Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "causa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca acte administratiu que no posa fi a la via administrativa, n m
- ca acte administratiu que no causa estat, n m sin. compl.
- ca acte administratiu que no és ferm en via administrativa, n m sin. compl.
- ca acte administratiu que no exhaureix la via administrativa, n m sin. compl.
- es acto administrativo que no agota la vía administrativa, n m
- es acto administrativo que no causa estado, n m
- es acto administrativo que no es firme en vía administrativa, n m
- es acto administrativo que no pone fin a la vía administrativa, n m
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca acte administratiu que posa fi a la via administrativa, n m
- ca acte administratiu ferm en via administrativa, n m sin. compl.
- ca acte administratiu que causa estat, n m sin. compl.
- ca acte administratiu que exhaureix la via administrativa, n m sin. compl.
- es acto administrativo firme en vía administrativa, n m
- es acto administrativo que agota la vía administrativa, n m
- es acto administrativo que causa estado, n m
- es acto administrativo que pone fin a la vía administrativa, n m
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca acte per causa de mort, n m
- es acto mortis causa
- es acto por causa de muerte
- fr acte à cause de mort
- fr acte pour cause de mort
<Notaria > Tipologia documental > Testaments>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte per causa de mort, n m
- ca acte mortis causa, n m sin. compl.
- es acto mortis causa
- es acto por causa de muerte
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Per definició, la mort d'una de les parts és un requisit essencial perquè l'acte jurídic produeixi efectes.
Els actes per causa de mort més típics són els relatius a la successió, per exemple, el testament -independentment de la modalitat -, la declaració d'hereus en cas que no hi hagi cap testament, l'acceptació de l'herència, el repartiment de la massa hereditària, entre d'altres.
Els actes per causa de mort són el contrari dels actes entre vius, que es produeixen o tenen efecte mentre el subjecte es troba en vida. La majoria de contractes són entre vius, com ara la compravenda d'un immoble o la transmissió d'una empresa.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca actio libera in causa, n f
- es actio libera in causa, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
Nota
- Locució llatina que significa, literalment, 'acció lliure en la seva causa'.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca actio libera in causa [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- ('acció lliure en la seva causa')
-
Expressió amb què s'indica que es permet imputar a un subjecte la realització d'un resultat típic en una situació d'absència de comportament o d'imputabilitat, quan en una fase anterior el subjecte ha interposat de manera dolosa o imprudent una causa del resultat.
Aquest criteri d'imputació constitueix una excepció a la regla general, segons la qual l'autor ha de tenir capacitat d'acció i ha de ser imputable en el moment de realitzar el resultat típic. Certament, en els casos de actio libera in causa s'imputa al subjecte la realització del resultat típic tot i que la actio no és libera in se.
Presenten aquesta estructura casos com ara els següents: a) absència d'acció: un subjecte va conduint, s'adorm i atropella un vianant, tot i que, abans d'adormir-se, ha percebut (dol) o (encara que no ho hagi percebut) hauria d'haver percebut (imprudència) que s'estava adormint i que en tal estat podia lesionar béns jurídics aliens, i b) inimputabilitat: un individu s'embriaga i es col·loca a si mateix en estat d'inimputabilitat i dona una pallissa a un altre subjecte; en embriagar-se ho fa amb el propòsit de cometre les lesions, o bé sense tal propòsit però preveient que les pot cometre (dol en ambdós casos), o bé, tot i no preveure-ho, havent hagut de preveure que les cometria (imprudència), ja que sabia que el consum excessiu d'alcohol normalment li genera agressivitat (imprudència). En aquests casos, la imputació de la lesió del bé jurídic a qui la duu a terme és complexa de fonamentar.
D'entrada, un aspecte important respecte del qual hi ha acord doctrinal és que el mer fet que el subjecte es col·loqui a si mateix en un estat de manca de capacitat d'acció o en un estat d'inimputabilitat no és suficient per a concloure que ha de respondre penalment de qualsevol resultat típic que es produeixi durant la fase d'absència d'acció o la fase d'inimputabilitat.
No es pot admetre un criteri d'imputació d'aquestes característiques, ja que això suposaria assumir un principi de responsabilitat gairebé versarista (versari in re illicita). De fet, la por de caure en el versarisme és el que explica que històricament hi hagi hagut una opinió doctrinal partidària de rebutjar tota imputació penal basant-se en l'estructura de la actio libera in causa i, per tant, d'entendre que en aquests casos la solució ha de ser la impunitat. Avui, en canvi, hi ha consens a acceptar la possibilitat d'imputar al subjecte la realització del tipus quan la actio non libera in se si és actio libera in causa i la discussió se centra a definir els fonaments i els límits de tal imputació.
