Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "casella" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avena borda, n f
- ca balloca, n f alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civada de capellà, n f alt. sin.
- ca civada falsa, n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca cugula borda, n f alt. sin.
- ca cugula fàtua, n f alt. sin.
- ca gall i gallina, n m alt. sin.
- ca biada borda, n f var. ling.
- ca caula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca cogul, n m var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca fenarja, n f var. ling.
- nc Avena fatua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bàssia, n f
- ca bassiol, n m sin. compl.
- es gamella
- fr cureau
- en trough
<Utillatge de cuina>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretets, n m pl
- ca herba de melic, n f sin. compl.
- ca herba llombriguera, n f sin. compl.
- ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
- ca papellida, n f sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca barralets, n m pl alt. sin.
- ca barret de capellà, n m alt. sin.
- ca barretet, n m alt. sin.
- ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca barrets, n m pl alt. sin.
- ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
- ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
- ca bolets, n m pl alt. sin.
- ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
- ca calderetes, n f pl alt. sin.
- ca capadella, n f alt. sin.
- ca capellets, n m pl alt. sin.
- ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
- ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca capells de paret, n m pl alt. sin.
- ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
- ca caquell, n m alt. sin.
- ca caquellets, n m pl alt. sin.
- ca caquells, n m pl alt. sin.
- ca cobertora, n f alt. sin.
- ca coca de paret, n f alt. sin.
- ca collblau, n m alt. sin.
- ca conillet, n m alt. sin.
- ca coques, n f pl alt. sin.
- ca coques de paret, n f pl alt. sin.
- ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
- ca curamal, n m alt. sin.
- ca gorretes, n f pl alt. sin.
- ca herba roquera, n f alt. sin.
- ca melic, n m alt. sin.
- ca melics, n m pl alt. sin.
- ca meliguets, n m pl alt. sin.
- ca orella d'abat, n f alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca orella de monjo, n f alt. sin.
- ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
- ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
- ca orellot, n m alt. sin.
- ca papellides, n f pl alt. sin.
- ca tassa de jueu, n f alt. sin.
- ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
- ca aurella de monjo, n f var. ling.
- ca caquelles, n f pl var. ling.
- ca caquerells, n m pl var. ling.
- ca coll blau, n m var. ling.
- ca pepellides, n f pl var. ling.
- ca platillos, n m pl var. ling.
- ca sombreret, n m var. ling.
- ca sombrerets, n m pl var. ling.
- nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
- nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
- nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barrets de capellà, n m pl
- nc Echinocactus myriostigma (Lem.) Salm-Dyck
- nc Astrophytum myriostigma Lem. sin. compl.
<Botànica > cactàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barrets de capellà, n m pl
- nc Echinocactus myriostigma (Lem.) Salm-Dyck
- nc Astrophytum myriostigma Lem. sin. compl.
<Botànica > cactàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca biga alveolada, n f
- es viga alveolada, n f
- es viga void, n f sin. compl.
- fr poutre ajourée, n f
- fr poutre alvéolaire, n f
- fr poutre Castella, n f
- en castellated beam, n
- eu habe albeolatu, n
- eu habe boyd, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>