Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cerimonial" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca antimonial pentavalent, n m
- ca antimonial, n m sin. compl.
- es antimonial
- fr antimonié
- fr stibié
- en antimonial
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
- Els antimonials pentavalents són emprats per a combatre les afeccions produïdes per diversos protozous (amebes, leishmànies, tripanosomes, etc.).
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anunci testimonial, n m
- ca testimonial, n m sin. compl.
- es anuncio testimonial
- es testimonial
- en testimonial
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Ideació>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca assegurança de responsabilitat patrimonial, n f
- es seguro de responsabilidad patrimonial, n m
<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança patrimonial, n f
- es seguro patrimonial
- en insurance against loss or damage
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca bé de domini privat, n m
- ca bé patrimonial, n m sin. compl.
- es bien de dominio privado, n m
- es bien patrimonial, n m
<Dret administratiu > Béns de l'Administració>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bé patrimonial, n m
- es bien patrimonial
- fr bien patrimonial
- en capital assets
- en patrimony
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé patrimonial, n m
- es bien patrimonial
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El concepte de bé patrimonial es configura per exclusió (art. 339 i 340 Codi civil espanyol [CC]). Aquests preceptes estableixen que els béns pertanyents a l'Estat que no estan destinats a l'ús públic, a un servei públic o al foment de la riquesa nacional «tenen el caràcter de propietat privada» (art. 340 CC). En conseqüència, malgrat la titularitat pública, s'aplica un règim juridicoprivat (tot i que cal observar prèviament un seguit de normes específiques del dret administratiu).
A més de la descripció residual esmentada, s'observen uns quants trets generals que es poden desprendre dels béns patrimonials. En primer lloc, la productivitat i el rendiment econòmic que tenen (cosa que justifica sovint el manteniment de la titularitat pública). Això té una manifestació específica en l'adscripció de determinats conjunts de béns patrimonials a un fi concret (per exemple, patrimoni industrial de l'Estat i patrimonis municipals del sòl amb objectius de gestió urbanística). En segon lloc, se n'assenyala la col·laboració de manera accessòria o adjectiva a un ús públic o a un servei públic. En tercer lloc, cal tenir en compte que els béns mobles són considerats, en general, béns patrimonials: en concordança amb això, l'article 5.3 de la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP) disposa que els immobles de titularitat de l'Administració general de l'Estat o dels organismes públics que hi estan vinculats o que en són dependents en els quals s'allotgin serveis, oficines o dependències dels seus òrgans o dels òrgans constitucionals de l'Estat s'han de considerar, en tot cas, béns de domini públic (en el mateix sentit, art. 3.2 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre [LPGC]).
D'altra banda, l'afectació expressa o implícita d'un bé patrimonial a un ús o a un servei públic determina la conversió en bé de domini públic (art. 65 i 66 LPAP i art. 8 LPGC). La noció descrita té un reflex constitucional exprés. L'article 132 de la Constitució espanyola (CE), amb signe desamortitzador, remet a la Llei sobre la regulació de l'administració, defensa i conservació del patrimoni de l'Estat (art. 132.3) i, a més, el distingeix nítidament entre els béns de domini públic, els béns comunals i el patrimoni nacional. El patrimoni està integrat pels béns de titularitat estatal afectats a l'ús i servei del rei i dels membres de la família reial, per a l'exercici de l'alta representació que la CE i les lleis els atribueixen.
