Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caïment" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  herba mentera, n f alt. sin.
  • ca  herba nepta, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta blanca, n f alt. sin.
  • ca  mentera, n f alt. sin.
  • ca  mentereta, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol de menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol pelut, n m alt. sin.
  • ca  poliol romà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  burriol, n m var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol romà, n m var. ling.
  • ca  reventerola, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  • nc  Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
  • nc  Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
  • nc  Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  poliol bord, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. glandulosa (Req.) Gams
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. nepeta auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

borriol borriol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  poliol bord, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. glandulosa (Req.) Gams
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. nepeta auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

bram bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bram, n m
  • es  rebuzno
  • fr  braiment
  • en  bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit de l'ase.
bram bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bram, n m
  • es  rebuzno
  • fr  braiment
  • en  bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit de l'ase.
càstig càstig

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  càstig, n m
  • es  castigo
  • fr  châtiment
  • fr  punition
  • en  punishment

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Aplicació d'un estímul aversiu després d'una conducta, fet que provoca una disminució de la probabilitat d'aparició d'aquesta conducta.
càstig càstig

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  càstig, n m
  • es  castigo
  • fr  châtiment
  • fr  punition
  • en  punishment

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Aplicació d'un estímul aversiu després d'una conducta, fet que provoca una disminució de la probabilitat d'aparició d'aquesta conducta.
càstig càstig

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  càstig, n m
  • es  castigo
  • fr  châtiment
  • fr  punition
  • en  punishment

<Veterinària i ramaderia > Etologia>

Definició
Aplicació d'un estímul aversiu després d'una conducta, fet que provoca una disminució de la probabilitat d'aparició d'aquesta conducta.
càstig càstig

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  càstig, n m
  • es  castigo, n m
  • fr  châtiment, n m
  • en  punishment, n
  • de  Bestrafung, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
caient caient

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caient, n m
  • es  caída

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Manera de caure la roba, un vestit.