Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "catalunya" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca SMC 1, n m
- ca Servei Meteorològic de Catalunya, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Servei creat el 31 de març de 1921, suprimit l'any 1939 i restituït l'any 1996 per la Generalitat de Catalunya, destinat, entre altres funcions, a l'observació meteorològica a partir de dades tant de teledetecció espacioportada com de radars meteorològics, àmbit en el qual va ser una de les organitzacions pioneres en la seva utilització.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca SMC 1, n m
- ca Servei Meteorològic de Catalunya, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>
Definició
Servei creat el 31 de març de 1921, suprimit l'any 1939 i restituït l'any 1996 per la Generalitat de Catalunya, destinat, entre altres funcions, a l'observació meteorològica a partir de dades tant de teledetecció espacioportada com de radars meteorològics, àmbit en el qual va ser una de les organitzacions pioneres en la seva utilització.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca talpó comú de Catalunya, n m
- fr campagnol provençal
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca Tribunal Laboral de Catalunya, n m
- ca TLC, n m sigla
- es Tribunal Laboral de Cataluña, n m
- es TLC, n m sigla
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>
Definició
<Dret processal>, <Institució>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, n m
- es Tribunal Superior de Justicia de Cataluña
<Dret processal>, <Institució>
Definició
Nota
-
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és definit en l'article 70 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), en l'article 152, paràgraf segon, de la Constitució espanyola (CE) i en l'article 19 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979. A totes les comunitats autònomes hi ha un tribunal superior de justícia (TSJ), amb competències anàlogues a les del Tribunal de Catalunya, que adopta el nom de la comunitat autònoma corresponent i estén la jurisdicció a l'àmbit territorial d'aquesta comunitat.
El formen les tres sales següents: Civil i Penal; Contenciosa Administrativa, i Social. El president del Tribunal Superior de Justícia, que també ho és de la Sala Civil i Penal, és nomenat pel rei per un període de cinc anys a proposta del Consell General del Poder Judicial entre magistrats que hagin prestat deu anys de serveis i pertanyin a la carrera judicial des de fa quinze anys. Per a nomenar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), cal valorar com a mèrit l'especialització en el dret civil de Catalunya i el coneixement del català. La plantilla orgànica del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és de vint-i-cinc magistrats a la Sala Contenciosa Administrativa, vint-i-cinc a la Social i cinc a la Civil i Penal. La primera es divideix en cinc seccions no orgàniques i la segona no està dividida en seccions.
La Sala de Govern, presidida pel president del TSJ i formada pels presidents de sala del TSJ, els presidents de les audiències provincials de la comunitat autònoma i altres magistrats designats per elecció, duu a terme la funció de govern dels tribunals de la comunitat autònoma (art. 152 LOPJ). La secretaria de govern duu a terme les tasques d'assistència al president del TSJ en funcions no jurisdiccionals i a la Sala de govern (art. 178 LOPJ).
Les competències jurisdiccionals dels tribunals Superiors de Justícia es distribueixen segons la sala.
1. DE LA SALA CIVIL I PENAL. a) Com a Sala Civil, coneix del recurs de cassació i del recurs extraordinari de revisió contra les resolucions dels òrgans jurisdiccionals civils amb seu a Catalunya, sempre que el recurs es fonamenti en la infracció de normes del dret civil propi de Catalunya. També examina les demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l'exercici del càrrec, dirigides contra el president de la Generalitat o els membres del govern de la Generalitat, o els del Parlament, quan la competència no correspon al Tribunal Suprem (TS). En els mateixos casos, quan les demandes es dirigeixen contra tots o la majoria dels magistrats de l'Audiència o de qualsevol de les seccions que la componen. També decideix les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals civils amb seu a Catalunya que no tenen cap altre òrgan superior comú. b) Com a Sala Penal, duu a terme la instrucció i també l'enjudiciament de les causes penals contra els aforats i contra els jutges, els magistrats i els membres del Ministeri Fiscal per delictes o faltes comesos en l'exercici de llur càrrec. També li correspon resoldre els recursos d'apel·lació de les sentències dictades pel magistrat president del Tribunal del Jurat. Quan actua com a Sala Civil, decideix les qüestions de competència que se susciten entre els òrgans jurisdiccionals de l'ordre penal amb seu a Catalunya quan no tenen cap altre superior comú.
2. DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA. En única instància, resol els recursos contenciosos administratius contra els actes i les disposicions dels òrgans de l'Administració de l'Estat, del Govern de la Generalitat o dels seus departaments i de les altres administracions locals. També li estan atribuïts els recursos contra les disposicions i els actes que procedeixen dels òrgans de govern del Parlament de Catalunya i dels seus comissionats, en matèria de personal i d'actes d'administració. També coneix del recurs contenciós electoral contra els acords de les juntes electorals sobre proclamació d'electes i sobre l'elecció i la proclamació dels presidents de les corporacions locals.