El dret romà no coneix la categoria dels béns patrimonials. Només configura les res publicae, que es caracteritzaven per la inalienabilitat i la imprescriptibilitat. Això recorda, però, la noció ager publicus (terrenys conquerits i pertanyents al poble romà, que aquest lliurava en possessió, però amb retenció de propietat). L'Antic Règim francès coneix també una sola esfera, la del domini públic de la corona (inalienable i imprescriptible). La Revolució Francesa considera que el seu titular és la nació i, a més, abroga les regles d'imprescriptibilitat i inalienabilitat. El Codi civil napoleònic del 1807 confirma la inexistència d'una classe de béns estatals especialment tutelada des del punt de vista jurídic. Tanmateix, la doctrina i la jurisprudència franceses posteriors recuperen la idea de béns de domini públic (consagrats directament a un ús públic o a un servei públic i inalienables i imprescriptibles) i la separen dels béns nacionals productors de rendes i susceptibles d'apropiació privada. La legislació espanyola coneix dos antecedents directes de la noció, que han estat assenyalats per Garrido Falla. En primer lloc, els béns exceptuats de l'«estat de venda» per «raons greus» (a estimació del Govern) en la Llei sobre desamortització civil i eclesiàstica de l'1 de maig de 1855. Passava el mateix amb les forests afectes a la riquesa nacional i també excloses de la venda forçosa per la Llei del 24 de maig de 1863. En definitiva, el CC incorpora (art. 338 al 345) la divisió que la doctrina i la jurisprudència franceses van establir en el segle XIX i distingeix entre béns de domini públic i béns de domini privat de l'Administració. El dret italià, en el Codi civil, també coneix aquesta subdivisió i disposa que els béns patrimonials s'han de destinar a fins públics de manera instrumental (gràcies a la utilització econòmica que se'n fa o al valor de canvi que tenen). Els béns patrimonials estan subjectes al règim de propietat privada (excepte regles especials).
L'article 340 del CC disposa l'aplicació als béns patrimonials dels preceptes que ordenen la propietat privada. Però el cert és que hi ha un conjunt de regles jurídiques de dret administratiu que vinculen tots els béns de l'Administració i, per tant, també els patrimonials. Es tracta d'una normativa peculiar i exorbitant respecte del dret comú, que inclou prerrogatives, però també limitacions específiques. Segons el subjecte titular, els béns patrimonials poden ser de l'Estat, de les comunitats autònomes, dels ens locals o dels ens institucionals. La diferència és important perquè, en cada cas, s'aplica una legislació específica. En l'àmbit estatal, cal esmentar la LPAP. També les comunitats autònomes han dictat una legislació de patrimoni pròpia, que coincideix de manera sistemàtica i conceptual amb la llei estatal. A Catalunya, s'ha promulgat la LPGC. Per a les corporacions locals són aplicables, en l'àmbit estatal, els articles del 79 al 83 de la Llei reguladora de les bases del règim local; els articles del 79 al 83 del Reial decret legislatiu (RDLeg) 781/1986, del 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i el Reial decret 1372/1986, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de béns de les entitats locals (RBEL), de l'Estat. Als municipis catalans són aplicables els articles del 183 al 217 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret 336/1988, del 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals. La Sentència del Tribunal Constitucional espanyol (STC) del 27.7.1982 estableix que la legislació bàsica en aquesta matèria correspon a l'Estat, ateses les competències exclusives que té sobre legislació civil (art. 149.1.8 CE) i les bases del règim jurídic de les administracions públiques i contractes i concessions administratives (art. 149.1.18 CE).
Pel que fa als trets essencials del règim jurídic dels béns patrimonials, l'article 15 de la LPAP n'ha sistematitzat les vies d'adquisició:
1. L'ATRIBUCIÓ DE LA LLEI (per exemple, les lleis singulars d'expropiació, com la Llei 7/1983, del 29 de juny, d'expropiació per raons d'utilitat pública i d'interès social dels bancs i altres entitats que componen el grup RUMASA, SA, de l'Estat). L'article 16 de la LPAP determina que els béns adquirits ex lege tenen el caràcter de patrimonials, llevat que la Llei disposi el contrari o que quedin afectats posteriorment per a un ús general o per als serveis públics. L'article 17 de la LPAP assigna a l'Estat, com a béns patrimonials, els immobles vacants i sense amo conegut. S'autoritza la presa de possessió en la via administrativa, sempre que ningú no els posseeixi a títol d'amo, i sens perjudici dels drets de tercer. Si hi ha un posseïdor en concepte d'amo, l'Administració general de l'Estat ha d'interposar l'acció que correspongui davant dels òrgans de l'ordre jurisdiccional civil. La STC 58/1982, del 27 de juliol, que declarà inconstitucional la redacció inicial de l'article 11 de la LPGC, va conferir els béns vacants a l'Estat (i no a les comunitats autònomes, sens perjudici de cessions posteriors). També corresponen a l'Administració els béns immobles retinguts o posseïts sense títol, si bé s'han de reivindicar d'acord amb les lleis. A més, els articles del 956 al 958 del CC regulen la successió a favor de l'Estat en cas de manca de persones que tinguin dret a heretar (benefici que les diverses legislacions forals han imputat a la comunitat autònoma respectiva).
