Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clàusula" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament) 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
  • ca  Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)

A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].

B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].

Nota

  • 1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
    Ex. professor, professora n m, f
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
ànec glacial ànec glacial

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec glacial, n m
  • es  pato havelda
  • fr  harelde kakawi
  • en  long-tailed duck
  • de  Eisente
  • nc  Clangula hyemalis

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec glacial ànec glacial

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec glacial, n m
  • es  pato havelda
  • fr  harelde kakawi
  • en  long-tailed duck
  • de  Eisente
  • nc  Clangula hyemalis

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

abocador clausurat abocador clausurat

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  abocador clausurat, n m
  • es  vertedero clausurado
  • en  closed landfill

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Abocador que ha deixat de ser utilitzat.
abocador clausurat abocador clausurat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  abocador clausurat, n m
  • es  vertedero clausurado
  • en  closed landfill

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Abocador que ha deixat de ser utilitzat.
arbre de juntes arbre de juntes

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de juntes, n m
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • nc  Crassula ovata (Mill.) Druce
  • nc  Crassula argentea Thunb. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

arbre de juntes arbre de juntes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de juntes, n m
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • nc  Crassula ovata (Mill.) Druce
  • nc  Crassula argentea Thunb. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

arbre de pisets arbre de pisets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de pisets, n m
  • nc  Crassula tetragona L.

<Botànica > crassulàcies>

arbre de pisets arbre de pisets

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de pisets, n m
  • nc  Crassula tetragona L.

<Botànica > crassulàcies>

beina beina

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  beina, n f
  • ca  càpsula, n f
  • ca  casquet, n m
  • es  cápsula
  • es  casquillo
  • es  vaina
  • fr  capsule
  • fr  douille
  • fr  étui
  • en  case

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Part del cartutx on s'allotja la pólvora que projecta la bala.