En segona instància, examina els recursos d'apel·lació que estableix la llei contra les sentències dictades pels jutjats contenciosos administratius amb seu a Catalunya, en assumptes la quantia dels quals és superior als tres milions de pessetes (18.030,36 €) i els relatius a matèria electoral, i també resol les qüestions de competència que se susciten entre aquests jutjats. Els recursos contra les sentències dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació amb altres normes emanades del parlament autonòmic o del govern de la comunitat autònoma, no són susceptibles de recurs de cassació ordinari, llevat del cas que el recurs es fonamenti en la infracció de normes de dret estatal o de dret comunitari europeu que sigui rellevant o determinant de la decisió objecte del recurs, i sempre que les normes hagin estat invocades oportunament en el procés o considerades per la sala sentenciadora (art. 86.5 Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa [LJCA]). Tanmateix, s'hi pot interposar el recurs de cassació autonòmic per unificació de doctrina fixat per l'article 99 de la LJCA. Aquest recurs té per objecte unificar la doctrina de les seccions de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC quan, respecte als mateixos litigants o d'altres de diferents en la mateixa situació i d'acord amb els fets, els fonaments de dret i les pretensions substancialment iguals, les sales hagin arribat a pronunciaments diferents. No obstant això, aquest recurs només es pot fonamentar en la infracció de normes emanades de Catalunya.
Finalment, les sentències dictades en única instància pels jutges de la Sala Contenciosa Administrativa o per les sales del mateix àmbit jurisdiccional que no són susceptibles dels recursos de cassació abans esmentats, poden ser impugnades per les administracions i corporacions a les quals es refereix l'article 100 de la LJCA, en interès de la llei, mitjançant un recurs de cassació, quan es considera que la sentència és greument danyosa per a l'interès general i errònia. Quan allò que es jutja és la interpretació i aplicació correctes de les normes emanades de Catalunya, la sala competent és la del TSJC. Tanmateix, la sentència dictada en interès de la llei només té per objecte fixar la doctrina legal i sempre respecta la situació jurídica derivada de la sentència impugnada.
3. DE LA SALA SOCIAL. En única instància, coneix dels processos sobre controvèrsies que afecten els interessos dels treballadors i empresaris en l'àmbit superior al d'un jutjat social i no superior al de la comunitat autònoma. També resol els recursos de súplica contra les resolucions dictades pels jutjats socials de la comunitat autònoma en els termes que estableix la Llei de procediment laboral. Finalment, examina les qüestions de competència que se susciten entre els jutjats socials de la comunitat autònoma.
Tot i que la configuració actual dels tribunals superiors de justícia va ser regulada per la LOPJ del 1985 a partir de la CE del 1978, han substituït les antigues audiències territorials, en el si de les quals hi havia sales civils i contencioses administratives, segons l'estructura orgànica dissenyada a partir de la Llei provisional sobre organització del poder judicial del 1870. Actualment, les sales civils constitueixen les audiències provincials, juntament amb les sales penals, que ja en formaven part.
L'Administració de justícia sempre ha format part de les competències de l'Estat. Els primers precedents històrics que estableixen una administració de justícia directament implicada en les institucions d'autogovern de Catalunya es remunten a les Bases de Manresa (març del 1892) que, fent-se ressò del Projecte de Constitució federal de la República espanyola del 17 de juliol de 1873, van distingir entre el poder central i els poders regionals. La base vuitena, en definir les línies generals del que havien de ser els poders regionals, dictava: «El poder judicial s'organitzarà restablint l'antiga Audiència de Catalunya. El seu president i vicepresidents, nomenats per les Corts, constituiran la suprema autoritat judicial de la regió, i s'establiran els tribunals inferiors que calguin, i hauran de ser fallats en un període de temps determinat i en última instància, dins de Catalunya, tots els plets i causes.» S'establia, per tant, un poder judicial propi de Catalunya, dipositari de totes les funcions jurisdiccionals, i quedava reservada al poder judicial suprem la funció de resolució de conflictes entre els poders regionals o entre aquests i el central.
La Constitució republicana del 9 de desembre de 1931 defineix la República com un estat integral compatible amb l'autonomia dels municipis i de les regions (art. 1) i, amb aquest plantejament, distingeix entre matèries la legislació i l'execució de les quals corresponia en exclusiva a l'Estat espanyol (art. 14), entre les quals hi havia «la jurisdicció del Tribunal Suprem, excepte les atribucions que es reconeguin als poders regionals» (apartat 11); les matèries en què la legislació corresponia a l'Estat i l'execució podia correspondre a les regions (art. 15) i les altres matèries, en què tant la legislació exclusiva com l'execució directa podia correspondre a les regions autònomes, d'acord amb el que disposessin els respectius estatuts d'autonomia.