2. L'ADQUISICIÓ A TÍTOL ONERÓS. Pot derivar de l'exercici de la potestat d'expropiació. En aquest cas, no es tracta pròpiament d'un bé patrimonial, ja que l'article 24 de la LPAP fixa, en cas d'expropiació, l'afectació implícita al domini públic. La normativa admet també els negocis jurídics no coactius, per als quals cal observar les regles de publicitat i de concurrència establertes en la legislació de contractes administratius. Tanmateix, el Departament d'Economia i Coneixement pot autoritzar l'adquisició directa d'acord amb les peculiaritats de la necessitat que s'ha de satisfer o per motius d'urgència (art. 13.2 LPGC). La compra de béns mobles també s'ha de verificar per concurs públic i sens perjudici de l'aplicació de la normativa dels contractes administratius de subministrament.
3. EL TÍTOL GRATUÏT (herència, llegat o donació). Cal un expedient previ per a acreditar que els gravàmens que pesen sobre el bé no ultrapassen el valor intrínsec que té (art. 12.1 LPGC i art. 12.2 RBEL). L'acceptació d'herències s'entén que es fa, sempre, a benefici d'inventari (art. 21.3 LPAP, art. 12.2 LPGC i art. 12.3 RBEL).
La LPAP encara afegeix dues formes més d'adquisició. La primera, la PRESCRIPCIÓ. L'article 22 de la LPAP estableix que les administracions públiques poden adquirir béns per prescripció d'acord amb el que estableixen el Codi civil i les lleis especials. L'article 23 recull l'ADQUISICIÓ PER OCUPACIÓ (que, igualment, remet al dret comú). L'obtenció de béns per resolució judicial o administrativa d'adjudicació en pagament de deutes a l'Administració apareix en l'article 26 de la LPAP i l'article 15 del RBEL. L'article 11 de la LPGC ha recollit una altra manera d'adquirir, que es deriva de la transferència d'altres administracions públiques. A més, els béns de domini públic, un cop es desafecten, ja són béns patrimonials (amb la recepció formal prèvia, tal com ho exigeix l'article 70 de la LPAP). Els béns adscrits als ens institucionals també s'incorporen al patrimoni de l'ens matriu o tutelar si no són necessaris per a l'acompliment dels fins establerts (art. 80 i s. LPAP).
L'ús dels béns patrimonials pot correspondre a la persona titular, però també és admissible l'adscripció als ens institucionals (art. 10 LPGC). Les lleis també regulen la cessió gratuïta a terceres persones per a fins d'utilitat pública o d'interès social. L'acord de cessió i l'acompliment de les seves previsions s'envolten de cauteles específiques (per exemple, reversió dels béns en cas d'incompliment de la destinació predeterminada). Sobre aquesta qüestió, cal observar l'article 21 de la LPGC. En matèria d'alienació de béns patrimonials, la legislació intenta evitar la dilapidació, malgrat que l'estricte imperatiu d'inalienabilitat només es desprèn dels béns de domini públic. Hi ha un primer control, constituït per la declaració prèvia d'alienabilitat dels béns immobles dictada pel Ministeri d'Economia i Hisenda (art. 135 i s. LPAP). Després s'observa un tràmit de taxació pericial i, finalment, d'autorització de la venda. Si el valor del bé o dret, segons la taxació, excedeix de vint milions d'euros, l'alienació ha de ser autoritzada pel Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d'Hisenda (art. 135.3 LPAP). L'article 17.1 de la LPGC requereix el permís del Parlament de Catalunya quan el valor del bé excedeix els dos mil milions de pessetes (12.020.242,09 ?). L'alienació dels béns immobles s'ha de d'efectuar mitjançant subhasta pública, però el Consell de Ministres (a Catalunya, el Consell Executiu) en pot aprovar la venda directa (art. 17.2 LPGC).
