Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ci��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ciència de la informació geogràfica, n f
- es ciencia de la información geográfica
- en geographic information science
- en GIScience
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ciència de la visió, n f
- es ciencia de la visión
- en vision science
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ciència de la visió, n f
- es ciencia de la visión
- en vision science
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ciència de la visió, n f
- es ciencia de la visión
- en vision science
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la religió>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca ciència de les religions, n f
<Religions > Ciències de la religió>
Definició
Nota
- La ciència de les religions es desenvolupa per mitjà de quatre aproximacions: la recerca literària i històrica, la recerca comparada, la recerca contextual desenvolupada per les ciències socials i la recerca hermenèutica aplicada.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f
- ca n f
- es n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en n
- en n
<Física > Física dels materials>
Definició
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciència del dret, n f
- ca ciència jurídica, n f sin. compl.
- es ciencia del derecho, n f
- es ciencia jurídica, n f sin. compl.
<Filosofia del dret>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca ciència del dret penal, n f
- es ciencia del derecho penal, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciència del dret penal, n f
- es ciencia del derecho penal
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Es pot dir que té l'origen en la filosofia clàssica i, després, molt especialment, en les doctrines naturalistes. Així i tot, és comú assenyalar que la moderna ciència del dret penal sorgeix en el marc de la Il·lustració, de la mà d'autors com Paul Johann Anselm Feuerbach o Cesare Beccaria.
A partir d'aquest moment la ciència del dret penal ha mantingut un desenvolupament molt vinculat als canvis socials, polítics i filosòfics. En particular, però, es poden destacar dues característiques fonamentals d'aquesta evolució. D'una banda, la tensió existent entre la tendència vers una vinculació més o menys estreta amb l'idealisme filosòfic, en totes les seves manifestacions, o bé amb concepcions més realistes, ja sigui de signe empirista o més aviat metafísic. D'una altra, la tensió existent entre orientacions polítiques lliberals i altres de més socialitzants. Totes aquestes tensions, sorgides bàsicament en el si del pensament alemany, han estat viscudes per la ciència del dret penal espanyol per raó de la seva vinculació directa amb la ciència alemanya des de finals del segle XIX. El liberalisme conservador de signe idealista, representat pel dogmàtic Karl Binding, i els corrents més socialitzants i positivistes representats, en particular, per Franz von Liszt van protagonitzar potser la lluita intel·lectual més interessant als voltants de la fi del segle XIX. Després, el liberalisme dels neokantians de l'escola sud-occidental alemanya es va haver d'enfrontar amb les orientacions totalitàries i defensistes. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el centre del debat intel·lectual va ser ocupat pels corrents fenomenològics. Finalment, la discussió dels últims vint anys és presidida, quant als aspectes bàsics, per la confrontació entre tesis lliberals radicals i altres de més aviat comunitaristes, mentre que una àmplia majoria opta per posicions matisades.
L'estudi de la conducta delictiva i de l'ordenament juridicopenal que regula la reacció punitiva de l'Estat es pot dur a terme des de perspectives diverses que pràcticament mai no han estat conjuminades segons un punt de vista unitari. Una articulació d'aquestes perspectives era la pretensió de l'anomenada -entre altres, per von Liszt- ciència global del dret penal (gesamte Strafrechtswissenschaft). La ciència global del dret penal comprendria la dogmàtica, la política criminal, la criminologia, la victimologia, la penologia, la criminalística, etc., és a dir, el conjunt de disciplines que tenen la finalitat d'obtenir coneixements rellevants sobre el fenomen del delicte i el sistema de reaccions formals i informals en contra del mateix. Ara bé, les diferents branques de la ciència global del dret penal tenen, en part, objectes diferents: així, els fenòmens del delicte i del sistema de control són els propis de la criminologia, l'anàlisi dels principis inspiradors de la resposta jurídica que el delicte ha de rebre és l'objecte de la política criminal, i el dret positiu ho és, segons la concepció més tradicional, de la dogmàtica. A més, i sobretot, aquestes diferents branques de la ciència del dret penal fan servir mètodes diversos. Així, d'entrada, el mètode empíric és el propi de la criminologia, el mètode tecnicojurídic, de la dogmàtica, i el mètode axiològic, de la política criminal, tot i que és cert que hi ha interrelacions, i tant la dogmàtica com la criminologia integren elements de valoració importants. És potser per aquesta diversitat metodològica que es parla de ciències penals més aviat que de ciència del dret penal.
