Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clausurar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
- es cláusula, n f
<Dret civil>
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
<Lingüística textual>
Definició
Nota
-
En la formació d'oracions compostes, una clàusula pot funcionar internament com a clàusula subordinada, clàusula subordinant, clàusula interordinada amb una altra o també com una clàusula juxtaposada:
- La clàusula subordinada realitza funcions sintàctiques de nom, adjectiu, adverbi o conjunció, amb la qual cosa creix la informació de l'oració.
- La clàusula subordinant realitza funcions metacomunicatives pel fet de subordinar el contingut de l'enunciat al punt de vista o la valoració de l'emissor, amb la qual cosa es desenvolupa el potencial comunicatiu de l'oració.
- Les clàusules interordinades mantenen una relació lògica de causa i efecte, amb la qual cosa es desenvolupa el vessant psicològic de l'oració.
- Les clàusules juxtaposades es cohesionen mitjançant nexes paralingüístics (pauses en l'oral i senyals gràfics en l'escrit) i també mitjançant procediments semàntics (repetició de significats) i pragmàtics (inferències). Així, no fan servir nexes lingüístics com les coordinades, les subordinades i les interordinades, tot i que de vegades manifesten els mateixos tipus de relacions.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr clause
- en clause
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definició
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
- es cláusula
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Segons l'article 144 del Reglament notarial (RN), el contingut propi de les escriptures públiques són «les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquen prestació de consentiment i els contractes de tota mena» i de les cinc parts en què normalment es divideix l'escriptura pública (compareixença, exposició, part dispositiva, atorgament i autorització): la que té per objecte articular-la és l'anomenada «part dispositiva», de manera que aquesta conté l'acte o el negoci jurídic.
Per la seva banda, l'article 176 del mateix RN diu que «la part contractual s'ha de redactar d'acord amb la declaració de voluntat dels atorgants o amb els pactes i convenis entre les parts que hi intervinguin» i el notari o notària ha de «reflectir amb la deguda claredat i separadament els que es refereixin a cadascun dels drets creats, transmesos, modificats o extingits, com també l'abast de les facultats, determinacions i obligacions de cadascun dels atorgants o de terceres persones. les reserves i limitacions, les condicions, modalitats, terminis i pactes o compromisos anteriors.». Per tant, a la part dispositiva, el notari o notària recull tant els elements essencials del negoci o acte jurídic com els accidentals que el configuren, i tot això ho fa articulant el negoci o acte esmentats mitjançant les clàusules, les quals poden ser de dos tipus: a) les estipulacions, clàusules en les quals es fan constar els acords de les parts o pactes bilaterals, de manera que predominen en els contractes; b) les disposicions, clàusules en les quals l'atorgant disposa, transmet, cedeix, crea o regula un dret, tenen un caràcter més unilateral, i són pròpies dels testaments.
No obstant això, aquesta classificació s'ha de matisar en tres casos: a) hi ha escriptures unilaterals en les quals no es tracta de disposar, transmetre, cedir, crear o regular un dret i, per tant, no es pot parlar pròpiament de «disposició», com és el cas dels poders; b) en altres casos, les escriptures contenen un negoci jurídic que, tot i que és bilateral, les prestacions de les dues parts no coincideixen en la mateixa escriptura, sinó que es recullen en dues escriptures separades. És el cas en què es concedeix una oferta o es fa una proposta i l'altra part l'accepta o s'hi adhereix per escriptura separada. En aquests casos s'ha de parlar, pròpiament, de disposicions i no d'estipulacions, encara que es tracti d'un negoci contractual; c) les donacions, encara que tenen una naturalesa jurídica contractual i caràcter bilateral, si hi compareixen també els donataris per a acceptar, no contenen pròpiament estipulacions, sinó una disposició dels donants que els donataris es limiten a acceptar, ja que l'essència del negoci és la voluntat dispositiva dels donants.
També cal esmentar les anomenades «clàusules d'estil», que són les que es repeteixen als contractes privats i a les escriptures i que contenen pactes habituals o costums propis de la terra. En molts casos, la llei regula una qüestió i admet pacte en contrari, i és costum d'una determinada comarca de regular aquesta qüestió de manera diferent a la que estableix la llei. En aquest cas, quan el contracte es formalitza en escriptura pública, el notari o notària ha de recollir aquest pacte habitual o costum propi de la comarca i reflectir a l'escriptura una clàusula que els reculli. Aquesta clàusula, en ser habitual o tenir origen consuetudinari, ha de ser normalment igual en tots els casos en què sigui aplicable, i s'ha de constituir així en una clàusula d'estil. No obstant això, cal tenir en compte que aquestes clàusules d'estil depenen exclusivament de la voluntat dels atorgants de l'escriptura; és a dir, el notari o notària només pot introduir a l'escriptura una clàusula d'estil si veu que aquesta recull la voluntat de les parts. Per tant, aquestes clàusules gaudeixen de la força que els atorga el fet de sorgir d'un pacte que interpreta, supleix o modifica la llei dispositiva. Cal, doncs, que els notaris coneguin perfectament els costums de la terra on treballen per tal de poder-los reflectir a les escriptures mitjançant unes clàusules d'estil que, en molts casos, han servit de base perquè els legisladors tinguessin coneixement del dret consuetudinari per a la incorporació posterior a les lleis.
