Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ciutat" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat vertical, n f
- es ciudad vertical
- fr ville verticale
- en vertical city
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat viaducte, n f
- es ciudad viaducto
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dret a la ciutat, n m
- es derecho a la ciudad
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Productes químics>, <Gas>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gas de ciutat, n m
- ca gas de l'enllumenat, n m sin. compl.
- es gas ciudad
- es gas de alumbrado
- fr gaz d'éclairage
- fr gaz de ville
- en city gas [US]
- en illuminating gas
- en town gas [GB]
<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria energètica > Gas>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca gas de ciutat, n m
- ca gas de l'enllumenat, n m sin. compl.
- es gas ciudad
- es gas de alumbrado
- es gas de ciudad
- fr gaz de ville
- en city gas [US]
- en illuminating gas
- en town gas
<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>
Definició
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca gas de ciutat, n m
- ca gas de l'enllumenat, n m sin. compl.
- es gas ciudad
- es gas de alumbrado
- es gas de ciudad
- fr gaz de ville
- en city gas [US]
- en illuminating gas
- en town gas
<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>
Definició
<Jocs>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca joc de ciutat, n m
- es juego de ciudad
<Jocs>
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llei de la ciutat primacial, n f
- es ley de la ciudad primacial
- fr loi de la ville primatiale
- en law of the primate city
<Geografia > Geografia humana>
Definició
Nota
- 1. Si s'ordenen aquestes tres ciutats segons el nombre d'habitants, de la més gran a la més petita, s'ajusten a la proporció 100: 30: 20, és a dir, la població de la tercera ciutat correspon a una cinquena part de la població de la primera, denominada ciutat primacial. 2. La llei de la ciutat primacial va ser formulada per Mark Jefferson.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València, n m
- es Libro de privilegios de la ciudad y reino de Valencia
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: País Valencià
-
A diferència del que passava en altres territoris de la Corona d'Aragó, el dret general del Regne de València se sustentava, a més de en els Furs de València, sobre un segon pilar igualment important: els privilegis de la ciutat i Regne de València.
Inicialment, els privilegis es van atorgar només a la ciutat de València (el primer fou promulgat el 19 de desembre de 1238, dos mesos després de la conquesta de la població), i tenien l'objectiu de ratificar les donacions d'establiments d'obradors i botigues fetes fins en aquell moment pel lloctinent reial. Des del punt de vista jurídic, el segon privilegi, promulgat el 21 de maig de 1239, va ser més significatiu que el primer; el rei va donar a la ciutat unes cases davant de la seu per a instal·lar-hi la cúria i la presó, i al mateix temps va confirmar la renovació anual de l'ofici de justícia.
Durant la resta del regnat de Jaume I el Conqueridor sembla que els privilegis concedits a València, que són aproximadament un centenar, només van ser d'àmbit i aplicació locals, ja que el dret valencià va trigar encara molts anys a materialitzar-se. Tot i això, sembla que en els darrers anys del regnat d'aquest monarca ja es van començar a recopilar en forma de llibre, amb el Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València, ja que contenien gran quantitat d'informació relativa a la creació d'institucions de dret públic per al bon govern i desenvolupament de la ciutat de València, per la qual cosa eren objecte de consulta habitual i calia preservar els originals del deteriorament que els comportava l'ús freqüent.
El seu successor, Pere II el Gran, va mirar d'impulsar la territorialització dels Furs de València amb l'atorgament dels privilegis concedits fins aleshores a la ciutat de València, a les viles de Sagunt, Xàtiva, Sogorb, Morella, Alzira, Cullera, Gandia, Llíria i Castelló de la Plana, que eren algunes de les poblacions principals del regne i formaven part del patrimoni reial. A les Corts de València del 1329-1330, el rei Alfons III el Benigne va aconseguir una territorialització quasi completa del dret valencià, i a les principals poblacions beneficiàries d'aquests privilegis s'hi van afegir llavors Borriana i Vila-real, després de la renúncia a l'ús del dret aragonès de què gaudien des de l'atorgament de llurs cartes de poblament.
Durant els darrers anys del segle XIII, tot el segle XIV i els primers anys del segle XV, els reis van continuar concedint nombrosos privilegis a la ciutat de València, que automàticament es feien extensius a les altres poblacions privilegiades amb l'ús, la qual cosa no significa que els usessin tots, ja que hi havia institucions pensades i establertes a la capital del regne, però no a les ciutats i viles més petites.
El Llibre de privilegis de la ciutat i Regne de València es va anar incrementant durant aquest període de temps, però sembla que al segle XV aquest costum es va deixar de practicar, o almenys no se'n té constància. A principis del segle XVI, el notari Lluís Alanyà va dirigir la tasca d'actualitzar l'obra, incorporant-hi tota la documentació emesa per la Cancelleria Reial durant el segle XV i fins a l'any 1514. També hi va incloure alguns documents institucionalment importants procedents d'altres arxius, i el 1515 va portar l'obra a la impremta; a partir d'aquell moment va rebre el títol següent: Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentie, que en conjunt recollia al voltant de set-cents privilegis procedents de l'arxiu de la ciutat de València, ordenats cronològicament per regnats, amb l'excepció d'uns quants, de procedències diverses però no per això menys importants, incorporats al final.
Tot i que aquesta col·lecció no es va tornar a actualitzar, es van continuar usant amb tota normalitat, juntament amb els Furs de València, fins que l'any 1707 es van abolir, a conseqüència de la promulgació del decret d'abolició del dret valencià del rei Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella). - V. t.: Costums de València n m pl
- V. t.: Furs de València n m pl
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca nucli antic, n m
- ca centre històric, n m sin. compl.
- ca ciutat vella, n f sin. compl.
- es casco histórico
- es casco viejo
- es centro histórico
- fr centre historique
- en historic center
- en historic centre
- de Altstadt
<Construcció>