Amb cauteles similars a les anteriors es regula la permuta de béns immobles. Té una peculiaritat específica la venda, gravamen o permuta dels béns immobles de les entitats locals. En aquest cas, si el valor del bé sobrepassa el 25 % dels recursos ordinaris del pressupost anual de la corporació, cal una autorització de l'òrgan competent de la comunitat autònoma. Un mecanisme específic de protecció dels béns patrimonials és la prohibició de transacció o de submissió a arbitratge, llevat d'acord en contra del Consell de Ministres (a Catalunya, del Govern, art. 24.2 LPGC). Convé fer una precisió processal: els litigis que tinguin per objecte els actes administratius previs o separables relatius a l'adquisició i transmissió de béns públics corresponen a la jurisdicció contenciosa administrativa. Ara bé, si el conflicte versa sobre la validesa, la interpretació i l'acompliment dels contractes implicats, la competència és de la jurisdicció civil.
Fins ara s'han exposat un conjunt de regles adreçades principalment a evitar la dilapidació dels béns patrimonials i a garantir-ne el bon ús. No obstant això, hi ha unes altres normes que tenen com a objectiu atorgar a l'Administració determinades prerrogatives i exorbitàncies per a emparar jurídicament aquests béns. En primer lloc, la legislació ha establert l'obligació per a l'Administració de formular un inventari general dels béns i drets que té (art. 32 i s. LPAP, art. 33 LPGC i art. 17 i s. RBEL). No es tracta pròpiament d'un privilegi, malgrat que la inclusió a l'inventari constitueix un principi de prova per escrit (art. 1216 CC). En segon lloc, la normativa ha ordenat la inscripció en el Registre de la Propietat dels béns patrimonials i dels drets que les administracions tinguin sobre seu (art. 36 i s. LPAP i art. 34 LPGC). L'exigència d'inscripció comprèn fins i tot els immobles de domini públic (excepte els destinats a l'ús públic). Malgrat que la legislació hipotecària ordena la constància del servei o òrgan al qual estan adscrits els béns, la unitat patrimonial i jurídica de les administracions és inqüestionable (tant si es tracta de l'Administració de l'Estat com de les comunitats autònomes, de les entitats locals o dels ens institucionals amb personalitat pròpia). Constitueix un privilegi registral singular la inscripció dels béns immobles mitjançant certificació administrativa lliurada pels funcionaris encarregats d'administrar-los (en el cas de manca de títol escrit de domini: art. 18 i 206 de la Llei hipotecària [LH]). Finalment, el dret i el deure de l'Administració d'investigar la situació dels béns i dels drets presumptivament seus. Una peculiaritat d'aquesta acció d'investigació és la facultat dels particulars de denunciar l'existència d'aquests béns i de rebre una prima si es confirma la titularitat pública (art. 48 LPAP).
L'últim privilegi, per bé que molt important, de l'Administració en aquest àmbit consisteix en la inembargabilitat de tots els béns i drets (privilegium fisci, que recull l'art. 6 LPAP).
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca biòpsia d'implant peritoneal
- en biopsy of peritoneal implant
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell digestiu>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca biòpsia tancada d'implant peritoneal
- en closed biopsy of peritoneal implant
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell digestiu>
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bossa de cerimònia, n f
- es bolso ceremonia
<Indumentària > Accessoris de vestir>
