Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca capfoguer de cuina, n m
es morillo de cocina
fr landier de cuisine

Definició

Capfoguer, generalment amb una o més cistelles o braserets, on es col·locava brasa o petits recipients perquè s'escalfessin lentament, damunt els quals es podia guisar certes menges o escalfar plats.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca caràngids, n m pl
es carángidos, n m pl
es jureles, n m pl
es pámpanos, n m pl
fr carangues, n m pl
fr pampanos, n m pl
fr saurels, n m pl
en jacks, n pl
en pompanos, n pl
de Pferdemakrelen, n f pl
de Stachelmakrelen, n f pl
nc Carangidae

<Zoologia > Peixos>

Definició

Família de peixos osteïctis, amb el cos de forma molt variable, amb dues aletes dorsals, la primera de les quals està formada per radis espinosos sovint curts i separats, una aleta anal precedida de dues espines i una aleta caudal forcada, que inclou espècies tan diferents com la cèrvia, les palomides, el pàmpol i els sorells.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cassoleta tolosana, n f
oc caçolet
fr cassoulet
en cassoulet

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definició

Plat a base de mongetes seques blanques cuites amb carn i amb un sofregit de ceba, tomàquet i herbes aromàtiques, propi del Llenguadoc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca cassoletes de fruita
es tartaletas de fruta
fr tartelette aux fruits
it tartine alla frutta
en fruit tarts
de Obsttörtchen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca cassoletes de fruita amb crema
es tartaletas de fruta con crema
fr tartelettes aux fruits et à la crème
it tartine di frutta alla crema
en fruit tarts with custard
de Obsttörtchen mit Creme

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca centre repartidor de càrregues, n m
es centro repartidor de cargas
fr centre de conduite
fr centre de répartition
en load dispatching centre
de Lastverteilung

Definició

Centre que té com a funció la posada en servei de les centrals elèctriques i la distribució de les càrregues.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca certificat registral de domini i càrregues, n m
es certificado registral de dominio y cargas
fr renseignement immobilier
en property certificate of registration

Definició

Document públic expedit per un registrador de la propietat que acredita el nom del titular d'un bé immoble i si la propietat està lliure de càrregues o té algun gravamen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca fabada asturiana
es fabada asturiana
fr fabada asturiana (cassoulet typique de la cuisine des Asturies)
it fabada asturiana (stufato di fagioli tipico della cucina delle Asturie)
en fabada asturiana (white beans stew typical of Asturian cuisine)
de Fabada asturiana (typischer Bohneneintopf aus Asturien)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
ca alotja, n f var. ling.
ca alotxa, n f var. ling.
ca camarotges espinoses, n f pl var. ling.
ca cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
ca masseguer, n m var. ling.
ca mastec, n m var. ling.
ca mastecs, n m pl var. ling.
ca màsterecs, n m pl var. ling.
ca mosseguera, n f var. ling.
ca xicloina, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
nc Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cassogues" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició