Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana clavellada, n f
ca escurçana, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca menjamoixina, n m sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca tòtina clavellada, n f sin. compl.
ca menja muxina, n m var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
nc Dasyatis centroura
nc Trygon brucco var. ling.
es pastinaca espinosa
es raya látigo lija
fr pastenague
fr pastenague épineuse
en roughtail stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçana clavellada, n f
ca escurçana, n f sin. compl.
ca escurçó, n m sin. compl.
ca ferrassa, n f sin. compl.
ca menjamoixina, n m sin. compl.
ca milà, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca tòtina clavellada, n f sin. compl.
ca menja muxina, n m var. ling.
ca romaguera, n f var. ling.
nc Dasyatis centroura
nc Trygon brucco var. ling.
es pastinaca espinosa
es raya látigo lija
fr pastenague
fr pastenague épineuse
en roughtail stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca malva reial, n f
ca malva doble, n f sin. compl.
ca alcea, n f alt. sin.
ca flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
ca malva, n f alt. sin.
ca malva cascallada, n f alt. sin.
ca malva d'hort, n f alt. sin.
ca malva de jardí, n f alt. sin.
ca malva de la reina, n f alt. sin.
ca malva de vara, n f alt. sin.
ca malva donzella, n f alt. sin.
ca malva marina, n f alt. sin.
ca malva marinera, n f alt. sin.
ca malva roja, n f alt. sin.
ca malva vera, n f alt. sin.
ca malva-rosa, n f alt. sin.
ca malves, n f pl alt. sin.
ca malves cascallades, n f pl alt. sin.
ca malves de les Índies, n f pl alt. sin.
ca malví, n m alt. sin.
ca vara de Jessè, n f alt. sin.
ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
ca vauma reial, n f alt. sin.
ca vaumera, n f alt. sin.
ca malva loca, n f var. ling.
ca malva real, n f var. ling.
ca mauva cascallada, n f var. ling.
ca mauva vera, n f var. ling.
ca mauves, n f pl var. ling.
ca mauves cascallades, n f pl var. ling.
nc Althaea rosea (L.) Cav.
nc Alcea rosea L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca malva reial, n f
ca malva doble, n f sin. compl.
ca alcea, n f alt. sin.
ca flor de Sant Jaume, n f alt. sin.
ca malva, n f alt. sin.
ca malva cascallada, n f alt. sin.
ca malva d'hort, n f alt. sin.
ca malva de jardí, n f alt. sin.
ca malva de la reina, n f alt. sin.
ca malva de vara, n f alt. sin.
ca malva donzella, n f alt. sin.
ca malva marina, n f alt. sin.
ca malva marinera, n f alt. sin.
ca malva roja, n f alt. sin.
ca malva vera, n f alt. sin.
ca malva-rosa, n f alt. sin.
ca malves, n f pl alt. sin.
ca malves cascallades, n f pl alt. sin.
ca malves de les Índies, n f pl alt. sin.
ca malví, n m alt. sin.
ca vara de Jessè, n f alt. sin.
ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
ca vauma reial, n f alt. sin.
ca vaumera, n f alt. sin.
ca malva loca, n f var. ling.
ca malva real, n f var. ling.
ca mauva cascallada, n f var. ling.
ca mauva vera, n f var. ling.
ca mauves, n f pl var. ling.
ca mauves cascallades, n f pl var. ling.
nc Althaea rosea (L.) Cav.
nc Alcea rosea L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mirabolà, n m
ca mirabolà (fruit), n m sin. compl.
ca mirabolaner, n m sin. compl.
ca cascavellic, n m alt. sin.
ca cascavelliquer, n m alt. sin.
ca pruna d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunera, n f alt. sin.
ca cascabellico, n m var. ling.
ca cascabelliqué, n m var. ling.
ca mirobalà, n m var. ling.
nc Prunus cerasifera Ehrh.
nc Prunus myrobalana (L.) Desf. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mirabolà, n m
ca mirabolà (fruit), n m sin. compl.
ca mirabolaner, n m sin. compl.
ca cascavellic, n m alt. sin.
ca cascavelliquer, n m alt. sin.
ca pruna d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca prunell, n m alt. sin.
ca prunera, n f alt. sin.
ca cascabellico, n m var. ling.
ca cascabelliqué, n m var. ling.
ca mirobalà, n m var. ling.
nc Prunus cerasifera Ehrh.
nc Prunus myrobalana (L.) Desf. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca pescar a la campana, v tr
ca pescar al cascavell, v tr
ca pescar amb campana, v tr
ca pescar amb cascavell, v tr
ca pescar a la llarga, v tr sin. compl.

<Pesca>

Definició

Pescar valent-se d'un ormeig semblant al de canya, però sense aquesta i amb un fil molt més llarg que elque generalment porta l'ormeig de canya. a la punta d'aquest fil va lligada una campaneta o esquellinc, i se sosté posant el cap de la corda a terra i fent-lo aguantar amb una pedra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca prunera, n f
ca pruna (fruit), n f sin. compl.
ca pruner, n m sin. compl.
ca cascavellic, n m alt. sin.
ca cascavellics, n m pl alt. sin.
ca cascavelliquer, n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons, n m pl alt. sin.
ca brunyons, n m pl var. ling.
ca cascabellicos, n m pl var. ling.
ca cascabellitos, n m pl var. ling.
ca cascavellico, n m var. ling.
ca cascavelliter, n m var. ling.
ca ciruelo, n m var. ling.
nc Prunus domestica L. subsp. domestica

<Botànica > rosàcies>

Nota

Referits a races de conreu, BONETG2006 recull (aplicat als fruits) prunes clàudies, prunes d'escaldar, prunes grogues, prunes japoneses i prunes santjaumes. DIEC2-E recull les varietats de prunera cascavelliquer i moscatell, i de pruna cascavellic, clàudia i diaprea. GARCIAE recull els noms prunera damascena i prunes ivernenques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca prunera, n f
ca pruna (fruit), n f sin. compl.
ca pruner, n m sin. compl.
ca cascavellic, n m alt. sin.
ca cascavellics, n m pl alt. sin.
ca cascavelliquer, n m alt. sin.
ca prunyoner, n m alt. sin.
ca prunyons, n m pl alt. sin.
ca brunyons, n m pl var. ling.
ca cascabellicos, n m pl var. ling.
ca cascabellitos, n m pl var. ling.
ca cascavellico, n m var. ling.
ca cascavelliter, n m var. ling.
ca ciruelo, n m var. ling.
nc Prunus domestica L. subsp. domestica

<Botànica > rosàcies>

Nota

Referits a races de conreu, BONETG2006 recull (aplicat als fruits) prunes clàudies, prunes d'escaldar, prunes grogues, prunes japoneses i prunes santjaumes. DIEC2-E recull les varietats de prunera cascavelliquer i moscatell, i de pruna cascavellic, clàudia i diaprea. GARCIAE recull els noms prunera damascena i prunes ivernenques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada, n f
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca fumat, n m sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca menjamoixines, n m sin. compl.
ca moradell, n m sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada ordinària, n f sin. compl.
ca rajada punxosa, n f sin. compl.
ca rajadó [petit], n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca llisól, n m var. ling.
ca rachá, n f var. ling.
ca raia, n f var. ling.
ca raiada, n f var. ling.
ca raja, n f var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratxada, n f var. ling.
ca raya, n f var. ling.
ca rejada, n f var. ling.
ca retjada, n f var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca taparrabos, n m var. ling.
nc Raja spp.

<Rajades i milanes > Raids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cascavellada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota