Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clatell" dins totes les àrees temàtiques

blanca blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

blauet blauet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blauet blauet

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  blauet, n m
  • ca  estel, n m
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  escombrera, n f sin. compl.
  • ca  flor de blat, n f sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  peu de colom, n m sin. compl.
  • es  aciano
  • es  azulejo
  • fr  barbeau
  • fr  bleuet
  • en  blueboltle
  • en  bluet
  • nc  Centaurea cyanus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes, de 30 a 100 cm d'alçària. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a les comarques humides dels Pirineus i de la serralada prelitoral del Principat, i també al País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió o decocció han estat emprades per estimular la gana i contra les digestions laborioses. Com a ús extern, en banys, també han estat utilitzades com a desinflamatori dels ulls i, àdhuc, contra la miopia.
bola del clavell bola del clavell

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bola del clavell, n f
  • ca  anguíl·lula del clavell, n f sin. compl.

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Encistament produït pel nematode Heterodera marioni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
cànem cànem

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
cantell cantell

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cantell, n m
  • es  canto, n m
  • fr  carre, n f
  • it  lamina, n f
  • en  edge, n

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Motllura d'un esquí o una planxa de neu, generalment metàl·lica, situada al voltant de la sola, que serveix per a controlar-ne la trajectòria i millorar-ne l'estabilitat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capblau, n m
  • ca  clavell de penyal, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de penyal, n f alt. sin.
  • ca  col de penya, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa crètica, n f alt. sin.
  • ca  flor seca, n f alt. sin.
  • ca  herba penyalera, n f alt. sin.
  • ca  cap blau, n m var. ling.
  • nc  Scabiosa cretica L. subsp. cretica

<Botànica > dipsacàcies>