Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cavull" dins totes les àrees temàtiques

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  canyafel, n f alt. sin.
  • ca  canyaferro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  fenollera borda, n f alt. sin.
  • ca  fenollosa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert de cavall, n m alt. sin.
  • ca  matamoros, n m/f alt. sin.
  • ca  rurovia borda, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia comuna, n f alt. sin.
  • ca  turbit fals, n m alt. sin.
  • ca  canya ferro, n f var. ling.
  • ca  fenollossa, n f var. ling.
  • nc  Thapsia villosa L. subsp. villosa

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

capellet de xemeneia capellet de xemeneia

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capellet de xemeneia, n m
  • ca  curull, n m
  • ca  barret de xemeneia, n m sin. compl.
  • ca  curull de xemeneia, n m sin. compl.
  • es  caperuza
  • es  sombrerete
  • fr  capuchon
  • fr  chapeau
  • fr  mitre
  • en  chimney pot
  • en  cowl
  • en  hood
  • de  Schornsteinaufsatz

<Construcció>

capfoguer capfoguer

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capfoguer, n m
  • ca  ander, n m sin. compl.
  • ca  banquet, n m sin. compl.
  • ca  cabreta, n f sin. compl.
  • ca  capçal, n m sin. compl.
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de foc, n m sin. compl.
  • ca  forroll, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  mossa, n f sin. compl.
  • ca  mosso, n m sin. compl.
  • es  morillo
  • fr  chenet
  • fr  landier
  • en  andiron
  • en  firedog

<Equipament de la llar>

Definició
Cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions en una llar de foc.
capoll capoll

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capoll, n m
  • ca  corcoll, n m sin. compl.
  • es  pezón

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Petit sortint cilíndric d'una baldufa en l'extrem oposat a la punta, on se subjecta el cap del cordill emprat per a fer-la ballar.
capoll capoll

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  capoll, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Coberta gelatinosa que s'origina en el clitel dels cucs de terra i que adquireix forma de llimona, destinada a recollir els òvuls i els espermatozoides i facilitar el desenvolupament dels ous abans de ser dipositada al sòl.
caputxa caputxa

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caputxa, n f
  • ca  capulla, n f sin. compl.

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Lligadura amb què les dones de muntanya es cobreixen el cap, consistent en un saquet obert per la part anterior i la inferior.
carpaccio de cavall amb ruca i formatge parmesà carpaccio de cavall amb ruca i formatge parmesà

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  carpaccio de cavall amb ruca i formatge parmesà
  • es  carpaccio de caballo con rúcula y queso parmesano
  • fr  carpaccio de cheval à la roquette et au fromage parmesan
  • it  carpaccio di cavallo con rucola e parmigiano
  • en  horse carpaccio with arugula and Parmesan cheese
  • de  Carpaccio vom Pferd mit Rucola und Parmesan

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

castanyer bord castanyer bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyer d'Índies, n m var. ling.
  • ca  castanyer de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  marronyer, n m var. ling.
  • ca  morronyer, n m var. ling.
  • ca  pilongues (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

<Botànica > hipocastanàcies>

Nota

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
castanyer bord castanyer bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyer d'Índies, n m var. ling.
  • ca  castanyer de l'Índia, n m var. ling.
  • ca  marronyer, n m var. ling.
  • ca  morronyer, n m var. ling.
  • ca  pilongues (fruit), n f pl var. ling.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

<Botànica > hipocastanàcies>

Nota

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema "Ara que ve el bon temps" ("a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles").
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
casual casual

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  casual, adj
  • es  casual
  • fr  casuel

<Lingüística>

Definició
Relatiu o pertanyent al cas.