Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cletxa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coletxó gros, n m
- ca colletxó gros, n m var. ling.
- nc Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood
- nc Moricandia ramburii Webb var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cornisa, n f
- ca lleixa, n f
- es cornisa
- fr corniche
- en cornice
<Escalada esportiva>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coronil·la escorpioide, n f
- ca herba de l'escorpí, n f sin. compl.
- ca peu de pardal, n m sin. compl.
- ca alacranera, n f alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca coroneta, n f alt. sin.
- ca enamorada, n f alt. sin.
- ca encega, n f alt. sin.
- ca encegaenamorada, n f alt. sin.
- ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
- ca herba de l'amor, n f alt. sin.
- ca herba de l'enamorada, n f alt. sin.
- ca herba enamorada, n f alt. sin.
- ca mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
- ca mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
- ca tapissot bord, n m alt. sin.
- ca ancega, n f var. ling.
- ca anemorà, n f var. ling.
- ca ansega enamorada, n f var. ling.
- ca herba de l'enamorà, n f var. ling.
- ca nemorà, n f var. ling.
- ca scorpioides, n f var. ling.
- nc Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
- nc Ornithopus scorpioides L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coronil·la escorpioide, n f
- ca herba de l'escorpí, n f sin. compl.
- ca peu de pardal, n m sin. compl.
- ca alacranera, n f alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca coroneta, n f alt. sin.
- ca enamorada, n f alt. sin.
- ca encega, n f alt. sin.
- ca encegaenamorada, n f alt. sin.
- ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
- ca herba de l'amor, n f alt. sin.
- ca herba de l'enamorada, n f alt. sin.
- ca herba enamorada, n f alt. sin.
- ca mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
- ca mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
- ca tapissot bord, n m alt. sin.
- ca ancega, n f var. ling.
- ca anemorà, n f var. ling.
- ca ansega enamorada, n f var. ling.
- ca herba de l'enamorà, n f var. ling.
- ca nemorà, n f var. ling.
- ca scorpioides, n f var. ling.
- nc Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
- nc Ornithopus scorpioides L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca creixa, n f
- ca plena, n f sin. compl.
- es crecida
- es creciente del mar
<Costes > Oceanografia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creixen, n m
- ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca caputxina, n f alt. sin.
- ca creixen bo, n m alt. sin.
- ca creixen silvestre, n m alt. sin.
- ca creixen ver, n m alt. sin.
- ca creixenera, n f alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens vers, n m pl alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca ravenell d'aigua, n m alt. sin.
- ca aixoni, n m var. ling.
- ca alxòni, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca berro, n m var. ling.
- ca clenxa, n f var. ling.
- ca clenxes, n m pl var. ling.
- ca creixec, n m var. ling.
- ca créixecs, n m pl var. ling.
- ca creixem, n m var. ling.
- ca créixem, n m var. ling.
- ca creixemera, n f var. ling.
- ca créixems, n m pl var. ling.
- ca crèixens, n m pl var. ling.
- ca creixes, n m pl var. ling.
- ca créixols, n m pl var. ling.
- ca creixons, n m pl var. ling.
- ca creixos, n m pl var. ling.
- ca crenxes, n m pl var. ling.
- ca crenxots, n m pl var. ling.
- ca cresol, n m var. ling.
- ca cressó, n m var. ling.
- ca glinxa, n f var. ling.
- ca greixa, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca gréixems, n m pl var. ling.
- ca gréixens, n m pl var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca greixoles, n f pl var. ling.
- ca gréixols, n m pl var. ling.
- ca greixos, n m pl var. ling.
- ca grella, n f var. ling.
- ca grénxol, n m var. ling.
- ca grènxol, n m var. ling.
- ca ravanell d'aigua, n m var. ling.
- nc Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
- nc Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creixen, n m
- ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca caputxina, n f alt. sin.
- ca creixen bo, n m alt. sin.
- ca creixen silvestre, n m alt. sin.
- ca creixen ver, n m alt. sin.
- ca creixenera, n f alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens vers, n m pl alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca ravenell d'aigua, n m alt. sin.
- ca aixoni, n m var. ling.
- ca alxòni, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca berro, n m var. ling.
- ca clenxa, n f var. ling.
- ca clenxes, n m pl var. ling.
- ca creixec, n m var. ling.
- ca créixecs, n m pl var. ling.
- ca creixem, n m var. ling.
- ca créixem, n m var. ling.
- ca creixemera, n f var. ling.
- ca créixems, n m pl var. ling.
- ca crèixens, n m pl var. ling.
- ca creixes, n m pl var. ling.
- ca créixols, n m pl var. ling.
- ca creixons, n m pl var. ling.
- ca creixos, n m pl var. ling.
- ca crenxes, n m pl var. ling.
- ca crenxots, n m pl var. ling.
- ca cresol, n m var. ling.
- ca cressó, n m var. ling.
- ca glinxa, n f var. ling.
- ca greixa, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca gréixems, n m pl var. ling.
- ca gréixens, n m pl var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca greixoles, n f pl var. ling.
- ca gréixols, n m pl var. ling.
- ca greixos, n m pl var. ling.
- ca grella, n f var. ling.
- ca grénxol, n m var. ling.
- ca grènxol, n m var. ling.
- ca ravanell d'aigua, n m var. ling.
- nc Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
- nc Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
<Esport > Tir > Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca encaixar la fletxa, v tr
- es encajar la flecha
- fr encocher la flèche
- en nock the arrow, to
<Esport > Tir > Tir amb arc>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca encaixar la fletxa, v intr
- es encajar la flecha
- fr encocher la flèche
- en nock the arrow, to
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enciam, n m
- ca encisam, n m sin. compl.
- ca lletuga, n f sin. compl.
- ca ensalada, n f alt. sin.
- ca lletuga d'encisam, n f alt. sin.
- ca ancisam, n m var. ling.
- ca llantuga, n f var. ling.
- ca llentuga, n f var. ling.
- ca lletruga, n f var. ling.
- ca lletua, n f var. ling.
- nc Lactuca sativa L.
- nc Lactuca romana Garsault var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