Ara bé, no totes les clàusules d'estil tenen tanta transcendència; moltes no són més que una repetició de les normes legals que es posen a les escriptures perquè les parts n'estiguin més informades i perquè el negoci jurídic documentat tingui una configuració més completa. Així, és comú veure a les escriptures de compravenda una clàusula de sanejament per evicció, per la simple raó que els compradors poden preferir que se'ls reconegui expressament i formalment aquest dret fixat legalment en l'escriptura; pot ser un residu de temps passats, en què les persones confiaven més en els pactes que no pas en les lleis.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr phrase
- en clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- El terme clàusula, adaptació del mot anglés clause, equival, en altres terminologies, al de proposició o simplement al de oració principal i oració subordinada o inserida.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 82.1 del Reial decret legislatiu (RDL) 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, regula les clàusules abusives. Quant a la normativa europea, l'article 3.1 de la Directiva 93/13/CEE, del 5 d'abril, sobre clàusules abusives en contractes formalitzats amb consumidors, regula la contravenció de la bona fe i el desequilibri important dels drets i les obligacions en perjudici dels consumidors. La figura de les clàusules abusives és la clau de volta del sistema de protecció dels consumidors, la finalitat del qual és emparar llurs interessos en un mercat caracteritzat per dos fenòmens: la contractació en massa i la formulació unilateral de les condicions contractuals per part de les empreses (les condicions generals). De fet, la tutela que proporciona el sistema de protecció dels consumidors supera el contingut del contracte, ja que també s'estén a la conducta de les empreses en la seva execució.
D'una banda, la clàusula abusiva ha de contravenir la bona fe, és a dir, ha de constituir una infracció del deure de les empreses de tractar els consumidors de manera lleial i equitativa. D'altra banda, amb relació als drets i les obligacions del contracte, una clàusula és abusiva si atribueix facultats exorbitants a l'empresa o restringeix de manera injustificada les dels consumidors o, paral·lelament, si suprimeix o redueix substancialment les obligacions de l'empresa o augmenta considerablement les de l'empresa.
El jutge o jutgessa és qui ha d'apreciar la concurrència d'un desequilibri dels drets i obligacions de les parts que sigui contrari a la bona fe i que perjudiqui els consumidors. El control judicial sobre el caràcter abusiu d'una clàusula ha d'operar tenint en compte la naturalesa dels béns o dels serveis objecte del contracte, les circumstàncies de la formalització i les clàusules i els contractes dels quals depèn (art. 82.3 RDL 1/2007).
D'acord amb la informació anterior, la presència d'una clàusula abusiva és relativa, atès que sempre depèn del cas concret. No obstant això, l'òrgan legislador proporciona al jutge o jutgessa un llistat de trenta-vuit clàusules que sempre són abusives, perquè vinculen el contracte a la voluntat de l'empresa, limiten els drets dels consumidors i els usuaris, determinen la falta de reciprocitat en el contracte, imposen als consumidors i als usuaris garanties desproporcionades o bé una càrrega de la prova indeguda, resulten desproporcionades en relació amb la perfecció i l'execució del contracte o infringeixen les regles sobre el tribunal competent i el dret aplicable (art. 82.4 i 85 al 90 RDL 1/2007). Segons el marge d'apreciació que l'òrgan legislador deixa als jutges, el llistat de clàusules prohibides es divideix en clàusules negres, abusives amb independència de les circumstàncies del cas, i en clàusules grises, la definició de les quals empra conceptes indeterminats que les fan permeables a les característiques del cas.
La qualificació d'abusiva en una clàusula en comporta la nul·litat (art. 83.1 RDL 1/2007). La sanció legalment establerta per a les empreses que perjudiquen els consumidors és la nul·litat de la clàusula, per bé que de tipus relatiu. Els únics legitimats per a instar la declaració de nul·litat de la clàusula són els consumidors, mai les empreses que l'han incorporada al contracte (art. 9.1 Llei sobre condicions generals de la contractació). És, doncs, una nul·litat relativa en interès dels consumidors, que poden no exercir l'acció de nul·litat si consideren que la clàusula no els perjudica. No obstant això, el jutge o jutgessa pot apreciar d'ofici la nul·litat de la clàusula, però sempre en interès dels consumidors, quan el perjudici sigui patent i se'n derivin clarament dels fets aportats en el procés. L'apreciació d'ofici dels jutges representa un reforç addicional important a la protecció dels consumidors i els usuaris.
Encara que la clàusula sigui declarada nul·la, el criteri general és la nul·litat parcial, això és, el manteniment del contracte sense la clàusula nul·la (art. 83.2 RDL 1/2007). Aquesta solució és la més respectuosa amb els interessos dels consumidors i els usuaris, ja que la ineficàcia total del contracte pot privar la part dèbil dels beneficis derivats d'un contracte formalitzat conscientment que, un cop eliminada la clàusula abusiva, afavoreix aquesta part. A més, el jutge o jutgessa pot cobrir la llacuna que la clàusula o les clàusules declarades nul·les han deixat (integració del contracte) mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes jurídiques o elements tendents a completar les manifestacions de les parts. Tanmateix, la integració del contracte ha de ser infreqüent, atès que en la major part de casos la declaració de nul·litat de la clàusula es limita a alliberar els consumidors d'una prestació excessivament greu, sense que hi hagi la necessitat de substituir-ne el contingut.
La nul·litat de la totalitat del contracte és una solució excepcional, i l'òrgan legislador la reserva per als casos en què les clàusules subsistents determinen una situació no equitativa en la posició de les parts, és a dir, els casos en què el manteniment del contracte resulta perjudicial per als consumidors. Amb tot, la nul·litat total i la nul·litat parcial són compatibles amb la indemnització dels danys i perjudicis soferts pels consumidors. - V. t.: condicions generals de la contractació n f pl
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca clàusula abusiva, n f
- es cláusula abusiva, n f
- en excessive clause, n
<03.Àmbits d'aplicació > 03.Mediació mercantil>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula addicional, n f
- es cláusula adicional, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca clàusula antidilució, n f
- es cláusula antidilución
- fr clause antidilution
- en anti-dilution clause
<Mercats financers > Procés de contractació>
