Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clapera" dins totes les àrees temàtiques

capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
capsigranyera capsigranyera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca, n f
  • ca  alzina carrasca, n f sin. compl.
  • ca  alzina de fulla curta, n f sin. compl.
  • ca  carrascla, n f sin. compl.
  • ca  alzina, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
  • ca  alzina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  alzina de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  alzina glanera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera vera, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca femella, n f alt. sin.
  • ca  carrasca mascle, n f alt. sin.
  • ca  carrascla vera, n f alt. sin.
  • ca  carrascot (rebrot), n m alt. sin.
  • ca  carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  carrasquera, n f alt. sin.
  • ca  carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
  • ca  carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
  • ca  carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
  • ca  malla (peu jove), n f alt. sin.
  • ca  carrascolla parda, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
  • nc  Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
  • nc  Quercus ballota Desf. var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

carrasca carrasca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca, n f
  • ca  alzina carrasca, n f sin. compl.
  • ca  alzina de fulla curta, n f sin. compl.
  • ca  carrascla, n f sin. compl.
  • ca  alzina, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
  • ca  alzina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  alzina de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  alzina glanera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera vera, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca femella, n f alt. sin.
  • ca  carrasca mascle, n f alt. sin.
  • ca  carrascla vera, n f alt. sin.
  • ca  carrascot (rebrot), n m alt. sin.
  • ca  carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  carrasquera, n f alt. sin.
  • ca  carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
  • ca  carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
  • ca  carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
  • ca  malla (peu jove), n f alt. sin.
  • ca  carrascolla parda, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
  • nc  Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
  • nc  Quercus ballota Desf. var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

caseta caseta

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caseta, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  caseta
  • es  perrera
  • fr  niche
  • en  doghouse
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Construcció petita que imita la forma d'una casa, destinada a allotjar-hi un gos.
caseta caseta

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caseta, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  caseta
  • es  perrera
  • fr  niche
  • en  doghouse
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Construcció petita que imita la forma d'una casa, destinada a allotjar-hi un gos.
caspera caspera

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caspera, n f
  • es  caspera
  • es  lendrera

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Pinta espessa per a treure la caspa dels cabells.
chachi chachi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chachi
  • ca  cayapa sin. compl.
  • cod  cha'palaachi
  • ar  تشاتشية
  • cy  Chachi
  • cy  Cayapa sin. compl.
  • de  Chachi
  • en  Chachi
  • en  Cayapa sin. compl.
  • es  chachí
  • es  cayapa sin. compl.
  • eu  chachiera
  • eu  cayapa sin. compl.
  • eu  cayapera sin. compl.
  • eu  chachi sin. compl.
  • fr  chachi
  • fr  cayapa sin. compl.
  • gl  chachi
  • gl  cayapa sin. compl.
  • it  chachi
  • it  cayapa sin. compl.
  • ja  チャチ語
  • ja  カヤパ語 sin. compl.
  • nl  Chachi
  • nl  Cayapa sin. compl.
  • pt  chachi
  • pt  cayapa sin. compl.
  • ru  Чачи
  • ru  Каяпа sin. compl.
  • ru  Кайяпо sin. compl.
  • ru  Чапалачи sin. compl.
  • zh  查奇语
  • zh  卡亚帕 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Barbacoa > Branca del sud>, <Amèrica > Equador>

Definició
Segons les tradicions autòctones, els chachis són originaris de la província d'Imbabura, a les terres altes de l'interior de l'Equador, i van fugir cap a la costa septentrional durant la conquesta dels europeus. Actualment el gruix més gran de chachis habiten les conques del riu Cayapa.

Dins de la branca meridional de la família barbacoa, el chachi és molt proper del tsàchila o colorado.

La població chachi és majoritàriament bilingüe en castellà, tot i que es poden trobar parlants monolingües entre els individus d'edat avançada i en les comunitats més isolades. La llengua es transmet amb naturalitat a les noves generacions.

Hi ha pocs estudis lingüístics rigorosos sobre el chachi.
chagga chagga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chagga
  • ca  chaga sin. compl.
  • ar  شاغّا
  • cy  Chagga
  • cy  Chaga sin. compl.
  • de  Chagga
  • de  Chaga sin. compl.
  • en  Chagga
  • en  Chaga sin. compl.
  • en  Djaga sin. compl.
  • es  chaga
  • es  chagga sin. compl.
  • eu  chagera
  • eu  chaga sin. compl.
  • eu  chagga sin. compl.
  • fr  chagga
  • fr  chaga sin. compl.
  • gl  chagga
  • gl  chaga sin. compl.
  • gn  chaga
  • gn  chagga sin. compl.
  • it  chagga
  • it  chaga sin. compl.
  • pt  chagga
  • pt  chaga sin. compl.
  • tmh  Tacaggat
  • tmh  Chaga sin. compl.
  • zh  查加语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic chagga representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Els parlants de chagga generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels chaggues, que han tingut una forta influència sobre els ongamos i els arushes.

El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.

El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
chaná chaná

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chaná
  • ar  تشانية
  • cy  Chana
  • de  Chaná
  • en  Chana
  • en  Chaná
  • es  chaná
  • eu  chanera
  • fr  chana
  • gl  chana
  • gn  chana
  • it  chana
  • ja  チャナ語
  • nl  Chana
  • pt  chaná
  • ru  Чана
  • sw  Chana
  • tmh  Tacant
  • zh  查那

<Charrúa>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Uruguai>

Definició
L'Uruguai és l'únic país de tot el continent sud-americà on ja no es parla cap llengua ameríndia.

El territori que ocupaven les dues llengües de la família charrúa, charrúa i chana, anava des de la regió del Paraná fins a la costa Atlàntica i des del delta del Río de la Plata fins a la Laguna dos Patos, abraçant tot l'Uruguai i una petita part de l'Argentina i el Brasil.

El 1831, poc després que Uruguai assolís la independència, el govern va dur a terme un campanya contundent de repressió contra la població ameríndia, amb un episodi destacat anomenat la «massacre de Salsipuedes». Molt pocs van poder evitar la mort o bé ser capturats. Els supervivents van ser assimilats dins la societat blanca. Els darrers charrúas, dos homes i dues dones, van ser duts a París i exhibits com a 'salvatges'.