En aquest punt cal diferenciar dos models de fonamentació: el model del tipus o d'imputació ordinària i el model de l'excepció o d'imputació extraordinària. El model predominant en la doctrina i la jurisprudència és el model del tipus (també anomenat d'imputació ordinària o actio libera in causa). Segons aquest model, la imputació de la realització del tipus no es fonamenta en la conducta o en l'esdeveniment que genera el resultat típic (és a dir, en la conducta o en l'esdeveniment que ha tingut lloc en fase d'absència d'acció o en fase d'inimputabilitat), sinó en la conducta prèvia que provoca la incapacitat d'acció o la inimputabilitat (és a dir, aquella duta a terme quan el subjecte encara tenia capacitat d'acció o era imputable, respectivament). Aquesta teoria estableix un paral·lelisme entre l'autoria mediata i la actio libera in causa. En l'autoria mediata, el subjecte de darrere n'utilitza un altre com a instrument per a realitzar el tipus; en canvi, en la actio libera in causa l'individu s'utilitza a ell mateix com a instrument per a cometre el delicte. Així, en la actio libera in causa s'hauria d'exigir la concurrència dels mateixos pressupòsits que han d'existir en l'autoria mediata per tal d'imputar el resultat típic al subjecte de darrere. Al model del tipus se li han fet diverses objeccions, com ara que el fet que el subjecte interposi, en la fase d'imputabilitat, una causa del resultat típic que després es produirà no és base suficient per a la imputació de tal resultat, ja que la interposició de tal causa no és encara l'acció que està recollida en el tipus penal corresponent. Un exemple: l'acció de conduir un vehicle en estat d'esgotament físic no és encara l'homicidi imprudent del conductor d'un altre vehicle amb el qual col·lidirà més endavant quan ja estigui adormit. Davant aquesta objecció, el model del tipus es defensa responent que l'acció mitjançant la qual el subjecte se situa en estat d'incapacitat d'acció o en estat d'inimputabilitat ha de ser considerada l'inici de la temptativa i que no cal que el subjecte mantingui la capacitat d'acció o, si s'escau, la imputabilitat durant tota l'execució del fet. Per a defensar aquest argument, el model del tipus acudeix al paral·lelisme entre la actio libera in causa i l'autoria mediata: així com en aquesta última es pot considerar que la conducta típica comença amb l'actuació del subjecte de darrere sobre l'instrument i que el fet que el subjecte de darrere perdi el control sobre l'instrument no és un obstacle per a afirmar que duu a terme el tipus penal, en la actio libera in causa la instrumentalització d'ell mateix que duu a terme l'autor constitueix ja l'inici de la temptativa i el fet que durant l'execució del fet desaparegui la seva capacitat d'acció o la seva imputabilitat no és un impediment per a considerar que ha dut a terme el tipus penal.
Entre les altres objeccions que s'han formulat contra la teoria del tipus, en destaquen dues. Per una banda, s'ha objectat que si es parteix del model del tipus, hi ha problemes per a afirmar la comissió mitjançant una actio libera in causa de determinats delictes, com són els delictes de pròpia mà, ja que el comportament típic, és a dir, l'acte de pròpia mà, té lloc en la fase en què el subjecte és inimputable i l'acció de col·locar-se en estat d'inimputabilitat no conté el desvalor específic de l'acte de pròpia mà. Per l'altra banda, s'ha afirmat que el model del tipus té la conseqüència indesitjable que no és possible admetre el desistiment de l'inimputable. Tot i això, cal tenir en compte que aquest problema també el presenta el model que s'exposa a continuació, el de l'excepció.
Una altra fonamentació de la actio libera in causa (que té menys partidaris) l'ofereix el model de l'excepció o de la imputació extraordinària. Segons aquest model, l'afirmació de la responsabilitat penal de l'autor en els casos de actio libera in causa constitueix una excepció al principi que el subjecte ha de ser imputable durant la comissió del fet. Aquest model planteja problemes des de la perspectiva dels principis del dret penal. Concretament, s'afirma que el model de l'excepció és contrari al principi de culpabilitat perquè no respecta el principi de coincidència segons el qual la culpabilitat del subjecte ha de concórrer en el moment de cometre l'injust. En desaparèixer la connexió entre conducta prèvia i resultat típic, tampoc no es pot establir la relació entre la part subjectiva del fet (dol o imprudència) i la part objectiva. A més, contra aquest model es formula la crítica que, tot i que teòricament fonamenta la imputació en l'acció defectuosa (és a dir, allò ocorregut en fase d'absència d'acció o en fase d'inimputabilitat), es veu obligat contínuament a basar-se en l'acció precedent per a poder vincular d'alguna manera l'autor i el fet delictiu i evitar, així, haver-lo de reconèixer com a model versarista.
