Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cervesa" dins totes les àrees temàtiques

cervina cervina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  plantatge cornut, n m sin. compl.
  • ca  plantatge coronat, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estrellat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.
cortesà -ana cortesà -ana

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cortesà -ana, n m, f
  • es  cortesano
  • en  courtier

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Membre de la cort d'un príncep.
cortesà -ana cortesà -ana

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cortesà -ana, adj
  • es  cortesano
  • fr  courtisan
  • en  courtly

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Pertanyent a la cort d'un príncep.
desatenció cortesa desatenció cortesa

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  desatenció cortesa, n f
  • es  desatención cortés, n f
  • en  civil inattention, n

<Cultura i identitat > Civisme i cortesia>

Definició
Procés mitjançant el qual dos desconeguts que es troben en el mateix espai físic demostren que són conscients de la presència de l'altre, però no se saluden ni s'importunen.

Nota

  • El terme desatenció cortesa va ser encunyat pel sociòleg canadenc Erving Goffman per descriure el procés que fa possible la vida anònima a les ciutats, la privacitat entre la multitud, mitjançant formes de distanciament culturalment acceptades.
eix intestí-cervell eix intestí-cervell

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  eix intestí-cervell, n m
  • ca  eix microbiota-intestí-cervell, n m sin. compl.
  • es  eje intestino-cerebro, n m
  • es  eje microbiota-intestino-cerebro, n m
  • fr  axe intestin-cerveau, n m
  • fr  axe microbiote-intestin-cerveau, n m
  • en  gut-brain axis, n
  • en  microbiota-gut-brain axis, n
  • de  Darm-Hirn-Achse, n f

<Psiquiatria>

Definició
Comunicació bioquímica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric que relaciona les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals.

Nota

  • 1. L'eix intestí-cervell sembla que podria alterar l'estat d'ànim a través de vies neurals, endocrines i immunològiques.
  • 2. La denominació eix microbiota-intestí-cervell no té un valor genèric, sinó que s'utilitza per a destacar explícitament la influència de la microbiota intestinal en les interaccions bioquímiques característiques de l'eix intestí-cervell.
espina cervina espina cervina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina cervina, n f
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  prunelló silvestre, n m alt. sin.
  • ca  ramn, n m alt. sin.
  • ca  ramnus catàrquic, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  espina-cervina, n f var. ling.
  • ca  espino blanc, n m var. ling.
  • ca  prunello silvestre, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus cathartica L.

<Botànica > ramnàcies>

espina cervina espina cervina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina cervina, n f
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  prunelló silvestre, n m alt. sin.
  • ca  ramn, n m alt. sin.
  • ca  ramnus catàrquic, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  espina-cervina, n f var. ling.
  • ca  espino blanc, n m var. ling.
  • ca  prunello silvestre, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus cathartica L.

<Botànica > ramnàcies>

espina cervina espina cervina

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  espina cervina, n f
  • es  espino cerval

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbust espinós (Rhamnus cathartica) de la família de les ramnàcies, que viu a la muntanya mitjana. Els seus fruits contenen emodina, per la qual cosa han estat emprats com a purgant enèrgic.
espina cervina petita espina cervina petita

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espina cervina petita, n f
  • es  chaparro mesto, n m
  • es  espino de tinte, n m
  • fr  nerprun des rochers, n m
  • en  Avignon berry, n
  • en  rock buckthorn, n
  • nc  Rhamnus saxatilis ssp. saxatilis

<Enginyeria forestal>

estepa populifòlia estepa populifòlia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estepa populifòlia, n f
  • es  jara cervuna, n f
  • es  jara macho, n f
  • es  jaranzo, n m
  • es  jarón, n m
  • fr  ciste à feuilles de peuplier, n m
  • en  poplar-leaved cistus, n
  • nc  Cistus populifolius

<Enginyeria forestal>