Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cerc�s" dins totes les àrees temàtiques

arpella ventre-ratllada arpella ventre-ratllada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella ventre-ratllada, n f
  • es  aguilucho vari
  • fr  busard bariolé
  • en  cinereous harrier
  • de  Grauweihe
  • nc  Circus cinereus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arpella ventre-ratllada arpella ventre-ratllada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella ventre-ratllada, n f
  • es  aguilucho vari
  • fr  busard bariolé
  • en  cinereous harrier
  • de  Grauweihe
  • nc  Circus cinereus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arquet arquet

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arquet, n m
  • ca  cèrcol, n m sin. compl.
  • es  arquillo

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definició
Barnilla que forma la bastida de la vela d'un carro.
artista circense artista circense

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  artista circense, n m, f
  • ca  artista de circ, n m, f
  • es  artista circense
  • es  artista de circo
  • fr  artiste de cirque
  • fr  saltimbanque
  • it  artista di circo
  • en  circus artist
  • en  circus performer

<Circ > Conceptes generals>

Definició
Artista que té per professió alguna de les especialitats circenses.

Nota

  • Són artistes circenses, per exemple, els acròbates, els àgils, els equilibristes, els funàmbuls, els picadors, els portadors o els trapezistes.
aula itinerant aula itinerant

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  aula itinerant, n f
  • ca  escola itinerant, n f sin. compl.
  • es  aula itinerante
  • fr  école ambulante
  • it  scuola itinerante
  • en  circus school
  • en  mobile school

<Circ > Gestió empresarial>

Definició
Escola vinculada a un circ itinerant, destinada a educar i formar els fills dels artistes circenses, que es desplaça juntament amb el circ.

Nota

  • Generalment, els alumnes de les aules itinerants s'hi refereixen amb la denominació genèrica escola.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  axis, n m
  • es  axis
  • es  chital
  • fr  axis
  • fr  cerf axis
  • en  chital
  • en  spotted deer
  • nc  Axis axis
  • nc  Cervus axis

<Zoologia > Mamífers>

Bacillus cereus Bacillus cereus

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  Bacillus cereus, n m
  • es  Bacillus cereus, n m
  • fr  Bacillus cereus, n m
  • en  Bacillus cereus, n
  • nc  Bacillus cereus

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Bacteri grampositiu, anaerobi facultatiu, generalment mòbil, en forma de bacil, del gènere Bacillus, de la família de les bacil·làcies, formador d'espores, que pot provocar una síndrome emètica produïda per la toxina preformada a l'aliment i relativament termoresistent o una toxiinfecció alimentària produïda per proteïnes enterotòxiques.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 30ºC i 37ºC de temperatura. Tanmateix, s'ha observat que algunes soques es poden reproduir en un rang ampli de temperatures i condicions ambientals.
  • 2. Reservori i localització habitual: Està molt difós en el medi ambient gràcies a la capacitat que té per a formar espores. Es troba en sòls, aigües i en una gran varietat de matèries primeres i productes d'origen animal i vegetal.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum d'aliments contaminats de totes les categories: carn, peix, llet, vegetals i cereals, especialment pasta i arròs bullit, si no es refrigera adequadament.
barasinga barasinga

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  barasinga, n m
  • es  ciervo barasinga
  • fr  barasingha
  • en  barasingha
  • en  swamp deer
  • nc  Cervus duvaucelii

<Zoologia > Mamífers>

buscar buscar

<Informàtica > Estructura de les dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  buscar, v tr
  • ca  cercar, v tr
  • es  buscar
  • fr  chercher
  • fr  rechercher
  • en  search, to

<Informàtica > Estructura de les dades>

Definició
Provar de trobar una determinada informació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrritx, n m
  • ca  carç, n m sin. compl.
  • ca  carcera, n f sin. compl.
  • ca  carritxera, n f sin. compl.
  • ca  faió, n m sin. compl.
  • ca  carços, n m pl alt. sin.
  • ca  escarcillons (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  xirca, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl var. ling.
  • nc  Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz
  • nc  Ampelodesmos tenax Link var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>