Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clapera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa fasciculada, n f
- es alondra aplaudidora oriental
- fr alouette fasciée
- en Eastern clapper lark
- de Ostklapperlerche
- nc Mirafra fasciolata
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa fasciculada, n f
- es alondra aplaudidora oriental
- fr alouette fasciée
- en Eastern clapper lark
- de Ostklapperlerche
- nc Mirafra fasciolata
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de clapes, n f
- es análisis de manchas
- en patch analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial>
Definició
Nota
-
1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.
2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Anatomia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anca, n f
- ca galta del cul, n f sin. compl.
- ca natja, n f sin. compl.
- es cadera
- es nalga
- fr fesse
- fr hanche
- en breech
- en buttock
- en hip
- en natis
- la clunis
- TA nates
<Anatomia>
Definició
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aranya domèstica gegant, n f
- es araña doméstica gigante
- es araña gigante casera
- fr tégénaire géante
- en giant house spider
- nc Tegenaria duellica
- nc Tegenaria gigantea
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
Nota
- Aranya de la família dels agelènids.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca areng, n m
- ca arench, n m var. ling.
- nc Clupea harengus
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca areng, n m
- ca arench, n m var. ling.
- nc Clupea harengus
<Peixos > Clupeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca areng del Pacífic, n m
- es arenque del Pacífico, n m
- fr hareng du Pacifique, n m
- en Pacific herring, n
- nc Clupea pallasii
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels clupeids.
