Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "catalunya" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Registre d'Associacions de Catalunya, n m
- es Registro de Asociaciones de Cataluña
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El Decret 206/1999, del 27 de juliol, pel qual s'aprova el reglament d'organització i funcionament del Registre d'Associacions, així com els articles 9 i 10 de la Llei d'associacions regulen el Registre d'Associacions de Catalunya. Es tracta d'un registre públic que és competència de la Generalitat de Catalunya (art. 118.1 Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979) i està adscrit a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, que depèn del Departament de Justícia.
La funció principal del Registre d'Associacions és donar publicitat a les associacions que s'han creat a Catalunya i servir de garantia a les terceres persones que es relacionen amb una associació, així com als propis membres. Així, doncs, són susceptibles d'inscripció les associacions que s'han creat sense vulnerar les lleis (es denega la inscripció únicament quan el document de constitució vulnera la llei). També s'han d'inscriure la declaració judicial de nul·litat, el concurs dels creditors, el nomenament i la separació dels liquidadors, la dissolució, la modificació dels estatuts, la declaració d'utilitat pública i la cancel·lació d'ofici de les associacions inscrites que durant deu anys no han comunicat la renovació dels membres de l'òrgan de govern.
No és necessari un document públic per a fer la inscripció, a excepció dels casos en què hi ha una aportació de béns immobles, algun dels membres és persona jurídica o l'associació obté recursos mitjançant una captació pública de fons.
El Registre d'Associacions té quatre demarcacions territorials, que es corresponen amb els àmbits de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i cadascuna de les demarcacions territorials té les seccions següents: secció primera, d'associacions; secció segona, de federacions, confederacions i coordinadores, i secció tercera, de delegacions d'entitats associatives inscrites en altres registres d'associacions.
El Registre d'Associacions ha d'informar l'Administració de la Generalitat de la inscripció de les associacions i altres inscripcions. També ha de custodiar i conservar els documents que s'hi presenten i que serveixen de suport als assentaments. A més ha d'estar actualitzat i ha de facilitar les dades generals per a dur a terme investigacions i estudis referents a la realitat associativa.
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, n m
- es Registro General de Gestores de Residuos de Cataluña
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El Decret 115/1994, del 6 d'abril, regula el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, creat per l'article 19 de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, i l'adscriu a la Junta de Residus (substituïda per l'Agència de Residus de Catalunya). L'article 2 del Decret 115/1994 estableix la definició i la naturalesa del Registre i disposa que té per finalitat la inscripció de les persones físiques i jurídiques que duen a terme activitats de gestió de residus, d'acord amb el que estableix l'article 3, de manera individualitzada per a cada centre de treball.
El Registre és públic, i qualsevol persona física o jurídica pot accedir al contingut de les inscripcions practicades. L'article 3 recull les activitats subjectes a inscripció i l'estructura del Registre, i estableix que les activitats d'emmagatzematge, valoració i disposició del rebuig són objecte d'inscripció. La normativa vigent sobre registre de transportistes de residus industrials regeix l'activitat de transport, sens perjudici del que estableix per als transportistes de residus sanitaris la normativa específica reguladora d'aquesta categoria de residus. Dins de cada activitat objecte de registre, i a efectes estadístics, es poden crear subapartats específics d'activitats de gestió. A l'últim cal afegir que la inscripció en el Registre és obligatòria.
L'article 25 del Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix aquesta figura i determina que en el Registre, adscrit al departament competent en matèria de medi ambient, han de constar, com a mínim, les dades següents: a) la identificació de la persona gestora; b) la data de l'autorització o llicència de l'Administració competent per a l'exercici de l'activitat de gestió, quan aquesta sigui preceptiva, i c) la modalitat i la quantia de la fiança dipositada i, si escau, el número de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil.
Finalment, cal dir que el departament competent en matèria de medi ambient ha de comunicar als ens locals afectats les inclusions de persones gestores de residus en el Registre. - V. t.: gestor de residus | gestora de residus n m, f
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca registre sanitari d'indústries i productes alimentaris de Catalunya, n m
- ca RSIPAC, n m sigla
- es registro sanitario de industrias y productos alimentarios de Cataluña
- es RSIPAC sigla
- fr régistre sanitaire d'industries et produits alimentaires de Catalogne
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca registre sanitari d'indústries i productes alimentaris de Catalunya, n m
- ca RSIPAC, n m sigla
- es registro sanitario de industrias y productos alimentarios de Cataluña
- es RSIPAC sigla
- fr régistre sanitaire d'industries et produits alimentaires de Catalogne
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca resolució del Parlament de Catalunya, n f
- es resolución del Parlamento de Cataluña
<Documentació jurídica>, <Dret públic>
Definició
Nota
-
Es tracta d'un acte del Parlament de Catalunya, no legislatiu ni vinculant, que pot produir efectes jurídics propis, tal com reconeix el Tribunal Constitucional. En l'activitat habitual de les cambres legislatives, sigui l'europea, l'estatal o les autonòmiques, és comú la utilització d'aquest instrument jurídic.