En el moment actual i en l'àmbit cultural espanyol es pot dir, però, que la dogmàtica del dret penal és la ciència del dret penal per excel·lència, encara que les altres disciplines esmentades, tot i llur autonomia, tenen un caràcter auxiliar. Aquesta convicció, tanmateix, no ha estat sempre la dominant. A finals del segle XIX, en el període de domini del positivisme sociologiconaturalista, es va rebutjar amb contundència el caràcter científic de la consideració estrictament jurídica del delicte, i se'n va proposar la substitució per perspectives sociològiques o antropològiques. El corrent doctrinal de la Scuola Positiva italiana (Lombroso, Ferri, Garofalo) o de la jungdeutsche Kriminalistenschule, a Alemanya, entenia que la ciència penal s'havia de concentrar en l'estudi de les causes empíriques del delicte i dels efectes de la pena. Per això von Liszt podia afirmar que la dogmàtica, com a estudi sistemàtic de les regles de l'ordenament jurídic positiu, constituïa, més aviat, una disciplina didàctica, adreçada a l'exposició del contingut del respectiu Codi penal als alumnes de dret i no pas estrictament científica. Tanmateix, progressivament -i malgrat l'important desenvolupament dels estudis de criminologia- la dogmàtica es va anar consolidant en l'àmbit cultural espanyol com a nucli fonamental de la ciència del dret penal. Amb tot, encara es va produir un altre moment crític representat per la difusió, després de la Segona Guerra Mundial, de corrents doctrinals que rebutjaven l'abstracció i el tancament del mètode dogmàtic, molt ancorat en criteris deductivoaxiomàtics. Des d'aquests punts de vista crítics es remarcava que la dogmàtica no era idònia per a resoldre els problemes pràctics de l'aplicació del dret penal, i es proposava el recurs a models de pensament antisistemàtic, o problemàtic (de l'anomenada Tòpica). Alhora, es retreia a la dogmàtica la seva reticència a considerar els avenços produïts en les ciències del comportament, així com també la seva impermeabilitat a les valoracions politicocriminals. El resultat de la nova crisi va ser un replantejament important del mètode dogmàtic. D'una banda, integrant les valoracions de la política criminal en la configuració dels seus conceptes amb la finalitat que no pogués ser formalment correcte allò que no resolia amb justícia el cas concret (aquesta nova concepció de la ciència sistemàtica del dret penal, fundada per Roxin, ha estat assumida per una àmplia majoria de la doctrina). I, d'altra banda, obrint-se a la reflexió de les ciències socials, una línia que ha estat representada bàsicament per autors de l'anomenada Escola de Frankfurt.
Així i tot, no sembla que hi hagi una tendència clara a la coordinació sistemàtica de la criminologia, la política criminal i la dogmàtica. Per tant, es pot concloure que no hi ha una ciència del dret penal, sinó diferents disciplines més o menys relacionades. Actualment, les ciències penals han d'afrontar problemes nous i de transcendència que, sens dubte, hauran de donar lloc a importants canvis en els seus conceptes. D'una banda, la internacionalització del delicte i de les reaccions punitives en contra del mateix. En efecte, fins ara el dret penal i, per tant, també la seva ciència, s'entenien com a disciplines bàsicament nacionals, per la seva consubstancial vinculació amb la sobirania de l'Estat. En aquest moment, en canvi, els fenòmens de la integració supranacional i de la globalització econòmica, social i cultural han portat noves modalitats de delinqüència i la necessitat d'establir sistemes de reacció punitiva més enllà de les fronteres estatals; per tant, també la ciència haurà d'assumir el repte de la internacionalització. En l'àmbit del dret penal això vol dir, sobretot, la necessària vinculació amb els models del common law, fins ara poc valorats. D'altra banda, s'ha d'afrontar el repte representat per l'anomenada expansió del dret penal, la qual comporta un creixent recurs a la pena com a instrument de política jurídica. En aquest sentit, es tracta d'analitzar el procés de creació de nous preceptes penals, així com el context social en el qual es produeix; és potser en aquest punt on sorgeixen les discussions més intenses entre els corrents més lliberals i els intervencionistes.
La història de la ciència del dret penal espanyola comença al segle XVI amb els teòlegs juristes Alfonso de Castro i Diego de Covarrubias, representants del iusnaturalisme, mentre que el liberalisme del segle XVIII va tenir la manifestació en Manuel de Lardizábal. Amb tot, l'expressió intel·lectual més autòctona va ser l'anomenat correcionalisme de Luis Silvela, Pedro Dorado Montero i Concepción Arenal, una orientació preventivoespecial i humanista orientada, com el seu nom indica, a afavorir la reinserció social dels delinqüents; aquest corrent va trencar, a finals del segle XIX, tot un segle d'orientació al positivisme jurídic amb una literatura de comentaris estrictament exegètics dels diferents codis penals. A principis del segle XX, Luis Jiménez de Asúa va establir, definitivament, el pont que fins ara uneix estretament la ciència del dret penal espanyola amb l'alemanya.
<Ciències de la Terra > Ciència del sòl>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ciència del sòl, n f
- ca edafologia, n f sin. compl.
- ca pedologia, n f sin. compl.
- es ciencia del suelo
- es edafología
- fr pédologie
- fr science du sol
- pt edafologia
- pt pedologia
- en soil science
<Ciències de la Terra > Ciència del sòl>