Des d'aquest marc de distribució de competències, l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932 va establir àmplies atribucions a la Generalitat en matèria d'administració de justícia. En l'article 12, paràgraf segon, recollia: «La Generalitat organitzarà l'Administració de Justícia en totes les jurisdiccions, excepte en la militar i en la de l'armada, de conformitat amb els preceptes de la Constitució i les lleis processals i orgàniques de l'Estat.» La cúspide de l'organització judicial de la regió l'ocupava el Tribunal de Cassació de Catalunya, que tenia «jurisdicció pròpia sobre les matèries civils i administratives la legislació exclusiva de les quals estigués atribuïda a la Generalitat». S'establia que «La Generalitat nomenarà els jutges i magistrats amb jurisdicció a Catalunya mitjançant concurs entre els compresos en l'escalafó general de l'Estat. El nomenament de magistrats del Tribunal de Cassació de Catalunya correspondrà a la Generalitat, de conformitat amb les normes que el seu Parlament determinarà», i en relació amb els secretaris i personal auxiliar, l'Estatut disposava que els nomenaments «seran fets per la Generalitat, de conformitat amb les lleis de l'Estat».
No es modificava el règim d'accés a càrrecs jurisdiccionals a Catalunya, llevat dels que corresponien a magistrats del Tribunal de Cassació, que se sotmetia a la regulació del Parlament de Catalunya, el qual, per Llei del 10 de març de 1934, va configurar l'organització del Tribunal esmentat com un òrgan mixt integrat tant pel poder judicial estatal com per la Generalitat. Tanmateix, aquestes previsions van tenir poca incidència en la configuració del poder judicial com a poder de l'Estat, ja que la Llei del 8 de setembre de 1939 va deixar sense efecte totes les lleis, disposicions i doctrines emanades del Parlament de Catalunya i del Tribunal de Cassació, i va restablir íntegrament el dret existent abans de promulgar-se l'Estatut. Per tant, des de la Guerra Civil espanyola fins a la CE del 1978 no hi va haver cap òrgan jurisdiccional de les característiques del Tribunal de Cassació de la República ni dels tribunals superiors dissenyats a partir del model constitucional.
La Sentència 56/1990, del 29 de març, va resoldre diversos recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Parlament i pel govern de la Generalitat de Catalunya, per la Junta de Galícia i pel Govern basc contra la LOPJ. Un dels blocs temàtics de les impugnacions es referia al disseny competencial dels òrgans judicials i, en particular, als termes en què la LOPJ atribueix al TS la competència per a conèixer dels recursos extraordinaris en matèria civil. Les parts recorrents sostenien que l'article 152.1 de la CE i els estatuts d'autonomia de les comunitats presentants del recurs atribuïen als òrgans judicials comunitaris el coneixement de totes les instàncies i els graus, de manera que la reserva competencial a favor dels tribunals comunitaris ho era tant en els recursos ordinaris com en els extraordinaris, interpretació que la sentència rebutja en el fonament de dret 33è.
També era objecte del recurs l'establiment en la LOPJ d'un recurs de cassació contenciós administratiu davant del TS en relació amb els actes i les disposicions de les comunitats autònomes, sempre que el recurs es fonamentés en la infracció de normes no emanades d'òrgans comunitaris, és a dir, en infracció de normes estatals. Les parts recorrents no estaven d'acord que la LOPJ utilitzés, com a criteri per a la intervenció del TS, la procedència de la norma i no pas la matèria que regula. La sentència, en el fonament de dret 35è, justifica el criteri legal en la necessitat de tenir una jurisprudència unitària en la interpretació de les normes estatals i també defensa que el precepte orgànic interpreta extensivament les disposicions estatutàries en excloure de la cassació davant el TS les sentències dels tribunals superiors de justícia que es fonamenten en infraccions de normes comunitàries, no solament en matèries de legislació exclusiva de la comunitat autònoma, sinó també en les que són de competència compartida o concurrent.
Una altra sentència del TC que cal destacar és la 62/1990, del 30 de març, que resol diversos recursos d'inconstitucionalitat contra la LOPJ i que, pel que fa als tribunals superiors de justícia, reitera les argumentacions de la Sentència 56/90 del mateix TC.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca UIC Barcelona, n f
- ca Universitat Internacional de Catalunya, n f
- es UIC Barcelona, n f
- es Universitat Internacional de Catalunya, n f
- en UIC Barcelona, n
- en Universitat Internacional de Catalunya, n
<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Universitat de Catalunya, n f
- es Universidad de Cataluña, n f
- en University of Catalonia, n
<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>
Nota
- Aquesta denominació es refereix a la marca sota la qual l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) projecta el conjunt de les vuit universitats públiques catalanes en l'àmbit internacional.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, n f
- ca UVic-UCC, n f sigla
- es Universidad de Vic - Universidad Central de Cataluña, n f
- es UVic-UCC, n f sigla
- en University of Vic - Central University of Catalonia, n
- en UVic-UCC, n sigla
<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Universitat Oberta de Catalunya, n f
- ca UOC, n f sigla
- es Universitat Oberta de Catalunya, n f
- es UOC, n f sigla
- en Universitat Oberta de Catalunya, n
- en UOC, n sigla
<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Universitat Politècnica de Catalunya, n f
- ca UPC, n f sigla
- es Universitat Politècnica de Catalunya, n f
- es UPC, n f sigla
- en Universitat Politècnica de Catalunya, n
- en UPC, n sigla
<Gestió universitària > Centres docents i de recerca / Schools and research centres>
