel
nc Spicara maena maena

xucla vera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xucla vera, n f
ca caramel, n m sin. compl.
ca caua, n f sin. compl.
ca caua [mascle], n f sin. compl.
ca gèl·lera [mascle], n f sin. compl.
ca gerla, n f sin. compl.
ca gerla [mascle], n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca joglars, n m pl sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca mena, n f sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca mora [mascle], n f sin. compl.
ca moro [mascle], n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xucla [femella], n f sin. compl.
ca xucla blanca, n f sin. compl.
ca xucla blanca [femella], n f sin. compl.
ca xucla blava, n f sin. compl.
ca xucla blava [mascle], n f sin. compl.
ca xucla d'estiu, n f sin. compl.
ca xucla d'hivern, n f sin. compl.
ca xucla guindana, n f sin. compl.
ca xucla vermella, n f sin. compl.
ca xucles, n f pl sin. compl.
ca cahua, n f var. ling.
ca chucla, n f var. ling.
ca gét-lara, n f var. ling.
ca jarret, n m var. ling.
ca juglans, n m pl var. ling.
ca mata soldats, n m var. ling.
ca mata-soldad, n m var. ling.
ca matasoldados, n m var. ling.
ca matasoldat, n m var. ling.
ca matasoldats, n m var. ling.
ca mate saldut, n m var. ling.
ca móra, n f var. ling.
ca mòra, n f var. ling.
ca samris, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca xerret, n m var. ling.
ca xúcla, n f var. ling.
ca xúcla vera, n f var. ling.
ca xuclae, n f var. ling.
ca xucle, n f var. ling.
nc Spicara maena
nc Maena maena var. ling.
nc Maena osbeckii var. ling.
nc Maena vulgaris var. ling.
nc Mena vulgaris var. ling.
nc Moena jus-culum var. ling.
nc Moena jusculum var. ling.
nc Moena osbeckii var. ling.
nc Moena vomerina var. ling.
nc Moena vulgaris var. ling.
nc Smaris chryselis var. ling.
nc Sparus zebra var. ling.
nc Spicara flexuosa var. ling.
nc Spicara maena flexuosa var. ling.
nc Spicara maena maena var. ling.
es chucla
es chucla, n f
es garro
es mabre
es mena
fr gerle
fr mendole
en blotched picarel

<Peixos > Centracàntids>

xucla vera

<Zoologia > Peixos>

ca xucla vera, n f
ca caramel, n m sin. compl.
ca caua, n f sin. compl.
ca caua [mascle], n f sin. compl.
ca gèl·lera [mascle], n f sin. compl.
ca gerla, n f sin. compl.
ca gerla [mascle], n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca joglars, n m pl sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca mena, n f sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca mora [mascle], n f sin. compl.
ca moro [mascle], n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xucla [femella], n f sin. compl.
ca xucla blanca, n f sin. compl.
ca xucla blanca [femella], n f sin. compl.
ca xucla blava, n f sin. compl.
ca xucla blava [mascle], n f sin. compl.
ca xucla d'estiu, n f sin. compl.
ca xucla d'hivern, n f sin. compl.
ca xucla guindana, n f sin. compl.
ca xucla vermella, n f sin. compl.
ca xucles, n f pl sin. compl.
ca cahua, n f var. ling.
ca chucla, n f var. ling.
ca gét-lara, n f var. ling.
ca jarret, n m var. ling.
ca juglans, n m pl var. ling.
ca mata soldats, n m var. ling.
ca mata-soldad, n m var. ling.
ca matasoldados, n m var. ling.
ca matasoldat, n m var. ling.
ca matasoldats, n m var. ling.
ca mate saldut, n m var. ling.
ca móra, n f var. ling.
ca mòra, n f var. ling.
ca samris, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca xerret, n m var. ling.
ca xúcla, n f var. ling.
ca xúcla vera, n f var. ling.
ca xuclae, n f var. ling.
ca xucle, n f var. ling.
nc Spicara maena
nc Maena maena var. ling.
nc Maena osbeckii var. ling.
nc Maena vulgaris var. ling.
nc Mena vulgaris var. ling.
nc Moena jus-culum var. ling.
nc Moena jusculum var. ling.
nc Moena osbeckii var. ling.
nc Moena vomerina var. ling.
nc Moena vulgaris var. ling.
nc Smaris chryselis var. ling.
nc Sparus zebra var. ling.
nc Spicara flexuosa var. ling.
nc Spicara maena flexuosa var. ling.
nc Spicara maena maena var. ling.
es chucla
es chucla, n f
es garro
es mabre
es mena
fr gerle
fr mendole
en blotched picarel

<Peixos > Centracàntids>

yasa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca yasa
ca bongwe sin. compl.
ca lyaasa sin. compl.
ca maasa sin. compl.
ca yassa sin. compl.
ar ياسا
cy Yasa
cy Bongwe sin. compl.
cy Lyaasa sin. compl.
cy Maasa sin. compl.
cy Yassa sin. compl.
de Yasa
de Bongwe sin. compl.
de Lyaasa sin. compl.
de Maasa sin. compl.
de Yassa sin. compl.
en Yasa
en Bongwe sin. compl.
en Lyassa sin. compl.
en Maasa sin. compl.
en Yassa sin. compl.
es yasa
es bongwe sin. compl.
es lyaasa sin. compl.
es maasa sin. compl.
es yassa sin. compl.
eu yasera
eu bongwe sin. compl.
eu lyaasa sin. compl.
eu maasa sin. compl.
eu yasera sin. compl.
eu yassa sin. compl.
fr yasa
fr bongwe sin. compl.
fr lyaasa sin. compl.
fr maasa sin. compl.
fr yassa sin. compl.
gl yasa
gl bongwe sin. compl.
gl lyaasa sin. compl.
gl maasa sin. compl.
gl yassa sin. compl.
gn yasa
gn lyaasa sin. compl.
gn maasa sin. compl.
gn vongwe sin. compl.
gn yassa sin. compl.
it yasa
it bongwe sin. compl.
it lyaasa sin. compl.
it maasa sin. compl.
it yassa sin. compl.
pt yasa
pt bongwe sin. compl.
pt lyaasa sin. compl.
pt maasa sin. compl.
pt yassa sin. compl.
tmh Tayasat
tmh bongwe sin. compl.
tmh lyaasa sin. compl.
tmh maasa sin. compl.
tmh Yassa sin. compl.
zh 亚萨语
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.

El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.