Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "científic" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca activitats científiques i tecnològiques, n f pl
- ca ACT, n f pl sigla
- es actividades científicas y tecnológicas, n f pl
- es ACT, n f pl sigla
- en scientific and technological activities, n pl
- en STA, n pl sigla
<Gestió universitària > Recerca / Research>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplicació científica, n f
- es aplicación científica
- fr application scientifique
- en scientific application
<Societat > Sectors > Enginyeria>
Definició
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca avaluació d'experts, n f
- ca revisió d'experts, n f
- es arbitraje
- es evaluación por los iguales
- es revisión científica
- es revisión especializada
- es revisión paritaria
- es revisión por colegas
- es revisión por iguales
- es revisión por pares
- en peer evaluation
- en peer review
- en professional inspection
- en refereeing
<Recerca clínica de medicaments > Recerca i publicacions científiques>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca avaluació d'experts, n f
- ca revisió d'experts, n f
- es arbitraje, n m
- es evaluación por los iguales, n f
- es revisión científica, n f
- es revisión científica externa, n f
- es revisión especializada, n f
- es revisión paritaria, n f
- es revisión por colegas, n f
- es revisión por iguales, n f
- es revisión por pares, n f
- fr contrôle par les pairs, n m
- fr évaluation par des pairs, n f
- en peer evaluation, n
- en peer review, n
- en professional inspection, n
- en refereeing, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca botiga de ciència, n f
- es tienda científica, n f
- fr boutique des sciences, n f
- fr comptoir scientifique, n m
- en science shop, n
<Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca botiga de ciència, n f
- es tienda científica, n f
- fr boutique des sciences, n f
- fr comptoir scientifique, n m
- en science shop, n
<Sociologia>
