Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "casolà" dins totes les àrees temàtiques

asturiana de les valls

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca asturiana de les valls
es asturiana de los valles
es casina
fr asturien des vallées
en Asturian Valley

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Definició

Raça bovina de triple aptitud (carn, llet i treball), autòctona de les valls d'Astúries,de cos harmoniós, subhipermètrica, rectilínia, mediolínia i de color castany amb les mucoses fosques.

avena

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

avena

<Ciències de la vida>

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bàbol

<Ciències de la vida>

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca amor de pagés, n m/f var. ling.
ca babol, n m var. ling.
ca babols, n m pl var. ling.
ca palitra, n f var. ling.
ca papol, n m var. ling.
ca papola, n f var. ling.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

bàbol

<Botànica>

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca amor de pagés, n m/f var. ling.
ca babol, n m var. ling.
ca babols, n m pl var. ling.
ca palitra, n f var. ling.
ca papol, n m var. ling.
ca papola, n f var. ling.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

badola

<Ciències de la vida>

ca badola, n f
ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
ca magreta, n f sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella rodona, n f alt. sin.
ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca magretes, n f pl alt. sin.
ca badolla, n f var. ling.
ca baroles, n f pl var. ling.
ca madoles, n f pl var. ling.
nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

badola

<Botànica>

ca badola, n f
ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
ca magreta, n f sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella rodona, n f alt. sin.
ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca magretes, n f pl alt. sin.
ca badolla, n f var. ling.
ca baroles, n f pl var. ling.
ca madoles, n f pl var. ling.
nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

bagyeli

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bagyeli
ca bajele sin. compl.
ca bako sin. compl.
ca bakola sin. compl.
ca bekoe sin. compl.
ca bogyeli sin. compl.
ca gieli sin. compl.
ca gyeli sin. compl.
ar باغيلي
cy Bagyeli
cy Bajele sin. compl.
cy Bako sin. compl.
cy Bakola sin. compl.
cy Bekoe sin. compl.
cy Bogyeli sin. compl.
cy Gieli sin. compl.
cy Gyeli sin. compl.
de Gyele
de Bagyele sin. compl.
de Bajele sin. compl.
de Bako sin. compl.
de Bakola sin. compl.
de Bekoe sin. compl.
de Bogyeli sin. compl.
de Giele sin. compl.
de Gieli sin. compl.
de Gyeli sin. compl.
en Gyele
en Bagiele sin. compl.
en Bagyele sin. compl.
en Bagyeli sin. compl.
en Bajele sin. compl.
en Bako sin. compl.
en Bakola sin. compl.
en Bekoe sin. compl.
en Bogyeli sin. compl.
en Giele sin. compl.
en Gieli sin. compl.
en Gyeli sin. compl.
es bakole
es bagyeli sin. compl.
es bajele sin. compl.
es bako sin. compl.
es bakola sin. compl.
es bekoe sin. compl.
es bogyeli sin. compl.
es gieli sin. compl.
es gyeli sin. compl.
eu bagyeliera
eu bagyeli sin. compl.
eu bagyeliera sin. compl.
eu bajele sin. compl.
eu bako sin. compl.
eu bakola sin. compl.
eu bekoe sin. compl.
eu bogyeli sin. compl.
eu gieli sin. compl.
eu gyeli sin. compl.
fr bagyéli
fr bajele sin. compl.
fr bako sin. compl.
fr bakola sin. compl.
fr bekoe sin. compl.
fr bogyeli sin. compl.
fr gieli sin. compl.
fr gyeli sin. compl.
gl bagyeli
gl bajele sin. compl.
gl bako sin. compl.
gl bakola sin. compl.
gl bekoe sin. compl.
gl bogyeli sin. compl.
gl gieli sin. compl.
gl gyeli sin. compl.
gn vagyeli
gn gieli sin. compl.
gn gyeli sin. compl.
gn vajele sin. compl.
gn vako sin. compl.
gn vakola sin. compl.
gn vekoe sin. compl.
gn vogyeli sin. compl.
it bagyeli
it bajele sin. compl.
it bako sin. compl.
it bakola sin. compl.
it bekoe sin. compl.
it bogyeli sin. compl.
it gieli sin. compl.
it gyeli sin. compl.
pt bagyeli
pt bajele sin. compl.
pt bako sin. compl.
pt bakola sin. compl.
pt bekoe sin. compl.
pt bogyeli sin. compl.
pt gieli sin. compl.
pt gyeli sin. compl.
tmh Tabagyelit
tmh bajele sin. compl.
tmh bako sin. compl.
tmh bakola sin. compl.
tmh bekoe sin. compl.
tmh bogyeli sin. compl.
tmh gieli sin. compl.
tmh Gyeli sin. compl.
zh 俾格米语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

barraca

<Construcció > Urbanisme>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca barraca, n f
es chabola
fr baraque
it baracca
en shack

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Construcció suburbial destinada a ser habitada, feta amb materials aprofitats, d'una superfície reduïda, mancada de condicions per a l'habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d'altri.

Nota

Aquest terme rep diverses denominacions segons la zona: corea; favela, al Brasil; villa miseria, a l'Argentina, etc.

becades rostides a la cassola

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca becades rostides a la cassola
es becadas asadas a la cazuela
fr bécasses rôties à la casserole
it beccace arrosto in casseruola
en woodcocks roast in casserole
de Waldschnepfenbraten im Topf