El Parlament pot debatre i aprovar resolucions per mitjà de les quals, i en virtut de l'autonomia parlamentària, manifesta una opinió o una voluntat sobre un tema d'especial interès que vol transmetre a determinats destinataris, als quals, alhora, pot convidar a dur a terme una actuació concreta.
El subjectes als quals va destinada poden ser diversos, com ara els ciutadans, el mateix Parlament, o altres institucions del territori en què s'emmarca la seva actuació, incloent-hi el Govern.
En el cas de l'Estat espanyol, una resolució parlamentària pot ser impugnada davant el Tribunal Constitucional, com ho va ser la Resolució 92/XII del Parlament de Catalunya de l'11 d'octubre de 2018, de priorització de l'agenda social i la recuperació de la convivència; això no obstant, perquè el Tribunal pugui considerar la impugnació d'una resolució, cal que aquesta tingui capacitat de produir efectes jurídics i no merament polítics.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sàlvia, n f
- ca cresta, n f alt. sin.
- ca galló, n m alt. sin.
- ca madrona, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona per remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia d'Aragó, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Catalunya, n f alt. sin.
- ca sàlvia de jardí, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Moncayo, n f alt. sin.
- ca sàlvia de remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia oficinal, n f alt. sin.
- ca sàlvia per remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia reial, n f alt. sin.
- ca sàlvia romana, n f alt. sin.
- ca sauva, n f var. ling.
- ca sauvia, n f var. ling.
- ca sàuvia, n f var. ling.
- ca sielva, n f var. ling.
- nc Salvia officinalis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sàlvia, n f
- ca cresta, n f alt. sin.
- ca galló, n m alt. sin.
- ca madrona, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona, n f alt. sin.
- ca sàlvia bona per remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia d'Aragó, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Catalunya, n f alt. sin.
- ca sàlvia de jardí, n f alt. sin.
- ca sàlvia de Moncayo, n f alt. sin.
- ca sàlvia de remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia oficinal, n f alt. sin.
- ca sàlvia per remei, n f alt. sin.
- ca sàlvia reial, n f alt. sin.
- ca sàlvia romana, n f alt. sin.
- ca sauva, n f var. ling.
- ca sauvia, n f var. ling.
- ca sàuvia, n f var. ling.
- ca sielva, n f var. ling.
- nc Salvia officinalis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Síndic de Greuges de Catalunya, n m
- ca SGC, n m sigla
- oc Sindic de Grèuges de Catalonha, n m
- oc SGC, n m sigla
- es Defensor del Pueblo de Cataluña, n m
- es SGC, n m sigla
- fr Médiateur de Catalogne, n m
- en Catalan Ombudsman, n
- en Ombudsman of Catalonia, n
<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. El Síndic de Greuges de Catalunya es regula per l'Estatut d'autonomia i per una llei específica del Parlament de Catalunya. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària. Es relaciona amb el Parlament mitjançant la Comissió del Síndic de Greuges.
- 2. El Síndic de Greuges de Catalunya ha de presentar el resultat de les seves actuacions al Parlament. Les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya no són vinculants.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Sindicatura de Comptes de Catalunya, n f
- ca SCC, n f sigla
- oc Sindicatura de Compdes de Catalonha, n f
- oc SCC, n f sigla
- es Sindicatura de Cuentas de Cataluña, n f
- es SCC, n f sigla
- fr Commissariat aux comptes de Catalogne, n m
- en Court of Accounts of Catalonia, n
- en Public Audit Office of Catalonia, n
<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>, <Activitat parlamentària > Funció interventora>
Definició
Nota
- 1. La Sindicatura de Comptes de Catalunya està integrada per set síndics i es regula per l'Estatut d'autonomia i per una llei específica del Parlament de Catalunya, del qual depèn orgànicament.
- 2. La Sindicatura de Comptes de Catalunya fa informes de fiscalització de les entitats del sector públic de la Generalitat i del sector públic local, i els informes anuals del Compte general de la Generalitat i del Compte general de les corporacions locals, que es trameten al Parlament de Catalunya i als ens fiscalitzats. El Parlament debat i aprova aquests informes de fiscalització.
- 3. La Sindicatura de Comptes de Catalunya pot fiscalitzar l'Administració perifèrica de l'Estat amb la delegació prèvia del Tribunal de Comptes de l'Estat espanyol.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca SMC 1, n m
- ca Servei Meteorològic de Catalunya, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Servei creat el 31 de març de 1921, suprimit l'any 1939 i restituït l'any 1996 per la Generalitat de Catalunya, destinat, entre altres funcions, a l'observació meteorològica a partir de dades tant de teledetecció espacioportada com de radars meteorològics, àmbit en el qual va ser una de les organitzacions pioneres en la seva utilització.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
