Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cementiri" dins totes les àrees temàtiques

encarregat de cementiri | encarregada de cementiri encarregat de cementiri | encarregada de cementiri

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  encarregat de cementiri | encarregada de cementiri, n m, f
  • es  encargado de cementerio
  • fr  directeur de cimetière
  • en  cemetery manager
  • en  cemetery superintendent

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Persona que s'encarrega del bon funcionament d'un cementiri, de distribuir les tasques que s'hi fan, de supervisar-ne la qualitat i de vetllar pel manteniment adequat del recinte.
enterrador | enterradora enterrador | enterradora

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  enterrador | enterradora, n m, f
  • ca  operari de cementiri | operària de cementiri, n m, f sin. compl.
  • es  enterrador
  • es  operario de cementerio
  • es  sepulturero
  • fr  fossoyeur
  • en  cemetery worker
  • en  gravedigger

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Persona que prepara i obre les fosses i sepultures en un cementiri, hi introdueix els taüts i duu a terme les inhumacions.
malva de fulla rodona malva de fulla rodona

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva de fulla rodona, n f
  • ca  malva de fulla petita, n f sin. compl.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva blanca, n f alt. sin.
  • ca  malva de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  malva de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  malva de fulles rodones, n f alt. sin.
  • ca  malva petita de fulla redona, n f alt. sin.
  • ca  malva petita de fulla rodona, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  vauma de fulla rodona, n f alt. sin.
  • ca  mauva de fulla rodona, n f var. ling.
  • ca  valmutxa, n f var. ling.
  • nc  Malva neglecta Wallr.
  • nc  Malva rotundifolia auct. var. ling.
  • nc  Malva vulgaris Fr. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Nota

  • Valmutxa és un nom alguerès provinent del sard palmúcia.
malva de fulla rodona malva de fulla rodona

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva de fulla rodona, n f
  • ca  malva de fulla petita, n f sin. compl.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva blanca, n f alt. sin.
  • ca  malva de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  malva de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  malva de fulles rodones, n f alt. sin.
  • ca  malva petita de fulla redona, n f alt. sin.
  • ca  malva petita de fulla rodona, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  vauma de fulla rodona, n f alt. sin.
  • ca  mauva de fulla rodona, n f var. ling.
  • ca  valmutxa, n f var. ling.
  • nc  Malva neglecta Wallr.
  • nc  Malva rotundifolia auct. var. ling.
  • nc  Malva vulgaris Fr. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Nota

  • Valmutxa és un nom alguerès provinent del sard palmúcia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva major, n f
  • ca  malva de cementiri, n f sin. compl.
  • ca  carabassonets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  formatgets, n m pl alt. sin.
  • ca  formatgets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva borda, n f alt. sin.
  • ca  malva comuna, n f alt. sin.
  • ca  malva de camp, n f alt. sin.
  • ca  malva de fogasseta, n f alt. sin.
  • ca  malva de prat, n f alt. sin.
  • ca  malva vera, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  bauma, n f var. ling.
  • ca  formagets, n m pl var. ling.
  • ca  malva comú, n f var. ling.
  • ca  mauva, n f var. ling.
  • ca  melve, n f var. ling.
  • ca  mèlve, n f var. ling.
  • ca  valmutxa, n f var. ling.
  • nc  Malva sylvestris L.

<Botànica > malvàcies>

Nota

  • Valmutxa és un nom alguerès provinent del sard palmúcia.
malva major malva major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva major, n f
  • ca  malva de cementiri, n f sin. compl.
  • ca  carabassonets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  formatgets, n m pl alt. sin.
  • ca  formatgets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva borda, n f alt. sin.
  • ca  malva comuna, n f alt. sin.
  • ca  malva de camp, n f alt. sin.
  • ca  malva de fogasseta, n f alt. sin.
  • ca  malva de prat, n f alt. sin.
  • ca  malva vera, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malves, n f pl alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  panets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  bauma, n f var. ling.
  • ca  formagets, n m pl var. ling.
  • ca  malva comú, n f var. ling.
  • ca  mauva, n f var. ling.
  • ca  melve, n f var. ling.
  • ca  mèlve, n f var. ling.
  • ca  valmutxa, n f var. ling.
  • nc  Malva sylvestris L.

<Botànica > malvàcies>

Nota

  • Valmutxa és un nom alguerès provinent del sard palmúcia.
malva major malva major

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malva major, n f
  • ca  malva de cementiri, n f sin. compl.
  • ca  vauma, n f sin. compl.
  • nc  Malva silvestris

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia biennal o perenne, d'aproximadament 1 m d'alçària, que es fa en ermots, vores de camins i proximitat de corrals, preferentment en zones de muntanya de tot arreu dels Països Catalans. Les flors, que es cullen a la primavera o a l'estiu, en dies secs o assolellats, han estat emprades, principalment, en infusió, contra les afeccions de l'aparell respiratori i el restrenyiment. Com a ús extern, aplicada en forma de cataplasma de fulles, també ha estat emprada com a emol·lient i en el tractament de ferides i erupcions cutànies.
morella roquera morella roquera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera morella roquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ripoll, n m
  • ca  herba nuosa, n f sin. compl.
  • ca  albellatge de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  arrastamora, n f alt. sin.
  • ca  arròs de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  brossa de canonet, n f alt. sin.
  • ca  brossa de conill, n f alt. sin.
  • ca  brossa de nuc, n f alt. sin.
  • ca  brossa dura, n f alt. sin.
  • ca  brossa gitana, n f alt. sin.
  • ca  carritxó, n m alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de canonet, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de palera, n m alt. sin.
  • ca  fenàs del nuc, n m alt. sin.
  • ca  fenàs multiflor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  herba de burro, n f alt. sin.
  • ca  herba de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canut, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de gitano, n f alt. sin.
  • ca  herba de marge, n f alt. sin.
  • ca  herba de nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba de palera, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba lluent, n f alt. sin.
  • ca  herba nuc, n f alt. sin.
  • ca  herba nucs, n f alt. sin.
  • ca  herba nugosa, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llavor de cadernera, n f alt. sin.
  • ca  llistó de marge, n m alt. sin.
  • ca  menjamatxo, n m/f alt. sin.
  • ca  menjar d'ase, n m alt. sin.
  • ca  mill voracamí, n m alt. sin.
  • ca  mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
  • ca  nuadella, n f alt. sin.
  • ca  nugadella, n f alt. sin.
  • ca  nugagavella, n f alt. sin.
  • ca  nugatella, n f alt. sin.
  • ca  nugavella, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  ripoll comú, n m alt. sin.
  • ca  segamans, n f alt. sin.
  • ca  tremolosa, n f alt. sin.
  • ca  alpiste bord, n m var. ling.
  • ca  ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
  • ca  arrasta-mora, n f var. ling.
  • ca  arrastramores, n f pl var. ling.
  • ca  carritjó, n m var. ling.
  • ca  herba de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  herba lluenta, n f var. ling.
  • ca  herba nigà, n f var. ling.
  • ca  llaor de cagarnera, n f var. ling.
  • ca  nogadella, n f var. ling.
  • ca  nogarella, n f var. ling.
  • ca  novadella, n f var. ling.
  • ca  nugaella, n f var. ling.
  • ca  nyugaella, n f var. ling.
  • ca  triguera, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
  • nc  Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
  • nc  Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').