La doctrina majoritària prefereix partir del model del tipus, és a dir, definir l'acció de provocació de l'absència d'acció o absència d'imputabilitat com a fonament de la imputació en els casos de actio libera in causa. Així, i segons alguns autors, per a poder fonamentar en l'acció de provocació la imputació de l'injust, aquesta ha de reunir certs requisits. Des d'un punt de vista objectiu cal, en primer lloc, que la provocació creï un perill típicament rellevant per a un bé jurídic determinat; en segon lloc, cal que el subjecte perdi el control del perill i, en tercer lloc, cal que la realització d'aquest perill es pugui vincular directament a l'acció de provocació. Des d'un punt de vista subjectiu, el dol ha d'incloure: a) el fet de col·locar-se en estat de manca de capacitat d'acció o, si s'escau, en estat d'inimputabilitat, i b) el dol també ha de comprendre la producció del resultat típic no controlable precisament per la pèrdua de capacitat d'acció o per la pèrdua de la imputabilitat. Per tant, n'hi ha prou que l'acció precedent sigui dolosa o imprudent respecte de la pèrdua de capacitat d'acció o d'imputabilitat, sinó que cal que ho sigui també respecte del resultat típic.
En la regulació de determinats eximents, el CP estableix que és pressupòsit de l'exempció de la responsabilitat penal per inimputabilitat de l'autor el fet que no concorri amb una estructura de actio libera in causa, és a dir, que la conducta comesa pel subjecte en estat d'inimputabilitat no es pugui atribuir a la seva acció precedent. Així, per una banda, l'article 20.2 del CP estableix l'exempció de la responsabilitat penal (per inimputabilitat del subjecte) quan «en el moment de cometre la infracció penal, el subjecte es trobi en estat d'intoxicació plena pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres que produeixin efectes anàlegs» o en síndrome d'abstinència sempre que aquest estat d'intoxicació no hagi estat buscat amb el propòsit de cometre el delicte o la falta o s'hagi previst o hagut de preveure.
Així, doncs, no hi ha exempció de responsabilitat penal quan es pot imputar el resultat típic a l'acció prèvia en funció d'una estructura de actio libera in causa. Concretament, i en primer lloc, no hi ha exempció de responsabilitat penal quan l'estat d'intoxicació es busca amb el propòsit de cometre el delicte (en aquest cas, el dol es refereix tant al fet de col·locar-se en estat d'inimputabilitat com al resultat típic); en segon lloc, tampoc no hi ha exempció de responsabilitat, tot i que l'estat d'intoxicació no es provoqui preordenadament al delicte, quan «s'hagi previst» (dol) o «hagut de preveure» (imprudència) en la comissió del fet. D'altra banda, l'article 20.1 del CP eximeix de responsabilitat penal (també per manca d'imputabilitat) el subjecte que pateix una anomalia o alteració psíquica que li impedeix conèixer la il·licitud del seu fet o actuar segons tal comprensió. Ara bé, el mateix precepte estableix que en els casos de trastorn mental transitori no hi ha exempció de responsabilitat penal si «ha estat provocat pel subjecte amb el propòsit de cometre el delicte o n'hagi previst o hagi hagut de preveure'n la comissió». Es tracta, novament, d'una excepció a l'exempció de responsabilitat penal, excepció que es basa en l'existència d'una estructura de actio libera in causa que permet imputar al subjecte el resultat típic, tot i que aquest no és imputable en el moment de la producció de tal resultat.
Cal afegir-hi que, tot i que tradicionalment s'acudeix a la actio libera in causa per a resoldre els casos de provocació de la inimputabilitat o de l'absència d'acció, no s'ha de descartar la possibilitat d'explicar mitjançant la actio libera in causa altres categories de la teoria del delicte, sempre que puguin ser provocades, com són les causes d'exculpació, les causes d'error o les causes de justificació. - V. t.: omissio libera in causa n f
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca amiotròfia de causa establerta
- en amyotrophy from stated cause
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca anèmia a causa de malabsorció selectiva de vitamina B12 amb proteïnúria
- en anemia due to selective vitamin B12 malabsorption with proteinuria
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anèmia hemolítica de causa mecànica, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca anèmia normocítica a causa de la pèrdua de sang
- en normocytic anemia due to blood loss
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>
