Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cenyir" dins totes les àrees temàtiques

cèntim de jornal cèntim de jornal

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cèntim de jornal, n m
  • es  céntimo de jornal

<Construcció > Urbanisme>

cabells d'àngel cabells d'àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabells d'àngel, n m pl
  • ca  cabells, n m pl sin. compl.
  • ca  cuscuta, n f sin. compl.
  • ca  pèl de nuvi, n m sin. compl.
  • ca  pèls, n m pl sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  cúscuta, n f var. ling.
  • nc  Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, ca­bellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
cabells d'àngel cabells d'àngel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabells d'àngel, n m pl
  • ca  cabells, n m pl sin. compl.
  • ca  cuscuta, n f sin. compl.
  • ca  pèl de nuvi, n m sin. compl.
  • ca  pèls, n m pl sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  cúscuta, n f var. ling.
  • nc  Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, ca­bellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
caixer senyor caixer senyor

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caixer senyor, n m

<Festes de Menorca > Estructura > Càrrecs>

Definició
Representant de l'estament noble en la Junta de Caixers de les festes de Sant Joan de Ciutadella, que presideix la colcada.

Nota

  • No té flexió de gènere perquè els protocols de les festes de Sant Joan no permeten la participació de les dones en la colcada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  barralets, n m pl sin. compl.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  calabrulles, n f pl var. ling.
  • nc  Muscari Mill.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa calabruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  barralets, n m pl sin. compl.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  calabrulles, n f pl var. ling.
  • nc  Muscari Mill.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa grossa calabruixa grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa grossa, n f
  • ca  allassa blava, n f sin. compl.
  • ca  pipiu blau, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  cabeçola, n f alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de cap de moro, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa gran, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  coll de colom, n m alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  mascaró, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  penitent, n m alt. sin.
  • ca  pipius blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  agüelico, n m var. ling.
  • ca  all de culobra, n m var. ling.
  • ca  calabruisa, n f var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  marcet en penatxo, n m var. ling.
  • nc  Muscari comosum (L.) Mill.
  • nc  Hyacinthus comosus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa grossa calabruixa grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa grossa, n f
  • ca  allassa blava, n f sin. compl.
  • ca  pipiu blau, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  cabeçola, n f alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de cap de moro, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa gran, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  coll de colom, n m alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  mascaró, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  penitent, n m alt. sin.
  • ca  pipius blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  agüelico, n m var. ling.
  • ca  all de culobra, n m var. ling.
  • ca  calabruisa, n f var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  marcet en penatxo, n m var. ling.
  • nc  Muscari comosum (L.) Mill.
  • nc  Hyacinthus comosus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa petita calabruixa petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa petita, n f
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de les bruixes, n m alt. sin.
  • ca  all de les colobres, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  allassa, n f alt. sin.
  • ca  allassa blava, n f alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de quaresma, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels sembrats, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  quaresmes, n f pl alt. sin.
  • ca  quaresmetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xolombrins, n m pl alt. sin.
  • ca  all de sarracho, n m var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • nc  Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  • nc  Muscari atlanticum Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Muscari racemosum auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa petita calabruixa petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa petita, n f
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de les bruixes, n m alt. sin.
  • ca  all de les colobres, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  allassa, n f alt. sin.
  • ca  allassa blava, n f alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de quaresma, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels sembrats, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  quaresmes, n f pl alt. sin.
  • ca  quaresmetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xolombrins, n m pl alt. sin.
  • ca  all de sarracho, n m var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • nc  Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  • nc  Muscari atlanticum Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Muscari racemosum auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>